LGTBI+ i Trans valencianes se sumaran a la convocatòria unitària estatal el 10-D per a exigir drets humans sense retallades

Lambda, col·lectiu LGTB+ per la diversitat sexual, de gènere i familiar; Chrysallis, Asociación de Familias de Infancia y Juventud Trans*; Club Esportiu LGTBI DRACS València; València Diversitat; Ponts d’Igualtat y Ponts d’Igualtat d’Alacant; CLGS Lgtbi+ Safor Valldigna; Asociación de empresas y profesionales para lesbianas, gays, transexuales y bisexuales de la Comunitat Valenciana (Avegal); Galesh Associació De Famílies LGTB; Peña Valencianista LGTBI i Samarucs València LGTB+ Club Esportiu s’uneixen a la convocatòria estatal conjunta i unitària sota el lema «Llei trans: drets humans, sense retallades, per a totes».

La manifestació en Madrid està organitzada per la Federación Estatal de Lesbianas, Gais, Trans, Bisexuales, Intersexuales y más (FELGTBI+); Federación Plataforma Trans; Chrysallis, Asociación de Familias de Infancia y Juventud Trans*; Fundación Triángulo; COGAM; No binaries España; KifKif migrantes y refugiados LGTBI i No es Terapia amb l'objectiu d'exigir al PSOE que no retalle els drets humans de les persones trans en la Llei Trans i LGTBI.

La concentració valenciana tindrà lloc el dissabte 10 de desembre, a les 17:00 hores, en la plaça de l'Ajuntament de València. A la mateixa hora començarà la manifestació a Madrid.

«Exigim al partit socialista que deixe de jugar amb les vides de les infàncies trans i d'utilitzar-les com a arma que es llancen en les seues batalles polítiques, i que respecten els drets que van reconéixer en el seu últim congrés federal», reclama Fran Fernández, coordinador general de Lambda.

«Aquesta llei és una llei administrativa, com la del matrimoni igualitari, perquè la nostra infància puga veure reflectit el seu gènere en el seu DNI. Inseguretat és la que viuen actualment en estar exposades a violències emparades per un estat que els nega i els invalida”, defensa la presidenta de FELGTBI+, Uge Sangil.

Per la seua part, la presidenta de Plataforma Trans, Mar Cambrollé, afirma: «Estem vivint un moment històric al nostre país. Els drets de les persones trans estan sent un camp de batalla ideològic on les posicions anti drets obriran la porta a la ultradreta, davant el perill que la Llei Trans finalment no isca o ho faça amb una retallada en drets. Totes les entitats Trans i LGTBIQ de l'Estat ens hem unit cridant a la mobilització als carrers per a exigir al PSOE que d'una vegada per sempre deixen la seua obstinació de retallar els nostres drets».

La presidenta de Chrysallis Asociación de Familias de Infancia y Juventud Trans*, Ana Valenzuela, insisteix que els vertaders riscos per a la infància trans s'originen quan la seua documentació no coincideix amb la seua identitat. «Els qui parlen de riscos i protecció per a les persones menors trans no viuen amb elles ni coneixen les seues realitats», assegura. En aquest sentit, les entitats assenyalen que segons un estudi que publica The Lancet Child & Adolescent Health, la joventut trans té entre quatre i cinc vegades més probabilitat de desenvolupar conductes suïcides que la resta de la població jove.

A més, el president de Fundación Triángulo, José María Núñez, assegura que les persones LGTBI+ no entenen quin sentit té prohibir a una persona menor d’edat que puga fer un canvi administratiu en el Registre Civil. «Es tracta de menors que ja estan vivint amb la seua identitat de gènere en la seua família o en el col·legi i senten humiliació i la necessitat de donar explicacions cada vegada que han de mostrar el seu DNI», explica.

«L'avantprojecte de llei aprovat elimina requisits obligatoris d’hormonació i no parla en absolut sobre tractaments mèdics que són competència autonòmica. Per què, per tant, es vol negar a les persones menors d’edat la possibilitat de realitzar aquesta anotació administrativa?», pregunta.

Un dret emparat pel Tribunal Constitucional i la Unió Europea

Les entitats apunten que ja existeix jurisprudència a Espanya que reconeix el dret de les infàncies trans a veure reflectida la seua identitat en el seu DNI. En 2019, el Tribunal Constitucional va determinar que l'article 1.1 de la Llei de 2007 per a la rectificació registral del sexe, vigent hui dia, és inconstitucional en excloure a les persones trans menors d'edat.

El Tribunal va dictar en una sentència que "establir la pròpia identitat no és un acte més de la persona, sinó una decisió vital, en el sentit que col·loca al subjecte en posició de poder desembolicar la seua pròpia personalitat”. Qualsevol persona que "es veja obligada a viure conforme a una identitat diferent de la que li és pròpia suporta un llast que li condiciona d'una manera molt notable".

A més, el Consell General del Poder Judicial va assegurar en el seu informe que “podrà ser constitucionalment legítima (..) l'opció legislativa conforme a la qual es dote al dret a la identitat sexual de la seua major virtualitat, estenent-se a un determinat tram de la minoria d'edat sense sotmetre-ho a cap condició, en el marc d'un procediment registral”.

Les entitats incideixen en què aquest dret està emparat per Nacions Unides, la Unió Europea i la legislació de 15 països. En aquest sentit, l'Associació Internacional de Lesbianes, Gais, Bisexuals, Associació Transgènere i Intersexual (ILGA-Europa), que agrupa més de 700 organitzacions de 54 països, va enviar dimarts passat una carta al president del Govern d'Espanya, Pedro Sánchez, per a recordar que el Comité del Consell d'Europa sobre la Lluita contra la Discriminació, la Diversitat i la inclusió assenyala que "les restriccions d'edat explícites o implícites poden obstruir el principi de l'interés superior per a joves i com a persones majors trans".