elperiodic.com
SELECCIONA IDIOMA
Castellano

Julio Marín, Medalla de la UV: "Em portaven emmanillat a la facultat perquè realitzara els meus exàmens"

Julio Marín, Medalla de la UV: "Em portaven emmanillat a la facultat perquè realitzara els meus exàmens"
    MÉS FOTOS
    Julio Marín, Medalla de la UV: "Em portaven emmanillat a la facultat perquè realitzara els meus exàmens" - (foto 2)

    "Em portaven emmanillat a la facultat perquè realitzara els meus exàmens". El pneumòleg Julio Marín ha recordat així les enormes traves que la dictadura franquista li va imposar a causa de la seua militància comunista. Marín, actualment catedràtic emèrit de la Universitat de València, ha rebut aquest divendres, 25 de novembre, la Medalla de la institució acadèmica.

    L'acte solemne s'ha celebrat al Paranimf de l'edifici històric de la Nau. A més de l'homenatjat ha intervingut el rector, Esteban Morcillo, i el professor Juan F. Ascaso, qui ha sigut l'encarregat de la 'laudatio'. Entre altres personalitats, a l'acte han assistit Gustavo Zaragoza, director general d'Anàlisis, Planificació i Coordinació, i Daria Terrádez, directora general de Relacions amb la Unió Europea.

    En la seua intervenció, Marín (València, 1936) ha evocat la seua trajectòria. Des dels seus primers estudis en l'Aliança Francesa i al col·legi Stoa, fins a la seua càtedra en la Universitat de València. Una trajectòria marcada durant molts anys per la seua lluita antifranquista i les conseqüències de la mateixa, que van incloure detencions, tortures, consells de guerra i presó.

    El prestigiós pneumòleg ha recordat: "El practicant de la presó, Juan Gea, treballava també al Manicomi (era molt freqüent llavors la pluriocupació). El director del Manicomi era amic del professor García Blanco (catedràtic de Fisiologia en la Facultat de Medicina). Degueren comentar la meua situació, i el professor García Blanco va dir que si no em permetien examinar-me a la Facultat de Medicina, m'examinarien a la presó. Quan Juan Gea em va comunicar la decisió del professor García Blanco, vaig tornar a matricular-me en el curs 1961-1962, en 2º de Medicina com a alumne lliure. Al juny de 1961, van formar un tribunal dirigit pel professor García Blanco, que em va examinar dins de la presó. Sempre he agraït el suport dels metges i practicant de la presó, així com del professor García Blanco".

    I ha afegit: "A partir d'aquell moment, amb les tensions que es van crear en la Junta de Govern de la Facultat de Medicina, em van permetre acudir a examinar-me en les convocatòries de la Facultat de Medicina com a alumne lliure, de les diferents assignatures del 2ºCurs de Medicina. Em portaven emmanillat a la Facultat perquè realitzara els meus exàmens. El catedràtic d'Anatomia va ser el primer a examinar-me i vaig fer l'examen oral romanent emmanillat. Uns dies després em van portar a examinar-me d'Histologia, i el professor Antonio Llombart, quan em va veure emmanillat, va obligar a què em llevaren les manilles, i a partir d'aquell moment, quan arribava a la Facultat de Medicina per a examinar-me, els policies em llevaven les manilles. L'única assignatura que em van suspendre, òbviament, va ser l'assignatura d'Anatomia, que impartia el degà de la Facultat".

    El discurs íntegre de Julio Marín es pot llegir en la web de la Universitat.

    En el seua 'laudatio', el professor Juan F. Ascaso també ha recordat la lluita antifranquista de Marín, i ha evocat la seua trajectòria com a metge i com a investigador. De la seua dedicació clínica ha indicat: "El compromís amb la professió mèdica i amb els seus pacients ha sigut una constant en la vida professional del professor Marín. Julio ha demostrat una fidelitat inequívoca a l'Hospital Clínic de la Universitat de València, dedicant 40 anys de la seua vida professional en exclusivitat, apostant sempre per la medicina pública. Va iniciar la seua marxa professional com internista, però prompte es va dedicar a la Pneumologia, arribant al màxim graó assistencial, el de cap de servei d'Aparell Respiratori al seu hospital, l'Hospital Clínic Universitari".

