Un nou estudi aporta mesures per ajudar a la conservació de les tortugues marines
La cria en captivitat de tortugues nounades i la protecció i reubicació de nius contribuiria a la conservació de les tortugues boves, Caretta caretta, en les nostres aigües. Aquesta és una de les conclusions del primer estudi de seguiment realitzat sobre el comportament de tortugues postnounades al Mediterrani i que s'ha publicat recentment en la revista Marine Biology. La recerca analitza els moviments de dènou tortugues boves procedents de tres nius diferents, alliberades entre els anys 2015 i 2017, les quals es va seguir via satèl·lit, en alguns casos durant més de quatre mesos.
L'estudi publicat és fruit de la col·laboració entre la Universitat de València, la Universitat Politècnica de València, l'Estació Biològica de Doñana (CSIC), la Fundació CRAM i la Fundació Oceanogràfic, amb el suport de la Conselleria d'Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural de la Generalitat Valenciana i altres entitats conservacionistes i administracions públiques.
Segons la investigadora de la UPV Sara Abalo, la supervivència mitjana de les tortugues postnounades durant els tres mesos posteriors a la solta va ser d'almenys un 59%; una xifra elevada si es compara amb la taxa de mortalitat dels nounats, que en els seus primers moments de vida lliure és propera al 90%. Com explica la investigadora, les tortugues objecte de l'estudi van ser capaces de sobreviure i de desplaçar-se de manera adequada.
Els anys perduts de les tortugues
Eduardo Belda, investigador de la Universitat Politècnica de València i director del Màster per a la Gestió Marina i Costanera de la UPV, afirma que les tortugues boves s'enfronten a diverses amenaces d'origen humà, com ara la pesca, la presència de deixalles plàstiques en el mar i el canvi climàtic, i per això és necessari conéixer el seu comportament, de manera que puguen establir-se mesures adequades per a la seua protecció.
Segons el científic, després del naixement les tortugues boves es dirigeixen cap al mar, s'allunyen de la costa i no tornen a ser observades fins que regressen a aigües costaneres com a grans joves. Els anys que passen en aquest període es coneixen com els anys perduts, "necessitem conéixer-los", afirma Eduardo Belda.
Postes al Mediterrani occidental
Des del 2001 es registren nius de tortuga bova al Mediterrani occidental, una situació que no s'havia registrat anteriorment. Les tortugues nascudes d'aquests nius del Mediterrani occidental es troben amenaçades per la naturalesa turística de la majoria de les platges, per la qual cosa s'advoca per la reubicació, a càrrec de personal qualificat, de les postes d'ous a llocs d'incubació segurs. Segons Jesús Tomás, investigador de la Universitat de València (UV), "atés que coincideixen en l'època estival la temporada de posada de les tortugues i l'increment de l'activitat humana en les platges, amb les múltiples amenaces que suposa aquesta per als nius, a la Comunitat Valenciana adoptem, des del primer esdeveniment de nidificació registrat en 2006 en les nostres costes, la translocació dels ous a platges protegides per a la seua incubació; activitat que es realitza fins a hui".
Eficiència de la cria en captivitat
La cria en captivitat de nounats, fins aconseguir una grandària i un pes que faciliten la seua supervivència en llibertat, és una altra de les mesures possibles, encara que la seua eficiència s'ha posat en dubte perquè es tem que no desenvolupen competències per a ser autosuficients.
Segons Sara Abalo, en aquest estudi s'ha mostrat que les tortugues postnounades criades en captivitat van ser capaces d'alimentar-se i desplaçar-se adequadament. La majoria de les tortugues van viatjar a zones d'aigües obertes al Mediterrani, amb preferència pel mar d'Alborán, el mar balear i el corrent d'Algèria, en direcció a l'estret de Sicília. Cap de les tortugues marcades va creuar l'estret de Gibraltar, d'acord amb les hipòtesis que sostenen que la poca grandària de les tortugues postnounades no els permetria travessar els forts corrents d'entrada al Mediterrani en aquesta zona.
Només un dels grups de tortugues de l'estudi, que va patir una infecció parasitària durant el seu període de cria, va freqüentar en major mesura zones costaneres, un comportament que s'atribueix a la seua pitjor condició física. Dues de les tortugues es van recuperar un temps després de ser alliberades, ambdues amb plàstics en els seus estómacs.
Necessitat de continuar estudiant
Segons Eduardo Belda, investigador de la UPV, els resultats d'aquest estudi són esperançadors, ja que s'obri l'oportunitat de conéixer el que passa en els anys perduts de la tortuga bova. Amb tot, per a obtindre resultats més concloents s'han de continuar aquests estudis millorant la tecnologia de seguiment, reduint la grandària i augmentant la vida útil dels teledetectors.
