elperiodic.com
SELECCIONA IDIOMA
Castellano

Les metgesses i infermeres estan infrarepresentades en l’humor gràfic sobre la COVID-19

En la vinyeta, un grup d’infermeres –vestides amb minifaldilla i escot– escorta els metges
En la vinyeta, un grup d’infermeres –vestides amb minifaldilla i escot– escorta els metges
  • Un estudi de la Universitat de València (UV) mostra la poca representació que han tingut les metgesses i infermeres en les vinyetes sobre la COVID-19 on apareixien persones de l’àmbit sanitari

  • El treball, dut a terme per Martí Domínguez i Lucía Sapiña, del grup de recerca Observatori de les Dues Cultures de la institució acadèmica, també destaca la interpretació estereotipada que es fa de la professió mèdica i infermera

MÉS FOTOS
Lucía Sapiña i Martí Domínguez. Foto Andrea Casas

Les dones constitueixen un 70% en l’atenció i les cures sanitàries de forma global. Encara que els metges homes són majoria en molts països, no és així en altres zones del món com Europa on les dones en representen el 46% i Amèrica, on en constitueixen el 53%. En països com Espanya són el 55%, a Finlàndia, el 58%, i a Eslovènia, el 63%, per posar-ne alguns exemples. En la infermeria, una professió tradicionalment feminitzada, les dones són el 84% a Europa i el 86% a Amèrica.

“Tanmateix, en la representació que es fa d’aquestes professions en les vinyetes sobre la COVID-19 els homes són els protagonistes, ja siga com a metges o com a altres ocupacions sanitàries”, destaca Martí Domínguez, doctor en Biologia i professor del Departament de Teoria dels Llenguatges i Ciències de la Comunicació de la UV. Les dones metgesses, però també les infermeres i la resta de professionals de l’àmbit de la salut estan poc representades. El treball ha analitzat 401 vinyetes de 36 països.

La investigació, publicada en la revista European Journal of Women’s Studies, destaca que el 41,6% de la mostra té a un metge home com a protagonista i un 19% a altres professionals sanitaris també homes. “Aquests resultats contrasten amb el de les dones metgesses, que només apareixen com a protagonistes en el 4,7% de la mostra, i del personal sanitari femení, que representa el 8,7% de les vinyetes analitzades”, conclou Lucía Sapiña.

D’altra banda, les vinyetes on apareixen tant dones com homes metges representen el 9,7% dels casos. En aquest cas, però, la majoria de les metgesses tenen un paper d’acompanyant respecte del seu company home, que és qui parla amb el pacient, diagnostica o pren el protagonisme de l’acció. El mateix ocorre amb les infermeres. Tot i que en alguns casos apareixen com a heroïnes, en la majoria de les vinyetes acostumen a ser representades amb un paper estereotipat: com a acompanyant del metge (home), com a “àngels de la guarda”, vestides amb minifaldilles o escots, o com a tiranes i persones de mal caràcter.

De la mateixa manera, la parella metge (home) amb assistent (dona) apareix en el 5,9% de la mostra mentre que el cas contrari –metgessa amb un assistent home– només apareix en el 0,4% de les vinyetes.

A més, l’estudi també ha comptabilitzat les imatges que inclouen pacients i en aquest cas es repeteix la dinàmica de tindre una representació majoritàriament masculina. Així, el 74,1% de les vinyetes amb pacients corresponen a homes mentre que només en el 6,1% mostren una dona com a pacient.

En definitiva, l’estudi remarca que en unes professions amb una elevada presència de dones, continuen estant poc representades en l’imaginari col·lectiu. Aquesta infrarepresentació mediàtica de les dones metgesses i científiques és coherent amb estudis anteriors. Els autors consideren que alguns aspectes poden contribuir a perpetuar aquesta situació com el fet que la majoria d’humoristes gràfics siguen homes o com l’ús de la metàfora militar per a parlar de la pandèmia on els soldats estan representats majoritàriament per homes. També remarquen que, tot i que s’han fet i es fan esforços per millorar la representació de les dones als mitjans de comunicació, cal seguir treballant per a abandonar els vells estereotips que en absolut s’ajusten a la nova realitat de les professions sanitàries.

L’estudi s’emmarca en el projecte d’investigació FFI2017-85227-R del Ministeri d’Economia, Indústria i Competitivitat.

Recerca

Martí Domínguez és director de Mètode, la revista de difusió de la investigació editada pel Vicerectorat d’Investigació de la Universitat de València, i investigador principal de l’Observatori de les Dues Cultures, grup de recerca dedicat a l’anàlisi de les relacions entre la comunicació i la ciència.

Lucía Sapiña és doctora en Estudis Històrics i Socials sobre Ciència, Medicina i Comunicació científica. És periodista en la revista Mètode i professora associada del Departament de Història de la Ciència i Documentació de la Universitat de València.

Pujar