L'IVAM reflexiona sobre les llums i les ombres del Mediterrani
El director de l'Institut Valencià d'Art Modern, José Miguel G. Cortés, i el comissari de la mostra, Pedro Azara, juntament amb Montserrat Corominas i José Vicente Caballer, en representació de la Fundació Banc Sabadell, han presentat l'exposició "Habitar el Mediterrani".
"L'exposició reuneix 150 obres clàssiques i arqueològiques, la més antiga del s. II a. de C., relacionades amb obres contemporànies a fi de reflexionar sobre les ciutats i les formes de vida als països riberencs", ha explicat el director de l'IVAM. Les peces procedeixen de museus com els parisencs Louvre i Pompidou, la fundació Le Corbusier, el Museu Arqueològic Nacional o el Museu Egipci de Torí, juntament amb col·leccions particulars i obres del mateix IVAM. "Aquest diàleg entre espais, cultures i temps mostra que el contemporani es nodreix del clàssic i el clàssic s'alimenta del contemporani", ha resumit José Miguel G. Cortés.
L'exposició, concebuda com un recorregut per una ciutat amb els seus carrers i places, comença amb un mosaic romà del s. III d. de C. trobat en una vila de Toledo que representa tot el Mediterrani. "La ciutat mediterrània està lligada al passat", ha argumentat el comissari Pedro Azara, arquitecte i professor d'Estètica, que ha insistit en el fet que les obres seleccionades per a l'exposició "ofereixen una interpretació, no sols sobre urbanisme o arquitectura, sinó també sobre les formes de vida acollides o rebutjades per la mateixa ciutat".
Aquesta mirada sobre el Mediterrani es materialitza a través de dibuixos, pintures, fotografies, escultures, pel·lícules i instal·lacions que mostren "les llums i les ombres de la vida en aquests països", ha matisat el comissari.
Al llarg de l'exposició, dividida en huit apartats, conviuen maquetes de cases egípcies amb les seues terrasses i els seus patis, unes característiques reixes romanes o terracotes hel·lenístiques procedents del Museu del Louvre amb fotografies d'assentaments jueus il·legals a Palestina, imatges de les places a Alep on han tingut lloc execucions públiques o una pel·lícula sobre la primera piràmide de l'Egipte faraònic past dels gossos abandonats, els turistes i el fem.
Són imatges contradictòries que mostren un entorn de vegades amable, d'altres vegades temut i inestable. Aquesta inestabilitat queda reflectida en la gran instal·lació de l'artista libanés Rayyane Tabet que presideix una de les sales. "Ha reproduït en formigó amb 34.000 peces d'un clàssic joc de construcció infantil la ciutat de Bagdad", ha explicat Pedro Azara.
La instal·lació de l'artista Anila Rubiku que representa els búnkers que va manar de construir el dictador d'Albània, Enver Halil Hoxha, condueix cap a l'última part de l'exposició amb una gran piscina d'agulles de cap de l'espanyola Anna Marín, "una metàfora del Mediterrani", segons el comissari, la història del qual està marcada per la guerra i la mort, la cultura i la vida, l'exclusió i la reconciliació.
A pesar de tot, hi ha esperança. L'exposició conclou amb una fotografia de l'artista Khaled Jarrar que mostra el mur que separa Israel de Palestina. A través d'un clavill, sorgeix una branca nevada que apunta cap a dalt, obrint-se pas.
