23 d’abril de 2019 23/4/19

La investigadora Lucía Hipólito col·labora en una recerca per a bloquejar el component emocional del dolor

La investigadora Lucía Hipólito col·labora en una recerca per a bloquejar el component emocional del dolor - (foto 1)
MÉS FOTOS
La investigadora Lucía Hipólito col·labora en una recerca per a bloquejar el component emocional del dolor - (foto 2)

L’equip de la recerca, liderat per José Morón, investigador del Departament de Anestesiologia, Neurociència i Psiquiatria de la Washington University, ha observat que l’activació de les neurones que alliberen dinorfina, un neurotransmissor que produeix el sistema nerviós com a modulador del dolor, és la clau en els canvis que experimenta el nucli accumbens com a conseqüència del dolor. Aquest nucli és la part del cervell a la qual s’atribueix un paper clau en la motivació i en el processament de l’addicció, del dolor o de les activitats que suposen un plaer com menjar o  el sexe.

L’emissió de dinorfina es tradueix en canvis en el comportament relacionats en un estat negatiu o amb anhedonia –incapaç d’experimentar plaer, motivació o satisfacció– que caracteritza els estats d’ansietat o depressió associats al patiment del dolor crònic. Aquesta situació té greus conseqüències per a la qualitat de vida dels pacients amb aquest símptoma i també pot agreujar la percepció del pacient sobre el malestar que sent. 

En la recerca «Pain-Induced Negative Affect Is Mediated via Recruitment of The Nucleus Accumbens Kappa Opioid System» a algunes rates de l’experiment se’ls va introduir una substància que els causà una inflamació persistent a una pota. Amb un sistema de motivació basat en la obtenció de sucre, l’equip investigador va comprovar que aquelles amb una pota inflamada tenien menys motivació per aconseguir el sucre que aquelles sense aquesta dolència. Posteriorment, en aconseguir bloquejar la neurotransmissió del receptor opioide kappa o dinorfina al cervell, les rates van recuperar la motivació per a obtenir el sucre i actuaren com aquells rosegadors sense aquesta dolència.

 A més, a la recerca dirigida per José Morón, qui impartirà una conferència a la Universitat de València el 6 de maig, s’ha utilitzat una metodologia anomenada “imatges per tomografia per emissió de positrons en petits animals (PET)”, la qual ha facilitat una representació de l’activitat cerebral de les rates i ha mostrat que aquelles amb dolor tenien més activitat de la dinorfina a la zona del cervell vinculada amb les emocions i la motivació. 

Amb aquests resultats s’obrin noves línies d’investigació per a combatre els estats emotius negatius, així com per a combatre les sobredosis involuntàries d’opioides o la presència d’altres malalties neuropsiquiàtriques més greus vinculades al dolor crònic. “Moltes vegades ens oblidem que les persones amb dolor pateixen per aquest, però també tenen malestar psicològic i no és la seua elecció, sinó que aquest fet el provoca el dolor que pateixen”, destaca Lucía Hipólito, qui a més, afig que encara caldrà molta més recerca per a posar en pràctica en persones les evidències extretes en aquest treball. 

També la investigadora de la Facultat de Farmàcia ha destacat que aquest article “té un impacte molt positiu en la investigació que fem al nostre laboratori. Estudiem la interacció dolor-alcoholisme i el mecanisme cerebral pel qual es produeix eixa associació, que curiosament és també el sistema opioide”, ha declarat.

Inserció de comentaris desactivada temporalment

En estos moments, el sistema d'inserció de comentaris està temporalment desactivada per qüestions d'actualització i manteniment.

En breus tornarà a estar actiu.

Disculpeu las molèsties.