4 d’abril de 2020 4/4/20
ENTREVISTA

Galiana: "Cal traure a la gent del cotxe perquè passege per la ciutat i entre al comerç"

Galiana: "Cal traure a la gent del cotxe perquè passege per la ciutat i entre al comerç" - (foto 1)

    Carlos Galiana (Compromís) afronta un nou mandat al capdavant de la regidoria de Comerç de l'Ajuntament de València, i ho fa amb l'objectiu de posar en el mapa polític al comerç, el qual considera que havia quedat oblidat.

    A més, aposta per continuar rellançant els mercats municipals de la ciutat amb propostes com la creació d'un mercat on únicament es venguen productes valencians.

    En elperiodic.com parlem amb ell per a conéixer els seus plans per al comerç i els mercats de València, i açò és el que ens ha comptat:

    Pregunta: Torna a posar-se al capdavant de la Regidoria de Comerç de l'Ajuntament de València. Quins reptes s'ha plantejat per a aquesta nova legislatura?

    Resposta: Tenia moltes ganes de seguir en comerç, crec que hem iniciat un projecte que en quatre anys no s'acaba. Són molts els reptes, però els principals són finalitzar les obres que vam iniciar en el passat mandat en els mercats municipals. Hi havia molta inversió en mercats municipals que volem acabar, a més de continuar posant al xicotet comerç en el mapa polític, que estava una mica abandonat.

    P: Quina relació manté l'Ajuntament amb les associacions de comerciants en aquests moments?

    R: Tenim una bona relació. Continuem tenint el Consell local de Comerç, en el qual hi ha una comissió tècnica de mercats amb els seus presidents i una altra de venda no sedentària amb els presidents dels mercats ambulants. Sempre hi ha tensions, però hi ha una bona relació.

    P: Entre aqueixes tensions, quines són les principals reclamacions?

    R: Estem resolent el tema de l'autogestió, tant del mercat del Cabanyal com del Central on l'hem ampliada fins que es faça el concurs públic. Però la veritat, és que ara els comerciants estan centrats en la campanya nadalenca, i no hi ha major problema.

    P: L'autogestió del Mercat Central ha donat molt de si. Per què finalment s'ha optat per un concurs públic?

    R: El conveni no es podia prorrogar més enllà dels tres anys que vam fer en el seu moment. Ho vaig repetir fins a la sacietat en campanya electoral i fins i tot vaig estar en el Mercat Central en 2016 per a dir que calia trobar una solució. La llei no permetia continuar amb el conveni, sinó jo hauria signat deu anys més però no podia ser.

    Al final la solució l'hem pactada entre les dues parts, l'associació que té el conveni i l'Ajuntament que és el propietari. Traurem la gestió a concurs, però ara tenim a veure com i mentre el mercat seguirà amb l'autogestió.

    P: En quins terminis ens estaríem movent?

    R: Això és una qüestió tècnica, no ho sé. Una vegada aquest tot correcte tirarà avant. És un procés bastant llarg.

    P: És un objectiu per a l'Ajuntament que tots els mercats passen a tindre aquest model de gestió?

    R: L'ideal és que tots els mercats que són de titularitat pública foren gestionats per l'Ajuntament, això seria l'ideal. Evidentment el Mercat Central té unes característiques molt peculiars, és diferent, per la qual cosa es poden veure altres models de gestió. No deixen de ser mercats municipals, la responsabilitat de la gestió ha de ser pública.

    P: L'aposta que s'està fent en els mercats municipals és ferm, fins i tot s'ha anunciat la creació d'un mercat on únicament es venguen productes valencians. D'on sorgeix la idea?

    R: Quan van arribar a l'Ajuntament hi havia dos mercats abandonats, el del Grau amb cinc parades obertes i el de Mercat de Sant Pere Nolasc amb tres parades. Nosaltres no volem perdre cap mercat municipal, i per això hem presentat un projecte bàsic. La idea és dotar d'alguna mena de personalitat a cada mercat. Busquem que podia caracteritzar a aquest i pensem que no hi ha a la ciutat cap mercat que només tinga productes valencians.

    Sota aqueixa idea vam començar a treballar. És un mercat xicotet, té cinc parades de les tradicionals, quatre per a tira de comptar i tres per a promocions, que van des de les diferents denominacions d'origen que puguem tindre al vi o al torró ara en nadal, per exemple. Durant enguany volem traure a licitació la direcció d'obra i el projecte i ja per a l'any següent l'obra. Ja hem aprés l'experiència del Grau que els temps no són ràpids.

    P: Comença ara la campanya de Nadal. S'ha plantejat algun tipus de campanya en el comerç per a aquestes dates?

    R: Nadal és l'època de l'any de major venda i sempre es prepara una campanya especial per al comerç. Quasi el 30% de les vendes es fa en l'època nadalenca. Enguany hem fet unes targetes postals que repartirem en 850 comerços conjuntament amb les associacions comerciants. Repartirem 49.000 postals i 21.000 caixes, l'any passat va ser un paper d'embolicar i enguany unes caixes. Aquestes targetes van personalitzades amb cada barri, apareixen alguns símbols representatiu del lloc on està el comerç.

