El renaixement del nacionalisme rus en l'origen de la guerra d'Ucraïna a debat en una conferència a La Nau
El Centre Cultural La Nau de la Universitat de València, a través del Vicerectorat de Cultura i Societat i la Escola Europea de Pensament Lluís Vives, abordarà el pròxim dimarts, 22 de novembre, a les 19 hores la conferència ‘La guerra d'Ucraïna en perspectiva europea’, en la qual s'explicaran els motius polítics i socials de la invasió russa d'Ucraïna.
La intervenció del president del Comité Espanyol per la Unió Paneuropea, Florentino Portero, estarà acompanyada pel director de l'Institut d'Estudis Europeus de la Universitat Catòlica de València, Rafael Ripoll, i el director del Centre de Documentació Europea de la Universitat de València, Cecilio Tamarit, en el marc d'activitats organitzades pel Centre d'Excel·lència sobre Integració i Globalització, i el cicle ‘Les raons d'Europa’.
Els ponents conversaran sobre quins han sigut els detonants de l'inici del conflicte entre Rússia i Ucraïna, en el qual es posarà l'accent en la relació històrica entre tots dos països i la proposta d'adhesió d'Ucraïna a la Unió Europea i les seues relacions amb l'Aliança Atlàntica.
Portero, Ripoll i Tamarit explicaran el renaixement del nacionalisme rus en els últims anys a conseqüència de la recuperació econòmica, i com Rússia ha iniciat la invasió a causa de la crisi del vincle transatlàntic i la limitada resposta a les seues incursions prèvies a Moldàvia, Geòrgia i la mateixa Ucraïna.
En paraules de Florentino Portero, la invasió russa d'Ucraïna respon "al renaixement del nacionalisme rus. Per a la Rússia de Putin resultaria inacceptable que un territori tan íntimament lligat a la història eslava voluntàriament donara l'esquena a Rússia i s'incorporara a la Unió Europea i a l'Aliança Atlàntica". No obstant això, el president del Comité Espanyol per la Unió Paneuropea destaca que "Rússia no hauria fet aquest pas si no estiguera convençuda del limitat risc que corria, a la vista de la crisi del vincle transatlàntic i la limitada resposta a les seues incursions prèvies a Moldàvia, Geòrgia i la mateixa Ucraïna".
La conferència tindrà caràcter presencial i se celebrarà a l'Aula Magna del Centre Cultural La Nau, l'edifici històric de la Universitat. L'assistència és gratuïta, però està limitada fins a completar l'aforament.
Florentino Portero
És president del Comité Espanyol per la Unió Paneuropea, investigador sènior de l'Àrea de Política Internacional i membre del Consell Assessor de la Fundació Civisme, de l'Institut de Seguretat i Cultura i de la Fundació Transforma Espanya; Vocal de la Junta Directiva del Fòrum de la Societat Civil i de la Comissió Acadèmica de la Fundació Transició Espanyola.
Ha sigut professor a Centro de Estudios Universitarios San Pablo CEU, professor titular de Historia Contemporánea en la Universidad Nacional de Educación a Distancia i professor visitant al Centre of Contemporary Spanish Studies of Queen Mary and Westfield College (Londres) i a la University of Minnesota.
Així mateix, ha dirigit el Grau en Relaciones Internacionales, el Máster en Acción Política i el Instituto de Política Internacional de la Universidad Francisco de Vitoria. Ha impartit programes de màster a la Universidad Nacional de Educación a Distancia, el Instituto Universitario General Gutiérrez Mellado, la Universidad Rey Juan Carlos, la Universidad de Alicante, la Universidad San Antonio de Murcia i la Escuela Diplomática. També, ha sigut Investigador Senior Asociado del Real Instituto Elcano.
Florentino Portero ha sigut conseller de la Fundación Argentaria, Director General de la Fundación Isaac Albéniz, Secretario General del Grupo de Estudios Estratégicos, Director General del Centro Sefarad-Israel i membre del Patronato del Instituto Universitario General Gutiérrez Mellado.
És columnista de El Debate i col·laborador de esRadio. membre del consell editorial de la revista La Ilustración Liberal, del consell editorial de Cuadernos de la Guardia Civil, del consell assessor de Revista de Libros y del Consejo Asesor de la revista Pasado i Memoria.
Finalment, cal destacar que ha sigut autor de llibres, articles en revistes especialitzades i en premsa periòdica sobre temes de política exterior espanyola i relacions internacionals contemporànies.
