elperiodic.com
SELECCIONA IDIOMA
Castellano

Una investigació revela que un document de la Biblioteca Històrica de la Universitat de València és un incunable

Una investigació revela que un document de la Biblioteca Històrica de la Universitat de València és un incunable

    Una investigació de Josep Lluís Martos, catedràtic de literatura medieval de la Universitat d’Alacant, ha revelat que el plec imprès de la Salve Regina, de Pere Vilaspinosa, conservat a la Biblioteca Històrica de la Universitat de València, és un incunable (llibre imprès abans de 1501). L’obra va ser editada entre 1491 i 1495. Martos ofereix una conferència aquest dijous (19 hores) a la sala Duc de Calàbria de la Biblioteca Històrica del Centre Cultural de la Nau.

    En l’acte, Josep Lluís Martos presentarà el seu llibre El primer cancionero impreso y un pliego poético incunable, en què s’hi inclou la investigació. Hi intervindran també Marta Haro, catedràtica de literatura medieval de la Universitat de València; el vicerector d’Investigació, Carlos Hermenegildo; i la directora de la Biblioteca Històrica, María Jesús García Mateu.

    El primer cancionero impreso y un pliego poético incunable, publicat per l’editorial Iberoamericana/Vervuert, estudia dues obres conservades a la Biblioteca Històrica de la Universitat de València, que constitueixen autèntiques joies bibliogràfiques: un plec poètic inclòs en el volum factici conegut com El Natzaré i l’incunable  Trobes en lahors de la Verge Maria, publicat a València en 1474 amb motiu d’un certamen literari celebrat a la ciutat.

    El primer és un plec imprès de la Salve Regina, de Pere Vilaspinosa. La seua anàlisi tipogràfica ha permès revisar la datació de l’obra en el període comprès entre 1491 i 1495, per la qual és un incunable i no un postincunable, tal com es creia fins ara. De la mateixa manera, s’ha pogut atribuir la seua edició al taller de Pedro Hagenbach i Leonardo Hutz. Aquestes dades converteixen aquest document imprès en el primer plec valencià de caràcter estrictament poètic del qual es té constància.

    En relació amb Trobes en lahors de la Verge Maria, la publicació del professor Martos trau a la llum noves dades i demostra que l’exemplar únic conservat està mutilat i que li falta el que degué ser el primer colofó de la impremta valenciana. L’autor planteja la possibilitat que s’haja perdut part de les poesies d’aquest certamen i de l’incunable de 1474.

    D’altra banda, Martos apunta a l’existència d’una edició posterior impresa en lletra gòtica que degué de ser la font directa del plec de la Salve Regina. Aquestes troballes suposen un gran avanç en la història de la impremta valenciana i en el coneixement del patrimoni bibliogràfic de la Universitat de València.

    Pujar