El Museu de Belles Arts de València exposa la predel·la del Centenar de la Ploma fins al 9 d’octubre
Els dies 8 i 9 d’octubre a les 12.00 hores una restauradora explicarà la intervenció que fa l’Institut Valencià de Conservació, Restauració i Investigació
El Museu de Belles Arts de València exposa la predel·la del retaule de sant Jordi o Centenar de la Ploma fins al 9 d’octubre perquè els ciutadans puguen observar el treball de restauració que està realitzant l’Institut Valencià de Conservació, Restauració i Investigació. És una obra mestra del gòtic internacional valencià per la combinació d’estils i influències artístiques que presenta en una mateixa obra, realitzada en el moment de més esplendor econòmica i cultural que va tindre València en el segle XV.
El retaule del Centenar de la Ploma desperta un interés en els historiadors de l’art per representar un esdeveniment històric (la batalla del Puig), i pels interrogants que planteja la seua autoria, ja que no s’ha trobat encara el document per encàrrec, perquè en la seua elaboració, en 1400-1405, van participar diversos artistes, i s’han identificat fins hui Marçal de Saix i Miquel Alcanyís, encara que no es descarta la participació d’uns altres.
La predel·la del retaule va arribar a València procedent del Victoria & Albert Museum perquè fora investigada i restaurada per l’Institut Valencià de Conservació, Restauració i Investigació.
Coincidint amb els actes commemoratius del 9 d’Octubre, els dies 8 i 9 d’octubre a les 12.00 hores, el museu ha tret la predel·la dels tallers en els quals es realitza la intervenció fins a la sala del Cor, on es pot contemplar la predel·la i escoltar una restauradora que explica els treballs de restauració que està realitzant l’IVCR+i. La directora general de Cultura i Patrimoni, Carmen Amoraga, i el director del Museu de Belles Arts de València, Carlos Reyero, han visitat hui la predel·la exposada.
A la mateixa sala s’exposa una reproducció del retaule complet i uns dispositius de realitat virtual. Una experiència interactiva que permet a l’espectador realitzar un recorregut aeri per una reconstrucció virtual de la València del segle XV, per a passar a observar de manera pròxima tota la superfície pictòrica del retaule, tant amb llum visible com infraroja, la qual cosa permet contemplar amb detall la iconografia de cada una de les seues escenes i personatges, i estudiar les tècniques i els processos de realització d’aquest important retaule.
En aquests moments s’ha iniciat la fase de neteja de la taula. Anteriorment s’ha fet un estudi minuciós de fotografia amb llum visible; macro i microfotografia visible; fotografia mitjançant fluorescència visible induïda per llum ultraviolada (UV); fotografia infraroja (IR) i imatge hiperespectral; espectrofotometria visible; tomografia computaritzada mèdica (TC); anàlisi radiogràfica; estudi anatòmic de la fusta; fluorescència de raigs X; estudi en secció estratigràfica: microscòpia òptica visible i ultraviolada i microscòpia electrònica d’escombratge (SEM) amb sistema de microanàlisi de dispersió d’energia de raigs X (EDX); anàlisi mitjançant microespectroscòpia infraroja per transformada de Fourier (FTIR) i cromatografia de gasos-espectrometria de masses.
El retaule del Centenar de la Ploma té unes dimensions de 6,60 per 5,50 metres i està format per cinc carrers i en el central exposa la lluita de sant Jordi contra el drac davant de la princesa; a dalt, la batalla del Puig de 1237, i en el cim, la coronació de la Verge i Crist assegut en majestat que domina la composició del conjunt. En la predel·la, que és la que es troba ara a València, es representen deu escenes de la Passió de Crist, a què li falta una part central desapareguda.
El seu nom correspon a la milícia urbana creada en 1365 per Pere IV el Cerimoniós, que era coneguda com el Centenar de la Ploma perquè el centenar de ballesters encarregats de la salvaguarda de la ciutat de València anaven vestits d’hàbit blanc amb una creu de sant Jordi i ornamentaven el seu cap amb una ploma de garsa.
