L’Institut de les Dones recupera Regreso a la ciudad del mar, novel·la inèdita de María Beneyto
La Fira del Llibre de València ha acollit aquesta vesprada la presentació de l'obra inèdita de María Beneyto (València, 1925-2011) Regreso a la ciudad del mar, en la qual l'autora narra de forma novel·lada les vivències de la seua infantesa entre 1937 i 1939, després del retorn familiar de Madrid a València amb motiu de la guerra civil. La novel·la, acabada d'editar per l’Institut Valencià de les Dones i per la Igualtat de Gènere com primer volum de la seua col·lecció Amb veu pròpia, va ser entregada per la mateixa autora a la filòsofa i crítica literària Rosa María Rodríguez Magda en 2005, mentre preparaven l'edició de la seua Poesia completa (1947-2007). No és, tanmateix, l'única obra inèdita de Beneyto; d'acord amb Rodríguez Magda, vicepresidenta de l'associació Clásicas y Modernas i autora de la introducció, encara no han sigut editats alguns dels seus poemes i la novel·la Ofelia 25. També han participat en la presentació María Such, directora general de l’Institut, i Marina Gilabert, secretària general de l’associació.
Regreso a la ciudad del mar, escrita com a continuació de Antigua Patria (1969) a instàncies de Max Aub, narra les vivències de Beneyto dels dotze als catorze anys, els dos primers a València després de l'eixida de la família de Madrid, episodi en què conclou l'obra anterior. Allí havia passat huit anys, entre 1929 i 1937, perquè el seu pare, Vicente Beneyto, empleat de banca i militant socialista, provara fortuna com a dramaturg. La família va tornar a la ciutat el 1938, moment en què comença Regreso a la ciudad del mar, i després de la guerra va patir represàlies per la militància paterna; Beneyto va compatibilitzar llavors diversos treballs amb l'estudi en una acadèmia. El text compon així un fresc de les classes populars a la ciutat durant la contesa i aborda temes com la dura situació econòmica -la família no es va recuperar fins als anys quaranta-, els bombardejos, les notícies del front, el primer amor, la mort, la derrota i el començament de la repressió; tot això vist a través dels ulls d'una xiqueta.
L'autora va treballar en la novel·la a principis dels noranta però, d'acord amb Rodríguez Magda, "no va tindre bona fortuna" en intentar publicar-la, perquè "era més fàcil reivindicar la Maria Beneyto poeta". La crítica literària explica que mentre Antigua Patria "és l'obra d'una escriptora jove, encara impactada pels fets que narra, influïda pel realisme social", en Regreso a la ciudad del mar "ens trobem davant una escriptora reconeguda, amb un univers poètic sòlid". "Beneyto es fa feminista ella sola, a la seua casa i amb el pas del temps, en adonar-se que les circumstàncies i els companys literaris li han intentat encasellar en una idea del desenvolupament de la dona que no era el que ella volia", ha considerat Rodríguez Magda.
La directora general de l’Institut de les Dones i per la Igualtat de Gènere, Maria Such, ha reinvindicat Beneyto i ha defensat la necessitat de "posar-la en valor i recuperar la seua memòria com una escriptora fonamental que va estar reconeguda al mateix nivell que Sanchis Guarner o Joan Fuster, i va ser coetània d'Ana María Matute". "Un dels papers de l’Institut ha de ser reconéixer la labor de tantes creadors que hem tingut i que han sigut oblidades", ha afirmat.
Beneyto, poeta i novel·lista, és una de les escriptores valencianes més representatives del segle XX, especialment de les dècades dels 40, 50 i 60. En 1947 va publicar el seu primer poemari, Canción olvidada, i en 1952 va començar la seua trajectòria com a escriptora bilingüe amb l'edició d’Altra veu i Eva en el tiempo. Durant les dècades dels 50 i 60 va obtindre múltiples premis i reconeixement nacional. Obres d'aquest període són, entre altres, els poemaris Criatura múltiple (1953, Premio Valencia de Poesía), Poemas de la ciudad (1956), Tierra Viva (1956), Ratlles a l’aire (1956, premi Ciutat de Barcelona); i en narrativa, La promesa (1958), El río que viene crecido (1960, Premio Valencia de Literatura), La gent que viu al món (1966), La dona forta (1967, Premi Joan Senent de narrativa), obra de personatges col·lectius, i Antigua patria (1969, premi Ciutat de Múrcia). En 1965, Plaza i Janés va editar tota la seua poesia en castellà publicada fins llavors, 1947-1964. De 1977 a 1990, va deixar de publicar i va abandonar tota activitat pública. Aquest any es va reeditar La dona forta, i en 1992 va rebre el Premi de les Lletres Valencianes de la Generalitat. A partir de llavors van ser publicats nombrosos poemaris, així com l'obra narrativa De la inconforme resignación y otras historias (1999).
