L’ICMol traspua excel·lència investigadora i potencial innovador en la seua XX Jornada Científica

La vicerectora d'Innovació i Transferència de la Universitat de València, María Dolores Real; la secretària autonòmica d'Universitats i Investigació, Carmen Bevià; el vicepresident de l'Agència Valenciana de la Innovació (AVI), Andrés García Reche; el coordinador del CSIC a la Comunitat Valenciana, Juan Fuster, i el director de l'Institut de Ciència Molecular (ICMol), Eugenio Coronado, han obert aquest matí la XX Jornada Científica que l'institut de la Universitat de València celebra cada any des de la seua creació en el 2000.

Com en cada edició, la trobada ha repassat l'estat d'aquest centre d'investigació reconegut com a Unitat d'Excel·lència María de Maeztu i ha posat sobre la taula, en to d'alta divulgació, els últims avanços en diferents camps de la nanociència.

“A l’ICMol existeix excel·lència científica però també sensibilitat i inquietud innovadora”. Aquest ha sigut el primer missatge llançat pel seu director, Eugenio Coronado, per a introduir el balanç anual d'un institut presentat en els seus tres vessants: com a centre d'excel·lència en nanociència molecular, com a centre d'excel·lència en química i ciència de materials, i com a centre europeu per a l'educació superior.

Amb 12 grups de recerca, 85 tesis doctorals en curs, 450 publicacions a l'any, 7 ajudes ERC en vigor i una plantilla de 262 persones de 25 països –107 dones i 155 homes–, l’ICMol és el primer institut d'Espanya en investigació química segons el Nature Index, col·locant a la Universitat de València en el primer lloc també de les universitats espanyoles en Química i en el 58 del rànquing europeu. En 2021, l'institut ha comptat amb finançament per valor de més de 9 milions d'euros per a projectes europeus (més de 3,2M€), nacionals (1,4M€) i locals (més de 1M€), en les seues diferents línies d'investigació –materials funcionals avançats, espintrònica molecular, electrònica molecular i disseny molecular de biomaterials–, a més de fons per a infraestructures (2,5M€) i per a transferència (més de 700.000 euros), segons ha explicat Coronado al llarg de la seua exposició.

En l'habitual bloc científic, les cèl·lules vives com a ‘minifactories’, retallar nanofragments de grafé o la nova ‘attoquímica’ han sigut les qüestions abordades. Les conferències han estat a càrrec del catedràtic de Química Orgànica de la Universitat de Santiago de Compostel·la i director del Centre Singular d'Investigació en Química Biològica i Materials Moleculars (CIQUS), José Luis Mascareñas; Aurelio Mateo Alonso, professor investigador del POLYMAT en la Basque Foundation for Science i premi a l'excel·lència investigadora de la Reial Societat Espanyola de Química, i Fernando Martín, catedràtic de la Universitat Autònoma de Madrid, director científic d’IMDEA-Nanociència i Premi Rei Jaume I d'Investigació Bàsica (2017).

El tema de la incorporació i retenció del talent científic ha planejat sobre la jornada, ocupant a la vesprada el centre del debat. Així, la secretària autonòmica Carmen Bevià ha destacat la capacitat de l'Institut de Ciència Molecular per a aprofitar al màxim les polítiques de captació de talent que duu a terme la Generalitat Valenciana. “El govern valencià té previst invertir 34 milions d'euros en el programa GENT 2021-2026, una iniciativa de suport a la generació i atracció de talent”, ha assenyalat. “Els investigadors GENT són una gran inversió que capta recursos per al nostre sistema de ciència, i l’ICMol compta amb 6 científics d'aquest programa que han aconseguit ja 4 ajudes del European Research Council”, ha afegit.

En aquest sentit, María Dolores Real ha insistit en el gran impuls que la incorporació d'investigadors emergents dóna a aquest centre amb acreditació d'excel·lència María de Maeztu. “L'èxit de l’ICMol en atracció de talent garanteix de ple la seua continuïtat”, ha dit. La vicerectora ha destacat l'elevada posició que l’institut ocupa en els principals rànquings científics i la capacitat del centre per a captar recursos, “amb una mitjana de 30 projectes anuals i el fet diferenciador que el 60% d'aquests procedeixen de fons europeus”. María Dolores Real ha posat finalment en valor el potencial de l’ICMol en matèria de transferència i innovació. “L'institut té sol·licitades 15 patents, 5 de les quals han sigut ja llicenciades a empreses; acaba de crear una spin-off, està a punt de posar-ne una altra en marxa i no deixa de créixer el nombre de contractes i convenis que el centre manté amb empreses”, ha conclòs després d'agrair a l’AVI la seua contribució a la millora de la capacitat innovadora dels grups d'investigació d'aquest centre de la Universitat de València. Recordar que l’ICMol està acreditat, des de 2018, com a Unitat Científica d'Innovació Empresarial (UCIE), una figura de l’AVI per a millorar el model productiu de la Comunitat Valenciana aprofitant la capacitat innovadora dels investigadors.

Des de l’AVI, Andrés García Reche ha presentat un panorama complicat per a innovació espanyola, “que s'assenta sobre un sistema mal dissenyat per falta d'inversió i de comunicació amb el sistema productiu. Espanya té una ciència excel·lent i un sistema productiu que segueixen camins paral·lels”, ha dit el vicepresident de l’AVI. “Amb les UCIEs (unitats científiques d'innovació empresarial), l’AVI es va proposar millorar aquest funcionament en el sistema valencià i la pràctica està demostrant que és possible fer-ho millor. No hi ha per què quedar-se a la cua de la innovació europea”.

Per part seua, Juan Fuster ha anunciat que el CSIC invertirà 13 milions d'euros en l'Institut de Tecnologia Química (ITQ) –centre que manté estreta relació amb l’ICMol– per a investigació i innovació en energia i hidrogen verd. “És fonamental pensar en la consolidació i sostenibilitat de tot el que es crearà en temps de majors inversions, com els que venen”, ha conclòs.