L’estiu s’avança al Botànic amb l’exposició Verano, que inaugura aquest dijous l’artista José Saborit
L’Estufa Freda acull més de huitanta aquarel·les botàniques com a mostra del seu treball dels estius que passa a Nàquera, a la seua casa familiar
La mostra està comissariada per Carlos Marzal i Lola Mascarell i resumeix més de deu anys de tasca artística
Aquest 12 de maig l’estiu aplega al Botànic, i ens podem avançar al calendari perquè estrenem exposició, concretament una sota el títol Verano, de José Saborit, un recull d’aquarel·les botàniques que composen la seua obra de més de deu anys creada durant els mesos d’estiu a la casa familiar de Nàquera. Els passejos pels diferents camins del terme i la muntanya el dugueren a voler plasmar les buguenvíl·lies, el baladre, i totes i cadascuna de les plantes que donaven color i aroma als recorreguts. Així, primer fou una sèrie monocroma que s’exposà a l’IVAM en 2012, i l’obra anà creixent en color i en nombre fins a hui.
“Tots els estius, espontàniament, sense a penes voluntat i per suposat sense cap idea de projecte, anaren fent-se aquarel·les com una bona manera d’habitar la muntanya”, explica Saborit. Fruit d’aquesta no idea, és ara el recull de 86 aquarel·les que han fet els comissaris de la mostra, Lola Mascarell i Carlos Marzal, amb un muntatge original i fresc per acompanyar-nos en una narració visual que es converteix en un recorregut també estiuenc. La mostra es completa amb vitrines i envasos que recullen material del propi artista.
Lola Mascarell descriu la mostra com una “manifestació de l’atenció a l’entorn natural proper, com una forma d’afecte a la proximitat i de respecte íntim cap a la terra que habitem. Conceptes implícits a l’exposició a banda de contemplació, lentitud, natura, hàbitat i entorn”. Així, visitar la mostra al Jardí és també passejar per l’estiu valencià, i al temps, per la nostra infantesa, per eixos estius vius encara i enyorats. Carlos Marzal ho explica amb la seua delicada narrativa: “El Verano de Jose Saborit és una condensació de tots els estius, els de la nostra infantesa, els de la nostra adolescència, els de la nostra maduresa desconcertada, els estius que ens queden per viure”.
I com s’aconsegueix? Eixint molt al camp, vivint-lo molt, i parant-ne molta atenció. “La universitat de Jose Saborit, en certa manera, ha sigut la Calderona”, diu Marzal, “una serra sàvia, una serra abundant d’ensenyaments per a qui sàpia preguntar i estiga disposat a deixar-se instruir”. “He volgut composar amb les aquarel·les una espècie d’herbari que reunisca no només les formes i els colors de les plantes sinó també els moments d’atenció, tot eixe temps dedicat a recollir les seues formes i colors que ja ha sigut, per si mateix, valuosíssim”, s’explica el pintor.
José Saborit és pintor i escriptor, catedràtic de Pintura de la Universitat Politècnica de València i acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de Sant Carles de València. Ha realitzat, entre moltes altres, les exposicions Con el aire (Centre del Carme, Generalitat Valenciana, 2018) o Más al Sur (IVAM, 2012), i compta amb llibres d’assaig sobre pintura, com Retórica de la pintura (amb Alberto Carrere, Cátedra, 2000), o de poesia, com La misma savia (XXX Premi de poesia UNICAJA, Pre-Textos 2016) i la recentment publicada Con los ojos de nadie (Pre-Textos, 2021).
Els comissaris de la mostra son Lola Mascarell, periodista i professora de Llengua Castellana i Literatura, que ha dirigit el Taller de Narrativa de la Universitat Politècnica de València, i és autora dels llibres de poemes Mecánica del prodigio (2010), Mientras la luz (2013, Premio Internacional de Poesia Emilio Prados i Premi Alcalà de Poesia) i Un vaso de agua (2018), que a més, acaba de publicar la seua primera novel·la en l’editorial Tusquets, Nosotras ya no estaremos. Juntament amb Carlos Marzal, llicenciat en filologia hispànica per la Universitat de València, que s’ha dedicat a la poesia publicant nombrosos poemaris que acumulen guardons, com Metales pesados (2001), Premi Nacional de la Crítica i Nacional de Literatura en 2002. Els seus llibres estan agrupats en El corazón perplejo. Poesía reunida (1987-2004), i a més és un narrador prolífic i acaba de publicar una mescla de novel·la i assaig, Nunca fuimos más felices (2021).
La mostra es podrà visitar a l’Estufa Freda del Jardí Botànic fins el 23 d’octubre, de dilluns a diumenge, des de les 10 h fins a l’horari de tancament, que canvia en funció de les hores de llum. L’entrada és gratuïta abonant l’entrada al Jardí, i el catàleg de la mostra està disponible a la taquilla.
