Gerard Quintana: “Estem revivint el sistema d’un règim que ja no funciona”

"Estem revivint el sistema d'un règim que ha funcionat anys però que ja no funciona”, ha afirmat l'escriptor Gerard Quintana, excantant de Sopa de Cabra, amb motiu de la presentació aquesta vesprada en la Fira del Llibre de la seua primera novel·la, Entre el cel i la terra (Columna, 2019). L'obra està ambientada en la Catalunya del franquisme i el postfranquisme, amb la pretensió de “subratllar la història des d'una mirada nova". Per això, l'objectiu de la seua novel·la és realitzar un relat contextualitzat en la història, perquè “estem vivint un període ‘frontissa’ entre dues èpoques, un moment de transició i de canvi on estan esgotades les formes vigents i hem d'inventar-nos unes altres”.

La primera novel·la de Quintana és “una oda a la llibertat individual en la qual participen totes les formes d'estimar”. En aquest sentit, l'autor insisteix que “no hi ha una forma d'estimar, hi ha moltes, el que passa és que ens han fet creure que només hi ha una”. A través d'un relat on la història cobra un paper molt important, “uns personatges molt vius busquen la seua llibertat perquè no els permeten ser el que ells desitgen ser”. No obstant això, segons explica, l'obra “no és novel·la històrica ni de denúncia social”.

Gerard Quintana (Girona, 1964) és un artista polifacètic conegut, sobretot, per la seua condició de cantant de Sopa de Cabra entre el 1986 i el 2003. També ha exercit com a fotògraf i actor i ara s'estrena com a escriptor. “He sigut escriptor tota la meua vida, era el meu propòsit. Però abans d'escriure, havia de viure”, confessa el gironí, que ja està començant un segon llibre. Sobre el seu salt d'un sector cultural a un altre, l'escriptor al·lega que “és un joc que establisc: entrar en un nou àmbit cultural sense que estiga previst. És un indici que estic aprenent coses noves”. De fet, per a ell, “la música i la literatura estan íntimament lligades”. Segons el català, la música i la literatura van de la mà: “He entrat en la literatura a través de la música i vaig entrar en la música a través de la paraula”. “Estic a casa amb la literatura”, conclou.