    Del seu vessant investigador ha destacat: "En la seua trajectòria ha dirigit 40 tesis doctorals i ha publicat més de 230 treballs científics, molts en revistes d'impacte, entre les quals destacaré: 'Chest', 'Thorax', 'European Respiratory Journal', 'American Journal of Medicine and Rehabilitation', 'American 'Journal of Epidemiology', entre unes altres i ha rebut nombroses beques i projectes finançats. Deixant així un ampli llegat científic en l'àrea de la pneumologia i especialment en la ventilació ambulatòria".

    La 'laudatio' es pot llegir íntegrament en la web de la Universitat.

    Per la seua banda, el rector, Esteban Morcillo, ha manifestat: "Em permetran que hui, a més de retre homenatge al professor Marín per la seua lluita contra la dictadura, recordem també a tantes i tants estudiants que lluitaren en la clandestinitat, que secundaren manifestacions en una època de 'repressió permanent' caracteritzada per l'omnipresència de la 'Brigada Social', que evidenciava la impossibilitat del règim franquista d'evitar l'allunyament dels joves dels valors oficials. I també que hui recordem la valentia dels professors que examinaren estudiants presos polítics, com va ser el cas del Dr. Marín, així com del rector Rafael Bartual i la seua Junta de Govern que es va negar a executar la decisió del Ministeri de continuar amb la depuració política de joves universitaris".

    Esteban Morcillo ha continuat: "Hui, com en el passat, vivim la crisi humanitària de les persones refugiades, i Europa es troba davant la cruïlla de donar resposta a aquest repte mentre debat el futur d'una Europa social ferida per l'eixida del Regne Unit i les malaurades polítiques de consolidació fiscal imposades a alguns països del sud com el nostre. Hui, més que mai, es necessita uns valors ferms i un compromís com el que al llarg de tota la seua vida ha expressar el professor Julio Marín, un home que a més d'exercir la seua responsabilitat com a catedràtic d'universitat pública, com a gestor universitari i com a cap de servei d'hospital públic, com a investigador i com a mestre, ha estat també un home sensible als arts que ha volgut compartir amb els demés, i no acaparar per a benefici personal, aportant amb generositat una valuosa quantitat d'obres artístiques al patrimoni públic de la Universitat de València per a conservació i gaudi dels seus conciutadans i conciutadanes".

    Les paraules del rector es troben accessibles en la web de la Universitat.

    Julio Marín és actualment professor emèrit de la Universitat de València. Llicenciat i doctor en Medicina per la mateixa universitat, va ser víctima , junt a altres militants comunistes, de la repressió de la dictadura franquista per la seua lluita per les llibertats democràtiques. Va haver de cursar part dels seus estudis des de la presó i, ja com a professor universitari, va ser expedientat en un procés que va comportar la dimissió de la Junta de Govern de la Universitat de València, que es va negar a l'expulsió d'alumnes i renovació de professors exigida per les autoritats ministerials.

    Marín va ser el primer catedràtic de Pneumologia d'una universitat espanyola, i va ser cap del servei d'aquesta especialitat a l'Hospital Clínic de València.

    Al llarg de la seua trajectòria professional va desenvolupar una intensa activitat docent, assistencial i investigadora que va contribuir decisivament a la creació d'unitats específiques per a l'adequat control i tractament de les malalties cròniques respiratòries.

    Junt al seu compromís amb el progrés de la societat, els valors democràtics, l'avanç de la ciència i el benestar de les persones, Julio Marín posseeix una sensibilitat artística que ha compartit a través de donacions d'obres d'art per a la seua preservació i exposició pública.

    Pujar