L'IVAM organitza un seminari internacional que oferix una nova mirada sobre la figura de Julio González i la seua relació amb Picasso

L'Institut València d’Art Modern (IVAM) proposa una nova lectura sobre l'obra de Julio González i la consideració que va tindre com a artista d'avantguarda en el seminari internacional 'Ser artista. Julio González' que organitza el Museu dimarts que ve, 12 de desembre, d'11.00 a 19.30 hores, a propòsit de la seua exposició homònima.

Coordinat per Juan José Lahuerta, comissari de l'exposició i autor del llibre que prepara l'IVAM, el seminari comptarà amb la participació de Jordana Mendelson, directora del King Joan Carles I of Spain Center d'Espanya a Nova York; Rocío Robles Tardío, professora d'Història de l'Art en la Universitat Complutense de Madrid, i Celia Marín, professora en el Departament de Teoria i Història de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona (UPC-BarcelonaTech).

A partir de 250 obres de la Col·lecció de l'IVAM, l'exposició 'Ser Artista. Julio González' revisa la vida i obra del creador des de premisses no previstes anteriorment i permet veure el treball de González més enllà de mites i tòpics.

Tant l'exposició com la publicació i el seminari proposen una visió contínua de l'obra de Julio González a través d'uns temes que, provinents de l'acadèmia, la travessen completament: des del nu femení, tema acadèmic per excel·lència, que González desenvolupa en tots els seus aspectes, fins a la maternitat, que culmina en l'escultura Montserrat del Pavelló de la República Espanyola de 1937.

Sobre esta base poden explicar-se millor les dues cares que conviuen en l'obra de Julio González: d'una banda, el seu origen en un taller artesà, la metal·listeria paterna, que semblaria ser també el seu destí, i, d'una altra, enfront d'este destí, una voluntat de ser artista, en el sentit idealitzat que la fi de segle dona a eixa paraula.

“L'obra extraordinària de Julio González és la d'un escultor que ha vençut la tirania, i ha fet de l'ofici i del ferro, precisament, la condició i el material d'una obra radicalment nova, protagonista indiscutible de les grans transformacions experimentades per l'art en l'època de les avantguardes”, explica Juan José Lahuerta.

El seminari aprofundix en alguns dels temes fonamentals que aborda l'exposició com l'ús que González fa de materials d'origen popular, com les targetes postals, tan abundants en els seus arxius i presentades en conjunt per primera vegada en esta exposició o els manuscrits de González i la visió que té de l'art i l'artista a través dels seus intents de teorització de la seua obra.

Un dels mites que desmunta l'exposició és la consideració de Julio González com un artista marginal, pràcticament desconegut, i el situa com un personatge que va viure el temps de les avantguardes, ancorat en la seua època i un dels seus màxims protagonistes.

Així, el seminari aborda la relació de Julio González amb Picasso en la formació com a artista d'avantguarda, la revisió de la vida de González en l'escenari del París de la modernitat i les avantguardes i la posteritat de l'obra de Julio González i, en definitiva, la presència que va tindre en la construcció de la història de l'art modern.