García-Verdugo es reafirma: no existeix neurogènesi adulta en l'hipocamp humà
La generació de noves neurones en l'hipocamp humà descendeix bruscament en els xiquets fins a nivells indetectables en adults. Es pot afirmar, per tant, que la neurogènesi hipocampal adulta és pràcticament inexistent, al contrari del que s'ha pensat en les últimes dècades. El treball, llançat per la revista Nature el març passat, reconfirma els resultats en una revisió publicada ara en Cell Stem Cell.
Un treball desenvolupat per l'equip del neurobiòleg de la Universitat de València José Manuel García Verdugo (Institut Cavanilles), en col·laboració internacional amb els laboratoris dels científics Arturo Alvarez-Buylla (Universitat de Califòrnia, San Francisco) i Zhengang Yang (Universitat de Fudan, Xangai), així ho defensa i així queda corroborat en Cell Stem Cell mitjançant una revisió del treball per part l'equip de l'Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva.
Durant anys, nombroses investigacions han demostrat que la zona subgranular del gir dentat de l'hipocamp de certs mamífers –àrea relacionada amb els processos de memòria i aprenentatge– continua generant noves neurones en el cervell adult. Si bé existeixen estudis que extrapolen aquestes dades a l'hipocamp humà adult, el treball que ara corrobora Cell Stem Cell, uns mesos després de la seua publicació en Nature, obté resultats molt diferents.
Després de realitzar un ampli estudi de la capacitat neurogènica de l'hipocamp humà en mostres de diferents edats –des del desenvolupament fetal i lactant fins a les etapes adultes–, els resultats mostren que el nombre de progenitors proliferatius i noves neurones en el gir dentat disminueix dràsticament durant el primer any de vida.
Alguna cosa semblant ocorre, segons l'estudi, amb la capacitat proliferativa del gir dentat del primat no-humà Macaca mulatta. Les anàlisis mostren que durant els primers estadis post natals existeix generació de noves neurones, però aquesta es veu molt disminuïda durant el desenvolupament juvenil.
"La generació de noves neurones en l'hipocamp humà i de primats no humans es produeix fonamentalment en etapes embrionàries i de forma escassa en períodes post-natals, durant els primers mesos de vida", assegura José Manuel García Verdugo, co-investigador principal del projecte i investigador de l'Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva, en el Parc Científic de la Universitat de València. "Amb prou feines hem pogut observar algunes neurones noves aïllades als 7 i 13 anys d'edat, i cap en el cas d'estudis realitzats amb pacients adults afectats d'epilèpsia". Les anàlisis s'han realitzat en col·laboració amb l'equip de Neurocirurgia Funcional de l'Hospital Universitari i Politècnic La Fe de València.
Aquestes dades contrasten amb l'àmplia neurogènesi que té lloc en l'hipocamp d'altres mamífers més primitius, els rosegadors, model d'estudi per a milers de resultats d'investigació.
"A diferència dels rosegadors, els humans naixem amb pràcticament totes les neurones necessàries per al desenvolupament normal, i aquest treball apunta al fet que les modificacions i tractaments futurs han de basar-se en la plasticitat", assegura García Verdugo´. La neuroplasticitat o plasticitat sinàptica fa referència a la comunicació que s'estableix entre neurones, una propietat que intervé per a modular la percepció dels estímuls del medi, també relacionats fins avui amb la neurogènesi.
No és la primera vegada que apareixen diferències en el desenvolupament del cervell humà respecte a altres espècies de mamífers. "Un dels grans salts evolutius de l'ésser humà és l'existència de corrents de noves neurones cap a la nostra escorça prefrontal en els lactants, alguna cosa que no ocorre en ratolins i que, a més de guardar relació amb la memòria i l'aprenentatge, es vincula a l'activitat social humana".
En el cas de l'hipocamp, els resultats d'aquest treball suggereixen ara la possible implicació d'altres mecanismes de plasticitat del gir dentat humà adult en els processos d'aprenentatge i memòria. "Més que de noves neurones, caldrà començar a parlar de nous circuits neuronals", conclou el científic.
Els resultats d'aquesta investigació van aparéixer per primera vegada en Nature el mes de març passat i l'article apareix en la llista de les 100 publicacions que han generat més impacte mundial, l'any 2018, segons Almetric. Aquest rànquing anual es basa tant en els esments en mitjans de comunicació i blogs com en la difusió dels papers científics en xarxes socials com ara Twitter, Facebook i Google+.
El projecte ha sigut finançat pel Ministeri d'Economia i Competitivitat i per les ajudes a la investigació PROMETEU de la Generalitat Valenciana.
