Una quarta part de les llars valencianes està en situació de vulnerabilitat segons una recerca de la Universitat
Més d’una quarta part de les llars de la ciutat de València (un 26,7 %) es troba en situació de vulnerabilitat, segons una recerca dirigida pel professor de Sociologia de la Universitat de València, Raúl Lorente, que s’ha presentat hui, divendres 23 de febrer, en un acte que ha comptat amb la presència de la regidora de Serveis Socials, Consol Castillo.
En l’acte de hui, celebrat en l’edifici de Tabacalera, el professor Lorente ha presentat un informe amb les conclusions més rellevants obtingudes d’una enquesta a la població de la ciutat, acompanyada d’una anàlisi territorial dels Centres Municipals de Serveis Socials (CMSS). Per a la enquesta s’han entrevistat 4.500 persones. L’informe forma part del projecte de recerca “Diagnòstic Social de la Ciutat de València, 2017”, realitzat, a petició de l’Ajuntament, per l’equip de recerca de la Universitat de València Xarxa Inclou (Xarxa de Creació i Transferència de Coneixement per a la Inclusió Social) del que junt a Raúl Lorente formen part els investigadors Verónica Ramírez, Víctor F. Climent, Anna Giulia Ingellis i Adoración Guamán.
Una de les principals conclusions que s’extrauen del diagnòstic realitzat és que en la ciutat de València s’observa una intensa desigualtat en els ingressos de les llars. Els ingressos mitjans de les llars de la ciutat de València són 1.672 euros al mes. El 10 % de les llars amb menors ingressos disposen de menys de 646 euros mentre que el 10 % amb majors ingressos perceben entre 3.000 i 6.000 euros al mes; la diferència és de nou vegades entre els extrems dels ingressos calculats. A més, el 5 % de llars més pobres de la ciutat tenen uns ingressos al mes inferiors a 451 euros; i el 25% de les llars disposen de fins a 1.000 euros al mes d’ingressos. La desigualtat en els ingressos és encara més evident en observar que fins al 40% de la població de la ciutat acumula el 20 % dels ingressos, i el 10 % de la població amb prou faenes arriba al 3 % de l’ingrés, el 20 % al 8% de l’ingrés. La meitat de la població no arriba al 30 % dels ingressos totals, es queda amb un 28 %. Per contra, el 20 % més ric gaudeix de quasi el 40 % dels ingressos i el 10 % més ric gaudeix del 23 % dels ingressos totals. La desigualtat en els ingressos s’expressa de manera clara en les llars de les diferents àrees dels Centres Municipals de Serveis Socials (CMSS). Les àrees de Ciutat Vella i Benimaclet presenten una mitjanes d’ingressos molt per sobre de la mitjana de la ciutat i amb una dispersió menor; no obstant açò les llars de les àrees de Salvador Allende (districtes de Zaidia, Rascaña i Poblats del Nord), Quatre Carreres, Sant Marcel·lí i Trafalgar tenen ingressos mitjans inferiors a la mitjana, és a dir, tenen rendes més baixes. En un punt intermedi es troben les llars de les àrees de Natzaret, Campanar, Patraix, Malvarrosa i Olivereta.
La taxa de risc de pobresa de les llars de la ciutat s’ha classificat en tres diferents graus d’intensitat. De tal forma que un 20,64 % de les llars està per sota del llindar de pobresa, la qual cosa equival a 67.360 llars o 163.428 habitants. El càlcul de la proporció de llars en situació de pobresa severa va donar com resultat un 7,58 %, la qual cosa afecta a 24.725 llars o 59.986 habitants. La proporció de llars en l’espai social de vulnerabilitat és 26,7 % per a la ciutat, un poc més d’una quarta part de les llars, la qual cosa es tradueix en 87.023 llars o 211.133 persones.
L’anomenat espai social de vulnerabilitat suposa que de perllongar-se els efectes de la crisi en la vida de les persones i les llars i de continuar amb les polítiques de contenció en els pressupostos orientats a les polítiques socials aplicats des de fa dècades, les llars que es troben en aquest espai són susceptibles de deteriorar les seues condicions de vida fins a situar-se per sota dels llindars de pobresa o de pobresa extrema; pel que es pot parlar que una proporció significativa de les llars de la ciutat es troben en situació de fragilitat.
L’afectació de llars per Centres Municipals de Serveis Socials (CMSS) s’estén fins a abastar vuit àrees que tenen una proporció de llars en l’espai social de vulnerabilitat per sobre de la mitjana de la ciutat: Salvador Allende (42 % de llars), Quatre Carreres (34,2 %), Sant Marcel·lí (34,2 %), Campanar (29,6 %), Patraix (28,6 %), Trafalgar (28,6 %) i Olivereta (28,5 %). La situació de les àrees de CMSS de Salvador Allende, Quatre Carreres i Campanar són “especialment preocupants en el sentit que concentren a un terç de les llars en situació de pobresa severa i requeririen programes i polítiques específiques orientades a frenar i revertir aquesta situació donada la seua elevada incidència”. No obstant açò, assenyala l’informe “no cal perdre de vista que el problema de concentració de la pobresa també s’observa en les àrees de Patraix, Olivereta i Sant Marcel·lí amb una proporció de llars per sota del llindar de pobresa que supera la mitjana de la ciutat”.
