José Martínez Rubio: “Ningú no recorda la massacre del Circeo i té la mateixa profunditat humana que l'assassinat de Pasolini”
“Aquest llibre lluita per una veritat que no coneixem i, a més, parla d'una cosa profundament humana com és sobreviure, començar de nou en la vida”, ha afirmat l'escriptor valencià José Martínez Rubio sobre Mujeres blancas (Edicions Contraban), la seua primera novel·la, de la qual signatrà exemplars demà a la Fira del Llibre. En el seu debut en la narrativa, el professor universitari valencià realitza una crònica negra de la massacre del Circeo, succés que va sacsejar Itàlia el 1975 pocs dies abans de l'assassinat de Pasolini. “Ningú no la recorda, però té la mateixa profunditat humana”, explica.
La massacre del Circeo va commoure la societat italiana per la seua crueltat i per la seua arbitrarietat. Tres joves de la Roma benpensant van assassinar Rosaria López i van creure que havien acabat amb la vida de Donatella Colasanti. Malgrat haver detingut dos dels autors del crim la mateixa nit dels fets, les indagacions sobre aquest cas van continuar durant dècades, i cada nova pista recreava l'angoixa de l'opinió pública davant aquells esdeveniments. Mujeres blancas reviu a manera de thriller el passat més luctuós d'Itàlia (les Brigades Roges, l'assassinat d’Aldo Moro, els atemptats neofeixistes…), alhora que revela la connivència de criminals internacionals amb els últims reductes d'un franquisme en descomposició, en el rerefons històric de guerra bruta contra ETA i de crims d'Estat a Espanya i a Itàlia. “La violència sobre la dona, els pobres i la violència política em van atrapar”, afirma l'autor, qui va presentar la seua obra a la Fira el passat diumenge. En paral·lel a aquesta investigació, el protagonista relata una altra crònica més íntima: la superació d'una relació sentimental tempestuosa, la paràlisi emocional del desarrelament i la frustració de tota una generació desconcertada.
L'autor, que com el protagonista va ser professor de literatura en la Universitat de Bolonya, aclareix que el personatge "és fictici, però totes les seues emocions són reals”. Martínez Rubio conta que va escriure aquesta història abandonant Bolonya i entrant a València, la qual cosa va suposar “una reflexió entre la meua vida passada i futura”.
L'autor és doctor en literatura espanyola i professor a la Universitat Jaume I. Col·labora habitualment amb València Plaza i Levante-EMV. Ha publicat els assajos sobre cultura contemporània El futuro era esto (2014) i Las formas de la verdad (2015).
