Un estudi amb IA sobre obesitat infantil, amb investigadors de la Universitat de València, rep d’Europa 10 milions d’euros
Els investigadors de la Universitat de València i de l’Incliva Carlos Simón i Felipe Vilella participen en un projecte científic internacional de prevenció de l’obesitat infantil. El treball, denominat EprObes i que recorrerà a la Intel·ligència Artificial (IA), ha sigut finançat per Europa amb 10 milions d’euros.
EprObes és l’acrònim de ‘Prevenció de l’Obesitat al llarg de la vida mitjançant identificació de factors de risc, pronòstic i intervenció en etapes primerenques’, i abordarà el problema de salut pública de l’obesitat i el seu context recorrent a la Intel·ligència Artificial (IA). EprObes està coordinat per Manuel Tena-Sempere, Amparo Lurbe i Fernando Fernández-Aranda, investigadors del CIBER - Centre de Investigación Biomédica en Red.
La utilització de la IA és un dels aspectes més nous del projecte, que incorpora l’anàlisi de dades i el recurs a algorismes d’aprenentatge automàtic per a dissenyar eines de suport a la presa de decisions de metges i professionals de la salut en la prevenció i el tractament del sobrepés i l’obesitat. Amb una duració de 5 anys, reuneix científics de països com Alemanya, França, Dinamarca, Turquia, Polònia, Bèlgica o Estònia.
La iniciativa compta amb la participació d’institucions capdavanteres a Espanya com, entre altres, la Universitat de València, l’Institut d’Investigacio Sanitària (Incliva), la Universidad de Córdoba (UCO), la Fundació Institut d’Investigació Biomèdica (Idibell), la Fundación para la Investigación Biomédica de Córdoba (Fibico), el Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC), a més de 18 organitzacions internacionals.
Per a analitzar les dades de sèries temporals de les cohorts de mostra i realitzar prediccions sobre el risc de desenvolupament d’obesitat en un període específic s’utilitzaran models d’IA, com els de xarxes neurals artificials o recurrents o els de memòria estesa de curt-mitjà termini. Àlex Bravo, investigador especialista en Machine Learning, incideix en què el recurs a aquests models, que parteixen de dades descriptives com l’edat o el gènere, “permetrà predir trajectòries d’obesitat segons la probabilitat que els individus patisquen sobrepés o obesitat”.
Per part seua, Manuel Tena-Sempere, coordinador del projecte i investigador principal del CIBEROBN i de la Universitat de Còrdova, assenyala: “Malgrat els grans esforços d'investigació, fins al moment, els tractaments per a les formes més comunes d’obesitat han demostrat tindre una eficàcia limitada. Per això, les estratègies efectives de prevenció, especialment en etapes primerenques, són essencials per a evitar al llarg de la vida l’espectre complet de complicacions metabòliques que provoca el sobrepés”.
Per a implementar mesures personalitzades contra l’obesitat i les seues comorbiditats, el projecte EprObes apunta a identificar els factors de risc i protectors i els mecanismes que es troben en la base de l’augment de pes excessiu en períodes crítics de maduració de les persones, des del període periconcepcional/gestacional, on els investigadors de la Universitat de València i Incliva Carlos Simon i Felipe Vilella pretenen identificar modificadors epigenètics secretats per la mare, relacionats amb l’inici de la malaltia, fins a la compressió del desenvolupament primerenc de la infància i la pubertat/adolescència.
Factors determinants de l’obesitat
Compostos ambientals, condicions de la família, estat metabòlic matern, creixement fetal i factors epigenètics són alguns dels factors determinants de l'obesitat, tots presents en estadis primerencs del desenvolupament de les persones. D’ací que, com explica el coordinador de l’EprObes, el projecte europeu busque contribuir a “implementar estratègies preventives des d'etapes inicials de la vida”.
Així mateix, l’estudi està concebut des d’una perspectiva comparativa entre sexes, que permetrà comprendre millor com les hormones, el metabolisme, els rols de gènere, les disparitats socials i altres factors poden interactuar i contribuir de manera específica a l'obesitat i les seues comorbiditats en cada sexe.
El projecte també incorpora, de manera transversal, l’anàlisi de factors psicològics i socioeconòmics, especialment la salut mental i els trastorns de la conducta alimentària com a aspectes que incideixen i incrementen el risc d’obesitat, una problemàtica de salut pública i de creixent incidència en les poblacions de països desenvolupats i en vies de desenvolupament.
Per a abastar millor el fenomen multicausal de l’obesitat, i especialment el període crucial de la infància, el projecte EprObes es divideix en nou paquets de treball interconnectats, que inclouen estudis clínics i preclínics, anàlisis mecanicistes i moleculars, així com l’esmentat ús d’eines bioinformàtiques i d’IA.
En tot cas, totes les dades que s’utilitzaran en EprObes seran tractades amb els màxims estàndards i implementant la normativa aplicable a nivell europeu i a nivell nacional per cada entitat participant.
El CIBER
El Consorci CIBER depén de l’Instituto de Salud Carlos III – Ministeri de Ciència i Innovació i cerca impulsar la investigació d’excel·lència en biomedicina i ciències de la salut que es realitza en el Sistema Nacional de Salut i en el Sistema de Ciència i Tecnologia. Compta en l’actualitat amb 518 grups d’investigació pertanyents a 104 institucions consorciades a Espanya.