Un de les dades que resulta més alarmant de l’informe és l’elevada taxa de desocupació entre els habitants de la ciutat, que segons la recerca se situa entorn del 24,4 %. Una dada, assenyalen els investigadors que “adquireix una dimensió encara més inquietant quan es comprova que la mitjana de temps en situació de desocupació, segons la informació que es va obtenir amb l’enquesta, és de 30 mesos i la mitjana de 18 mesos; és a dir, el 50% de la població en situació de desocupació es troba en ella des de fa un any i mitjà, com a mínim”. El que suposa una forta tendència a la cronificació de la situació de desocupació.
En l’elaboració del diagnòstic els investigadors han presentat una tipologia que integra tres elements de tipus “objectiu” per a mesurar les situacions de risc de pobresa i vulnerabilitat en les llars de la ciutat de València. A la proporció de llars per sota del llindar de pobresa en la ciutat (20,64 %), de llars afectades per la baixa intensitat laboral dels seus integrants (18,1 %) s’afegeix una tercera, la de les llars que es troben en situació de carència material severa (11,9 %). L’indicador de carència material severa, segons els investigadors, és molt complex i aporta molta informació rellevant sobre l’accés de les llars a diferents béns i recursos de la vida quotidiana que van des de qüestions relacionades amb necessitats bàsiques (alimentació, pagament de rebuts de la llum, aigua, energia, pagament d’hipoteca, etc.), la possibilitat de mantenir certs nivells bàsics de benestar en la llar (accés a la calefacció o aire condicionat) i d’altres aspectes relacionats amb el benestar subjectiu (permetre’s vacances) o que influeixen en la percepció de seguretat o vulnerabilitat (fer front a despeses imprevistes). Per açò l’11,9 % de les llars que calculen es troben en aquesta situació i que segons les seues estimacions estaria afectant a 38.926 llars o 94.442 habitants de la ciutat, constitueixen un conjunt de realitats que, consideren, s’han d’atendre.
En l’informe apareix com especialment preocupant la situació dels joves, entre 17 i 25 anys, que planteja la necessitat d’una intervenció immediata de part de les entitats públiques, ja que les llars amb integrants menors i joves en la ciutat de València es troben en una situació de major vulnerabilitat. Açò significa un enorme desafiament, assenyala el professor Lorente, “sobretot si tenim en compte que la tendència demogràfica de la ciutat és a l’envelliment, la qual cosa planteja la urgència i la necessitat del disseny de polítiques integrals que superen el marc d’acció de la Regidoria de Benestar”.
Per a millorar l’actuació dels serveis socials municipals, els investigadors han dividit la ciutat en tres tipologies: Àrees d’Acció Urgent; Àrees en Procés de Deterioració; i Àrees d’Acció de Reforç. Les Àrees d’Acció Urgent (CMSS de Salvador Allende, Quatre Carreres, Campanar i Trafalgar) tenen una major taxa d’atur i una elevada proporció de la seua població treballant en ocupacions precàries, tenen també una població jove, amb altes taxes de natalitat respecte a l’observada en la ciutat i un menor índex d’envelliment; pel que donen “el perfil especialment preocupant de la pobresa: la pobresa infantil i juvenil”. En les Àrees en Procés de Deterioració (Olivereta, Patraix, Malvarrosa, Natzaret i Sant Marcel·lí) s’observen nivells superiors a la mitjana de la ciutat en alguns dels indicadors de risc de pobresa i exclusió social que de perllongar-se els efectes de la crisi i no implementar-se polítiques i programes orientats a mitigar-los podrien agreujar les situacions que ja es viuen en aquestes llars. En elles es donen certes variacions en els indicadors de benestar que requereixen especial observació en cada cas com, per exemple, en Natzaret s’observa una major percepció de deterioració en les condicions de l’habitatge (presència de goteres, humitats, etc.) o de problemes a l’entorn de l’habitatge com en les àrees de Malvarrosa i Olivereta. Per tant, assenyala l’informe, “en aquestes àrees és necessari establir línies de treball prioritàries orientades a atendre, a més del nivell de deterioració material que s’observa, problemàtiques específiques que afecten a les condicions de vida de la població en cadascuna d’elles”. Finalment, en les Àrees d’Acció de Reforç (Benimaclet i Ciutat Vella), els investigadors recomanen “l’aplicació de polítiques i programes concrets orientats a reforçar l’atenció a usuaris/as a partir de perfils concrets: persones majors, dependents, immigrants i joves”.
