Sol Picó presenta ‘Animal de séquia’ al Teatre Principal de València
La ballarina Sol Picó presenta durant tres dies al Teatre Principal de València el seu nou espectacle ‘Animal de séquia’, una producció de l’Institut Valencià de Cultura.
La primera funció d’aquest nou espectacle va ser el passat 5 d’abril al Teatre Principal d’Alacant. Després es va representar al Teatre Principal de Castelló, i a València, el passat 14 d’abril, dins de la programació del festival Dansa València, al Teatre Principal amb una única representació.
En ‘Animal de séquia’ Sol Picó ofereix una relectura contemporània de la cultura popular valenciana, i en revisita les arrels per a fer, així, un viatge de tornada, un retorn a allò més primari i terrenal.
L’Institut Valencià de Cultura va donar a Sol Picó un full en blanc perquè hi reflexionara sobre la tradició valenciana, i ací en tenim el resultat, que després de València viatjarà a la Mostra de Teatre d’Alcoi i al Festival Grec de Barcelona.
Els huit ballarins i ballarines que protagonitzen l’espectacle es van seleccionar en una audició a la qual es presentaren 150 professionals. Aquests ballarins comparteixen l’escenari amb una banda de música amb trenta músics dirigida per Jesús Salvador ‘Chapi’.
‘Animal de séquia’
De la mà de la coreògrafa, amb huit ballarins en escena i música en directe, es traslladarà l’espectador des del complex ritme vital actual, carregat d’estímuls vibrants i accelerats, fins a un altre de més orgànic, més natural i autèntic: a l’essència mística del poble valencià.
La música original de l’espectacle ‘Animal de séquia’ és de Jesús Salvador ‘Chapi’ i els huit ballarins i ballarines que apareixen en escena són Lorenza di Calogero, Alba Cerdeiriña, Albert García Saurí, Rocío Gisbert Valor, Irene Maestre Serrano, Luis Martínez Gea, Rubén Peinado Tomás i Alicia Reig Jover.
Sol Picó
Sol Picó va començar els estudis de dansa a la seua ciutat natal d’Alcoi. Té els títols de Dansa Clàssica i Espanyola, però molt prompte va descobrir el món de la dansa contemporània, en què aprofundeix i investiga a Barcelona, París i Nova York, ciutats clau en el seu aprenentatge personal i professional.
Fruit d’aquesta investigació, i barreja de diferents gèneres i elements com el clàssic i el flamenc, ha desenvolupat un flamenc amb puntes que d’alguna manera s’ha convertit en el seu segell personal. S’ha inspirat en la vida diària, tot és possible com a punt de partida d’un espectacle, amb temes com el gènere, la immigració, el fracàs, el poder o les experiències humanes com la por, l’amor o el desamor.
Al llarg de la seua carrera, des de la formació de la seua companyia en 1994, ha creat més de trenta espectacles, en els quals ha combinat el teatre de sala amb produccions de carrer que li han permés recórrer el món.
També té experiència com a docent i ha donat classes a la Universitat Carlos III, a l’Acadèmia Nacional de Dansa de Roma i en nombrosos conservatoris superiors de dansa.
Des de 2002 ha rebut 10 premis Max de les Arts Escèniques, premis del públic i el Premi Nacional de Dansa de la Generalitat de Catalunya i del Ministeri de Cultura, i diversos premis de les Arts Escèniques de la Generalitat Valenciana.
