22 de juliol de 2019 22/7/19

Especialistes investiguen per què l’exercici físic regular protegeix enfront de la mort sobtada cardíaca

Un grup d'investigació de les facultats de Fisioteràpia, Medicina, Enginyeria Electrònica de la Universitat de València i del grup d'innovacions ÍTACA acaba de publicar una investigació de l'exercici físic regular com a protector enfront de la mort sobtada cardíaca. L'estudi s'ha editat en la prestigiosa revista 'PlosOne'.

L'equip està integrat per Luis Such-Miquel, Laia Brines, Antonio M. Alberola, Manuel Zarzoso, Francisco J. Chorro, Juan Guerrero, Germán Parra, Nathalia Gallego, Carlos Soler i Irene Del Canto. També han participat especialistes de l'Incliva i de la Universitat Politècnica.

L'exercici físic aeròbic i moderat protegeix contra la mort sobtada cardíaca, que en la majoria dels casos és produïda per l'arítmia més fatal de totes: la fibril·lació ventricular. De fet, s'ha plantejat l'exercici físic aeròbic, com un tractament antiarrítmic no farmacològic.

No obstant això, els mecanismes de protecció cardiovascular subjacents exactes no es coneixen completament. Aquesta investigació tracta d'evidenciar que l'aplicació d'un protocol d'exercici físic aeròbic en animals sedentaris, com són els conills de laboratori, puga actuar beneficiosament sobre propietats elèctriques del cor, relacionades amb la fibril·lació ventricular. A més, s'ha volgut conéixer si unes neurones que estan en el propi cor (les anomenades neurones colinèrgiques) juguen algun paper en les possibles modificacions per l'entrenament moderat.

Les propietats investigades han sigut l'heterogeneïtat electrofisiològica intrínseca i les modificacions de l'estabilitat elèctrica. El present estudi s'ha realitzat en cor aïllat de conill, i en ell han investigat els efectes de l'exercici físic crònic sobre les propietats citades, això és, l'heterogeneïtat i estabilitat electrofisiològica ventricular, així com les conseqüències, sobre aquestes propietats, que produeix el bloquejar l'acció d'aquestes neurones sobre les cèl·lules cardíaques.

Després de la realització dels experiments i l'anàlisi dels resultats, han observat que, en cor aïllat i perfundit de conill, l'entrenament mitjançant un protocol d'exercici físic ha produït un augment de la refractarietat ventricular, una disminució de l'heterogeneïtat electrofisiològica ventricular i un augment de l'estabilitat elèctrica. Aquestes propietats han sigut modificades pel protocol d'exercici físic aeròbic aplicat, en un sentit beneficiós. D'aquesta forma, s'ha contribuït a esclarir els mecanismes bàsics pels quals l'exercici físic regular exerceix un efecte protector enfront de la mort sobtada cardíaca i així mateix s'ha aportat informació sobre la participació de les neurones cardíaques colinèrgiques en les modificacions citades.

Els investigadors conclouen en el seu estudi que els resultats obtinguts en l'estudi plantegen la necessitat de continuar amb aqueixa investigació per a dilucidar els mecanismes subjacents a les modificacions observades.