Mig miler de persones seguixen les passes de Sorolla per València
L’Ajuntament organitza rutes culturals guiades pels espais de la ciutat que van marcar la vida i obra del pintor, en valencià, castellà, anglés o llengua de signes
Esta vesprada arranquen les visites culturals guiades sobre la València de Joaquim Sorolla que l’Ajuntament, a través de la Regidoria de Turisme i Internacionalització, ha organitzat amb motiu del centenari de la mort de l’artista. Els itineraris són gratuïts, comencen a la plaça de l’Ajuntament, duren dos hores i es desenvolupen en valencià, castellà, anglés o llengua de signes, durant els mesos de març i abril. Cada una de les 24 sessions programades té un aforament màxim de 20 persones. Qui hi tinga interés pot consultar les dates, horaris i forma d’inscripció al web municipal.
Els passejos estan previstos divendres de vesprada —de 17 a 19 hores—; dissabtes de matí —d’11 a 13 hores— i de vesprada —de 17 a 19 hores—, i diumenges de matí —d’11 a 13 hores—. La ciutadania que vullga assistir ha de remetre un correu electrònic a inscripcionturismo@valencia.es, indicant nom i telèfon de contacte. Es pot reservar un màxim de dos llocs. En total, s’oferixen 480 places, 20 en cada visita.
El trajecte recorre els racons més significatius de Ciutat Vella en la biografia de l’autor. Té parada al carrer del Pintor Sorolla, via que rep este nom des de 1900 en homenatge a un dels veïns més il·lustres, perquè allí estava l’Escola d’Artesans en què el jove artista va rebre les primeres classes entre 1876 i 1978. També travessa l’entorn del carrer de Joan d’Àustria, on va viure amb els oncles materns, qui el van adoptar junt amb la seua germana Concha després que una epidèmia de còlera s’emportara son pare i sa mare.
Igualment, es fa una pausa al carrer dels Llibrers per recordar que allí es trobava la societat recreativa El Iris, que va atorgar-li un dels seus primers premis; el carrer de les Mantes, on es localitza la casa natalícia del pintor de la llum, i les esglésies de Santa Catalina i Sant Martí, temples on es va celebrar el bateig i la boda amb Clotilde García del Castillo, respectivament.
Altre emplaçament de la ciutat present en alguns dels llenços és la Llotja de la Seda, les escales de la qual són escenari de “El crit del Palleter”, que es pot disfrutar al Saló Daurat del Palau de la Generalitat. De la mateixa manera, l’àmbit del Mercat Central servix per contextualitzar la relació de Sorolla amb Blasco Ibáñez, dos de les icones més representatives de la cultura valenciana.
Finalment, el grup es deté al Centre del Carme de Cultura Contemporània, que il·lustra una etapa important de la història del mestre, ja que acollia la seu de la Reial Acadèmia de Belles Arts de València, en què es va formar Joaquim Sorolla entre 1878 y 1881.
Les visites les realitzen les guies oficials de la Comunitat Valenciana María Hernández-Reinoso, Catalina Benito, Isabel Anyo, Amir Ezzatvar i Carmen Olcina.
Programació municipal
L’Ajuntament de València forma part de les comissions estatal i autonòmica pel centenari de Joaquim Sorolla, creades amb l’objectiu d’impulsar i coordinar les diverses activitats que es desenvolupen amb motiu de l’efemèride, declarada Esdeveniment d’Excepcional Interés Públic fins el 31 de desembre de 2024. Durant este període, l’Any Sorolla omplirà gran part de la programació cultural del municipi, que va arrancar amb l’exposició “De la foscor a la llum. Cinc segles d’art”, al Palau de les Comunicacions.
Entre els actes commemoratius previstos pel consistori hi ha la mostra “La València pintada en els temps de Sorolla”, a la Casa Museu Benlliure, per a la pròxima tardor, que posarà en valor l’entranyable relació que Sorolla i la família Benlliure van mantindre durant anys.
La col·lecció històric artística municipal compta amb set obres del mestre de la llum que es localitzen a la Casa Museu Benlliure (4), el Museu de la Ciutat (2) i el Saló Pompeià (1). La Casa Museu Benlliure (carrer de la Blanqueria, 23), dedicada a les figures dels germans José, pintor, i Mariano, escultor, reunix quatre peces de l’autor de reduïdes dimensions, entre les quals destaca el Retrat de Peppino, fill de José i també pintor, i una xicoteta Marina. També s’hi troben les taules El beat de la confraria i Estudi de cap masculí, datades en 1913 i 1885, respectivament.
Així mateix, el Museu de la Ciutat (plaça de l’Arquebisbe, 3) disposa d’una representació del creador valencià. Una de les joies de la col·lecció permanent n’és La meua família, un retrat de la seua esposa i fills, inspirat en la composició Las Meninas del seu admirat Velázquez. Monja en el jardí és l’altre oli que conserva el centre, on s’aprecia la influència que els patis i jardins dels Reials Alcàssers de Sevilla i de l’Alhambra de Granada van exercir en la seua obra.
Al Saló Pompeià de l’edifici consistorial (plaça de l’Ajuntament, 1) està emplaçada la tela El meu jardí, de l’any 1917, que té com a protagonista les pintures de jardins i patis que Sorolla va realitzar en els últims anys de la seua vida.
