27 de novembre de 2020 27/11/20

Justificants perquè els agricultors puguen eixir de casa i desplaçar-se al camp

Justificants perquè els agricultors puguen eixir de casa i desplaçar-se al camp - (foto 1)
  • L'Ajuntament de València ha distribuït més de 200 diligències de cultiu per a justificar els seus desplaçaments

L’Ajuntament de València, a través del Consell Agrari Municipal, ha  distribuït més de dos centenars de diligències de cultiu per justificar els desplaçaments durant l’estat d’alarma de llauradors i llauradores que han d’anar des de les seues cases cap a les explotacions agràries per a realitzar les tasques agrícoles pertinents i també el camí de retorn cap a les cases.

Així ho ha anunciat el regidor d’Agricultura, Alimentació Sostenible i Horta, Alejandro Ramon, qui ha destacat que “amb esta iniciativa assegurem l’activitat agrícola com a activitat primària essencial per a la producció d’aliments bàsics per a la població”.

El regidor ha posat en valor l’interés mostrat des d’un inici per donar resposta a la situació que molts llauradors i llauradores afrontaven quan no podien justificar per escrit els seus desplaçaments. “L’agricultura, el treball a la nostra horta periurbana és fonamental i més ara, en esta conjuntura de crisi sanitària que requerix de l’esforç i la contribució de totes i tots i on l’abastiment està garantit des d’un inici pel treball que fan professionals com els llauradors i les llauradores, que des del primer pas del cicle ens asseguren productes de proximitat, saludables i de la màxima qualitat”, ha dit.

COMUNICAT DE LA XARXA DE CIUTATS PER L'AGROECOLOGIA

D’altra banda i també en el context de crisi sanitària per la COVID-19, el Alejandro Ramon ha volgut destacar l’adhesió de València al comunicat de la Xarxa de Ciutats per l’Agroecologia ‘L'alimentació local, de qualitat i sostenible: seguretat enfront dels riscos sanitaris globals’.

El text indica que en moments difícils per la pandèmia “la gravetat i rapidesa en l'expansió del coronavirus comporta la necessitat d'adoptar mesures excepcionals, que afecten la quotidianitat de la població de manera general i que, en molts casos, tenen a vore amb l'alimentació” i per això es fa una reflexió de fons amb diversos punts clau:

  • la present crisi sanitària fa palesa la importància de la bona alimentació com a estratègia de salut preventiva. Resulta clau que els poders públics centren els seus esforços a fer arribar una alimentació adequada a tota la població: saludable (basada en aliments vegetals frescos, llegums, cereals, fruita seca, disminució de productes d'origen animal i eliminació d'aliments processats), sostenible (que no contamina -com l'agricultura ecològica, la ramaderia extensiva i la pesca sostenible- i que reforça la nostra salut, en reduir la nostra exposició a tòxics, i a través d'un medi ambient saludable); local i de temporada (que incrementa la qualitat dels aliments, reduïx desplaçaments i reforça les produccions locals xicotetes i mitjanes).
  • les mesures d'aïllament i tancament de fluxos ens porten a ressaltar el paper de la provisió d'aliments en l'entorn local, de cara a la seguretat alimentària. És necessari enfortir i protegir les xicotetes produccions agroalimentàries sostenibles de proximitat -agricultura familiar, agricultura ecològica, agroindústria artesanal, ramaderia extensiva i pesca artesanal i sostenible- i, especialment, a les dones productores, ja que juguen un paper fonamental a l'hora de garantir un proveïment alimentari saludable i respectuós amb el medi ambient. No de bades, l'Agroecologia ha sigut reconeguda per les Nacions Unides com la principal estratègia per a aconseguir els Objectius de Desenvolupament Sostenible de l'Agenda 2030.
  • el reforç dels teixits econòmics locals i sostenibles és una manera d'avançar-nos a la reconstrucció que, després de la crisi, caldrà afrontar. Són estos teixits locals de producció i distribució, de suport entre persones en un mateix territori, els que estan sostenint les moltes situacions a les quals les administracions públiques no aconseguixen fer arribar el seu suport. Per això, les administracions públiques hauran de centrar esforços a enfortir els canals de distribució de proximitat, incloent els mercats municipals i de carrer, les associacions de consum i el xicotet comerç.
  • seria necessari enfocar una compra pública per a l'ajuda alimentària que enfortisca la producció i distribució locals, que són les que aporten ocupació estable, seguretat, qualitat, i una cohesió social que hui, més que mai, necessitem.

Per tot això, des de la Xarxa de Ciutats per l'Agroecologia es vol “ressaltar el paper de les polítiques alimentàries locals per a enfortir les nostres comunitats enfront de crisis com la de la COVID-19. Entenem l'alimentació de qualitat i sostenible com un sistema bàsic i estratègic d'aprovisionament de les nostres ciutats i pobles, equiparable al proveïment d'aigua o energia. Hui és més evident que mai que hem de cuidar, de forma integral, la salut de les persones i el medi ambient. I cuidar, tant l'alimentació de totes les persones com les polítiques alimentàries que duem a terme, són claus essencials per a aconseguir-ho”.

La Xarxa de Ciutats per l'Agroecologia està formada per les següents administracions locals: ajuntaments de Saragossa (presidència), Valladolid (vicepresidència), València (secretaria), Múrcia (vocalia), Aínsa-Sobrarbe, Baztán, Cardedeu, Còrdova, el Prat de Llobregat, Fuenlabrada, Godella, Granollers, Huétor-Vega, Madrid, Meliana, Navàs, Pamplona-Iruña i Rivas-Vaciamadrid. A més, s'ha dotat d'un Consell d'Organitzacions Socials, integrat per les següents entitats:  Asociación Del campo al Cole, Alianza de Solidaridad Extremeña, Associació de Consumidors i Productors La Magrana Vallesana, CERAI (Centre d’Estudis Rurals i d’Agricultura Internacional), Departament de Geografia de la Universitat de Valladolid, ECODES, les fundacions Espigoladors, Entretantos i Mundubat; el grup d’investigació SEJ-179 de la Universitat de Còrdova/Institut de Sociologia i Estudis Camperols (ISEC), Justicia Alimentaria | Veterinarios Sin Fronteras – Vetermon, La Caravana de Shiva, Mercado Social de Aragón (MesCoop, cooperativa de servicis), l’Observatori per al Dret a l’Alimentació d’Espanya, Per l’Horta, Slow Food Zaragoza, Sociedad Española de Agricultura Ecológica (SEAE) i la Unión de Agricultores y Ganaderos de Aragón UAGA-COAG.

Pujar