    P: Des de fa uns anys la campanya nadalenca es veu entelada per la tendència del Black Friday. Són molts els comerciants que s'assegura els perjudica. Comparteix aqueixa postura?

    R: Nosaltres no fem campanya de Black Friday, és una qüestió que ells mateixos han dit que hi ha gent que avança les compres de nadal i després baixen les vendes. Tenim tradicions valencianes que hem d'explotar una mica més, i no atraure altres tradicions de fora.

    P: Es pot fer alguna cosa per a remeiar este impacte negatiu?

    R: És complicat. Quan les grans companyies es llancen a aquestes campanyes, el xicotet comerç d'alguna manera es veu arrossegat a seguir-les. Al final tenim el Black Friday, el Ciber Monday… Això té un sentit als EUA però no gaire a València, és complicat lluitar contra això.

    P: Si que s'organitza la Shopping Night d'hivern. S'intenten millorar així les vendes?

    R: No té res a veure, amb el Shopping Night posem en valor el comerç d'una zona en concret de la ciutat i de viure una nit en què vas, més enllà de comprar, a tindre un altre tipus de relació amb el comerciant que en un moment determinat et convida a prendre alguna cosa amb ell i conéixer-li d'una forma més distesa. Crec que és més un dia de promoció que de compra compulsiva com pot ser el Black Friday, que al final juga amb fer promocions de productes que no necessitem.

    P: Una altra de les grans queixes i problemes de la campanya nadalenca és el top manta. Com es pot afrontar?

    R: No és problema no sols de nadal és un problema de tot l'any. Hem creat una comissió tècnica en la qual treballarem tant des de policia, immigració i comerç amb els diferents actors comercials de la ciutat. Això no és una qüestió de comerç, l'afecta però la regulació està molt clara, però tampoc és només una qüestió policial pel que cal veure al col·lectiu i reunir-se. Poden haver-hi altres eixides a ser al carrer.

    És fonamental per dos motius: el primer que el producte no tenim les garanties que siga fiable i el consumidor ha de saber què és el que compra; i d'altra banda, perquè tindre a una persona venent al carrer el mateix que està venent una persona en una botiga física però a meitat de preu ha de fer que el consumir es plantege per què és així

    P: Però això és més un qüestió d'educació del consumidor…

    R: Sí, per això també hi ha una campanya prevista amb les tres associacions de consumidors per al 2020, amb la qual es busca conscienciar en consumir i que almenys siga conscient del que aquesta comprant.

    P: Quines expectatives de les vendes nadalenques manegen?

    R: No tenim dades, però el 30% del consum es produeix en aquesta campanya. El nadal a València està prenent un impuls molt important en els últims anys gràcies a totes les activitats i accions que s'han dut a terme tant en els mercats, com a nivell cultural i turístic perquè la gent vinga.

    Hem aconseguit que en comptes de pensar m'aniré a Madrid i Barcelona per a fer les compres i tornar, estem aconseguint a poc a poc que al gent es quede en valència i fins i tot que la gent, vinga a fer un turisme de shopping. Ha canviat molt el nadal en els últims anys, l'ambient que hi ha al carrer i la conversió en zona de vianants dels carrers fa més atractiu passejar-se per la ciutat i comprar.

    P: Creu llavors que la conversió en zona de vianants de les places afavorirà el comerç?

    R: Sens dubte. Tenim exemples molt clars, com és el Carrer Preats a Madrid o la Porta d’Àngel a Barcelona Al final, ací mateix en Don Joan d'Àustria la seua conversió en zona de vianants va ser polèmica i ara és una zona comercial de referència.

    La gent que va amb cotxe no compra, la gent que va amb cotxe circula. El que cal fer és traure a la gent del cotxe perquè puga passejar per la ciutat i veure els aparadors i que entre al comerç. Cal combinar tot, tindre un bon transport públic i tindre accés als pàrquing perquè la gent puga passejar i comprar. La gent feliç és la que més compra.

    P: Com comentàvem a l'inici de l'entrevista afronten altres quatre anys al capdavant de l'Ajuntament de València. Quina valoració fa del temps que portem de legislatura? Ha canviat algo de la Nau al Rialto?

    R: Han canviat diverses coses, la primera que abans érem tres grups municipals i ara som dos. Sembla que hi ha una continuïtat de govern perquè molts tenim les mateixes delegacions, però la veritat és que has de posar-te una altra vegada en marxa, posar-te al dia, i anar coneixent nous companys que tenim. Jo sempre faig una valoració positiva del govern, i a més els resultats són ací.

    Moltes vegades la realitat és molt diferent al que veiem en xarxes i fins i tot veiem en mitjans, al final els resultats electorals són ací i a vegades obris algun periòdic i sembla que visquem en la catàstrofe contínua i el caos absolut. Després fas les eleccions i les forces d'esquerres pugen i la ciutat va bé, pot anar millor com tot però és positiu.

    Pujar