El Museu Faller de València compleix mig segle de vida reinventant-se per al futur
La pandèmia també ha colpejat durament aquesta institució que ha hagut d'adaptar-se a les circumstàncies del moment
El Museu Faller de València celebra el seu 50 aniversari enmig d'una pandèmia que ha sacsejat a tota la societat i, especialment, al món faller, ja que l'any passat va irrompre i es va decretar l'estat d'alarma en plenes festes falleres. A igual que les Falles, el seu museu ha sigut molt castigat per aquesta dura pandèmia que encara segueix en la societat valenciana després de quasi un mes i mig de la seua irrupció en aquesta.
Malgrat la situació sanitària, el Museu Faller s'ha adaptat a aquesta nova situació i normativa per a poder seguir avant amb la seua labor museística d'exposició de ninots, cartelleria i documents relacionats amb el món de les falles.
El seu director, Gil Manuel Hernández Martí, compte a elperiodic.com que la part principal del Museu Faller consta dels ninots indultats, encara que també exposa cartelleria i documents fallers. “S'han recopilat ‘ninots’ de monuments fallers grans des de 1934 i a partir de 1963 també de falles infantils”, declara el director de la institució fallera. No va ser fins a 1971 que es van traslladar tots els “ninots” a un mateix punt, l'antic convent de Sant Vicent de Paúl, ja que aquestes figures no tenien lloc fix i anaven girant d'ubicació. Però malgrat establir-se en aquest lloc, el convent no estava adaptat per a acollir una exposició com aquesta. La gran reforma de l'edifici es realitza en 1996, diferenciant la panta primera com el propi museu i condicionada per a això i la resta de plantes són les seus de la Junta Central Fallera.
“Aquest museu ha anat evolucionat amb el temps a poc a poc”, compte el seu director. L'any 2000 es produeix la catalogació de totes les peces que integren el museu i anys més tard s'homologa el museu faller com a tal. També es realitza una sèrie de reformes a les sales, es realitzen exposicions temporals, s'implanta la figura del director i s'integra dins de la Xarxa de Museus Fallers Valencians. També, comença a tenir presència en les xarxes socials i té major projecció turística fins com es coneix en l'actualitat. L'última reestructuració es va fer fa unes dues setmanes.
“Volem que el museu tinga una concepció dinàmica, visites tematizadas per a convertir-lo en un museu dinàmic i implicat a la ciutat i en les falles”, especifica Gil Manuel Hernández.
El director explica que no necessàriament els “ninots” que es troben en el museu representen la societat o la sàtira fallera com els monuments. “Fins als anys 80, els ninots si que tenien un component satíric que s'identificava amb el conjunt de la falla, però a partir d'aqueixa data són més atemporals, caracteritzats per una idealització del passat tradicional. És el moment en el qual comencen a proliferar les figures dels avis, xiquets i animals en composicions atemporals. Deixen de ser crítics per a passar a ser nostàlgics”, exposa Gil Manuel Martínez. “Abans els ninots tenien aqueixa doble coherència: d'una banda amb la falla i, per una altra, amb la societat”, puntualitza el director del museu.
Des de la inauguració del museu fa mig segle, s'han exposat al públic tots els ninots indultats que conserva la institució. “Vull llançar una idea polèmica i trencadora, però necessària, ja que el museu faller té unes limitacions físiques i cada vegada es presenten més dificultats per a la seua exposició, encara que s'ampliara, perquè dins d'uns quants anys passaria la mateixa problemàtica. Per tant, la meua idea és que no és necessari que s'expose tots els ninots, ja que com a museu no té per què exposar tots els seus fons. Crear la idea que no tots els ninots poden estar exposats, sí que estaran la gran majoria, i establir un sistema de rotació. Però caldrà conscienciar, sobretot, al món faller que és molt gelós dels ninots perquè entenguen que des d'una perspectiva de museologia científica és lícit que no tot s'expose”, anuncia Gil Manuel Hernández.
La pandèmia també ha passat factura a aquest museu d'art salvat de cremar-se de les flames, ja que les visites al mateix s'han vist reduïdes. Des que es van declarar les falles com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la Unesco, l'afluència de visitants ha anat en augment degut a aquest reconeixement internacional, però la pandèmia les va paralitzar. “Les visites al museu faller es van veure reduïdes a unes 20.000 quan se solien realitzar unes 124.000 visites anuals”, dictamina el director Hernández Martí. Com tots els museus, s'han reinventat realitzant reformes internes, visites virtuals i s'han adaptat a la normativa per a garantir la seguretat dels seus visitants.
A causa del 50 aniversari i a aqueixa finalitat d'acostar el museu faller a la societat s'han realitzat al llarg d'enguany diverses activitats i exposicions, que encara segueixen programades en els mesos següents per a continuar amb aquest dinamisme.
