elperiodic.com
SELECCIONA IDIOMA
Castellano

Les dones majors de València ocupen l'espai públic per a visibilitzar-se

Les dones majors de València ocupen l'espai públic per a visibilitzar-se
  • Una performance convocada per l’Assemblea Feminista de València i la Casa de la Dona va reivindicar ahir en Russafa el “gran valor social” d'aquesta etapa vital

MÉS FOTOS
Les dones majors de València ocupen l'espai públic per a visibilitzar-se - (foto 2)
Les dones majors de València ocupen l'espai públic per a visibilitzar-se - (foto 3)
Les dones majors de València ocupen l'espai públic per a visibilitzar-se - (foto 4)
Les dones majors de València ocupen l'espai públic per a visibilitzar-se - (foto 5)
Les dones majors de València ocupen l'espai públic per a visibilitzar-se - (foto 6)

Ahir dimarts 29 de juny, l’Assemblea Feminista de València i la Casa de la Dona van realitzar una performance en el barri de Russafa sota el lema “Les velles prenem el carrer”. Amb aquesta acció, buscaven denunciar l'oblit i l'exclusió social que sofreixen les dones majors i que s'han vist accentuats per la pandèmia de COVID-19. Així, una vintena de dones es van concentrar en la plaça Baró de Cortés assegudes en cadires per a reivindicar la vellesa “com una etapa vital amb espai propi” i de gran valor social pel conjunt d'experiències que atresora.

Un dels objectius de la performance era destacar la diversitat en les vides de les dones majors, un grup sovint reduït a estereotips. Així, cadascuna de les participants tractava de reflectir una realitat diferent: per exemple, una d'elles vestia de presa amb un cartell el lema del qual resava “Les residències són un camp d'extermini”; també hi havia qui feia calça mentre prenia vi amb una companya, o anava vestida de rockera, o portava una bandera republicana i un cartell que proclamava: “Som la memòria viva de la República”.

Teresa Meana, portaveu de l’Assemblea Feminista de València i membre de la Casa de la Dona, assenyalava que “estem ací per les que no poden estar-hi, com les dones privades de llibertat perquè estan en les residències, o les que no poden sortir de casa per no tindre ascensor”. Des de tots dos col·lectius recorden que les dones majors han estat un dels sectors de la població més afectats per la pandèmia. No sols per les taxes d'incidència del virus sobre la gent gran (sobretot entre els qui vivien en residències), sinó també per la solitud i l'aïllament que moltes han experimentat a causa de la situació. Per exemple, fins al mes d'abril passat no es van decretar mesures que permetien a les persones usuàries sortir de les residències i, actualment, continuen sense gaudir de les mateixes condicions per a la mobilitat que altres persones de diferents franges d'edat.

Així mateix, destaquen que 1,3 milions de dones majors de 65 anys viuen soles a Espanya i compten amb escassa ajuda per part de les institucions. A més, les seues pensions són notablement inferiors respecte a les quantitats percebudes pels homes, amb una mitjana de 742 euros enfront dels 1191 euros d'ells. “Hem cuidat de les nostres criatures, de les nostres parelles, dels nostres progenitors i progenitores i quan ja no hem pogut fer-ho, a moltes se'ns ha relegat a l'oblit” assenyalaven en un comunicat que van llegir entre diverses participants en la performance d'ahir de vesprada.

En aquest comunicat també assenyalaven la necessitat d'una ciutat més adaptada a les seues realitats i necessitats, lliures de “barreres infranquejables” que dificulten la seua experiència en les zones urbanes, com ara les estacions de metro sense ascensor, les voreres intransitables plenes d'obstacles o semàfors de temps massa breus per als passos més lents.

“Les dones velles també són agents de canvi, lluitadores, actives i rebels. Han posat durant anys la vida en el centre, cuidant a les persones que les envolten, i ara li toca a la resta de la societat fer-lo amb elles. A més, continuen tenint els seus sentiments vius i comptant amb cossos desitjables i estimables” ressaltava Teresa Meana. Mitjançant aquesta acció, les dones majors han reivindicat no sols el seu dret a l'espai públic, sinó a ser tingudes en compte en totes les esferes de la societat.

Pujar