Un equip del CSIC i la UPV crea el primer aparell de ressonància magnètica portàtil

Un grup d'investigació de l'Institut d'Instrumentació per a Imatge Molecular (i3M), centre mixt del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) i la Universitat Politècnica de València (UPV), ha desenvolupat la primera tecnologia d'imatge per ressonància magnètica de baix cost, portàtil i amb alta qualitat diagnòstica. Es tracta d'un escàner per a prendre imatges de braços i cames, lleuger i de baix consum, la meitat que un forn microones. El dispositiu, que usa tres patents desenvolupades pel i3M i en el desenvolupament del qual col·labora el seu spin-off PhysioMRI Tech SL, ha obtingut les primeres imatges per ressonància magnètica fora d'àmbits clínics amb utilitat per al diagnòstic. Els resultats es publiquen en Scientific Reports.

L'aparell desenvolupat al centre d'investigació valencià redueix dràsticament el cost dels dispositius d'imatge per ressonància magnètica, passant del milió d'euros a uns 50.000. A més, és molt més lleuger, només 250 quilos enfront dels milers dels dispositius actuals, per la qual cosa “és el primer model que s'ha pogut portar a la casa del pacient”, explica Joseba Alonso, investigador del CSIC que lidera el projecte.

El cost i el pes es redueixen en passar d'un imant superconductor, com els que s'utilitzen en els grans experiments de física de partícules, a un basat en una matriu d'uns 5.000 xicotets imants permanents com els que hi ha en les neveres. “La contrapartida és que això baixa la intensitat del camp magnètic, i, per tant, la resolució màxima de la imatge”, reconeix Alonso. “No obstant això, hi ha moltes aplicacions on no fa falta tota la resolució que donen les màquines caríssimes dels hospitals, i alhora obri tot un nou ventall de possibilitats”.

Reduir el camp magnètic permet que el sistema desenvolupat per l'i3M siga compatible amb situacions en els quals la imatge per ressonància magnètica quedava automàticament descartada, com és l'ús en quiròfan o el cas de pacients amb marcapassos o tatuatges. A més, baixar el pes del dispositiu permet muntar el sistema en un carret i tindre un escàner portàtil, que es podrà utilitzar en els domicilis dels pacients, residències de majors o persones amb mobilitat reduïda, ambulatoris i xicotetes clíniques, àrees de vigilància intensiva, emergències, quiròfans i vehicles mèdics. També podrà ampliar-se el seu accés en països en vies de desenvolupament, hospitals de campanya, esdeveniments esportius…

Primeres ressonàncies magnètiques fora de la clínica

Així, l'equip de l'i3M, en col·laboració amb la spin-off del centre PhysioMRI Tech SL, ha obtingut les primeres imatges per ressonància magnètica fora d'àmbits clínics: en una oficina, en exteriors (alimentat per un xicotet grup electrogen), i fins i tot a casa del pacient. “Totes les imatges obtingudes tenen qualitat suficient com per a diagnosticar una multitud de lesions i malalties”, manifesta Alonso, qualitat confirmada per radiòlegs de l'Hospital Universitari i Politècnic La Fe de València.

“Per a compensar la pèrdua de camp magnètic respecte als sistemes convencionals utilitzem seqüències de polsos patentades per nosaltres, d'alta eficiència tant en la capacitat de codificació espacial com en la reconstrucció de les imatges. Així és com aconseguim que les imatges tinguen qualitat diagnòstica”, descriu l'investigador del CSIC.

Per a Alonso, “aquest escàner és un primer pas cap a la democratització de les imatges per ressonància magnètica, que és la tècnica d'imatge mèdica més preuada però molt limitada en el seu accés degut als altíssims costos associats”. Els següents passos a donar perquè el dispositiu arribe al mercat consisteixen a realitzar estudis exhaustius que evidencien el valor clínic de la màquina, així com passar una sèrie de proves (seguretat, compatibilitat electromagnètica, materials, etc.) que permeten la seua aprovació per les autoritats sanitàries de la Unió Europea i els Estats Units.