Un estudi liderat per la Universitat de València confirma que els escurçons habitaven les Columbretes fa 2.600 anys
L'estudi, publicat en la revista Comptes Rendus Palevol, descriu la fauna d’aquest arxipèlag
Un equip internacional liderat per l’investigador postdoctoral ‘Margarita Salas’ de la Universitat de València Rafael Marquina ha estudiat les restes fòssils de xicotets vertebrats recuperats en l’Illa Grossa, la major de les illes que formen l'arxipèlag de Columbretes. L'estudi paleontològic permet conéixer la fauna de xicotets vertebrats que van habitar l'illot i confirma que les serps que habitaven l'arxipèlag eren escurçons.
L'equip ha estudiat les restes fòssils de xicotets vertebrats recuperats en Illa Grossa, la major de les illes que formen l'arxipèlag de les Columbretes. Les restes procedeixen d'una excavació realitzada en 2005, i en la qual personal de la Universitat de València i la Conselleria de Medi Ambient, buscaven informació sobre la vegetació existent a l'illa abans dels canvis realitzats per l'ésser humà i, d'altra banda, esclarir la identitat específica dels ofidis existents fins al segle XIX en l’Illa Grossa.
En l'estudi han participat científics i científiques d'entitats espanyoles, franceses i portugueses (Universitat de València, Museu Valencià d’Història Natural-Alginet, Institut de Paleocologia i Evolució Humana (Tarragona), Institut Català de Paleontologia-Sabadell, Museum nationelle d’Histoire Naturelle, Universidade do Porto, Universidade Nova de Lisboa i Museu da Lourinha).
Les illes Columbretes, situades a uns 50 km de Castelló, són un xicotet arxipèlag d'origen volcànic de gran valor mediambiental donada la seua naturalesa geològica i la biodiversitat que conté. El nom ‘Columbretes’ fa referència a la gran quantitat de serps que habitaven la seua illa principal (Illa Grossa); els antics grecs coneixien l'illa com Ophiusa i els romans com Colubraria. Aquesta alta densitat de serps va impossibilitar l'assentament humà fins a mitjan segle XIX, moment en el qual es va decidir construir un far en aquesta illa, treballs que es van desenvolupar entre 1856 i 1859. Paral·lelament, es va iniciar una campanya d'extermini de l'espècie mitjançant l'eliminació directa d'exemplars, la introducció de depredadors (principalment porcs) i la crema de la vegetació de l'illa. Com a resultat, l'última cita de serp en l’Illa Grossa es remunta a 1886. Tal va ser l'impacte de les mesures adoptades que tota la fauna de vertebrats no voladors de l'illa es va reduir a una única espècie: la sargantana de Columbretes (Podarcis liolepis atratus).
La identitat real de l'ofidi existent en les Columbretes abans de la presència humana permanent a l'illa ha quedat com un dels enigmes més rellevants de l'espai natural. D'acord amb les cròniques històriques i amb un exemplar conservat en el Museu Nacional de Ciències Naturals-CSIC (Madrid) suposadament provinent de l’Illa Grossa, l'espècie degué ser un escurçó ibèric. No obstant això, uns altres herpetòlegs (científics que estudien els rèptils i amfibis) negaven eixa identitat. L'oportunitat per a esclarir la identitat de l'ofidi i conéixer més sobre la fauna vertebrada de les illes va arribar en 2005, quan les excavacions van traure a la llum un gran nombre de restes, principalment vèrtebres i ullals inoculadors de verí, que han permés confirmar la presència d'escurçons en l’Illa Grossa en el passat.
A més de restes de l'ofidi en qüestió, s'han trobat altres restes de vertebrats, i així s'ha pogut determinar la presència en temps històrics en l’Illa Grossa de bívia ibèrica (Chalcides bedriagai), una espècie de fardatxo escíncid de potes reduïdes endèmic de la península ibèrica. També s'han trobat fòssils de parents de la sargantana de les Columbretes. Del grup dels ocells s'han descrit sis tàxons, i entre els mamífers s'han trobat dents del ratolí casolà (Mus musculus). L'última cita és una troballa molt interessant atés que aquesta espècie viu lligada a assentaments humans, la qual cosa determina l'evidència més antiga d'activitat humana en l'arxipèlag.
