Una dissenyadora valenciana publica un conte, per a explicar el coronavirus als xiquets i destina els beneficis a Càritas
La dissenyadora i editora valenciana Carla Gómez de Garrí ha publicat un conte per a explicar als més xicotets la pandèmia del COVID-19, així com “retre homenatge als xiquets que es van portar com a autèntics campions durant la quarantena”, segons explica la mateixa autora en el periòdic de la diòcesi de València, Paraula, d'aquesta setmana.
“Un bichito molt, molt lleig”, és un conte, il·lustrat amb els dibuixos de Marta Arnau, amb el qual Carla Gómez de Garrí va trobar la manera d'explicar-li a la seua filla Manuela, de 3 anys, què estava passant i què era “aqueix bichito del qual tothom parlava”, explica.
Escrit amb un to infantil, el relat "pretén respondre a preguntes que es feien els xiquets com per què ens hem de quedar a casa sense eixir?, per què no vaig al col·le? ,per què no puc baixar a jugar al parc?, per què no puc veure als avis? o què està passant?, entre altres.
Amb un text compost per estrofes en rima, el relat conta “la història protagonitzada per un `bichito´ i tots els xiquets que s'han portat genial durant la quarantena”, segons l'autora, que assegura que el conte “pot ser un record d'aquesta època lletja de tancament, per a qualsevol família amb xiquets”.
Tant el contingut com el títol s'inspiren en alguns comentaris que feia la pròpia filla de l'autora, que “cada vegada que algú de la família eixia a comprar, preguntava si havia vist al `bichito´”, afig.
Així mateix, la dissenyadora valenciana reconeix que “el fet de ser creients, ens ha ajudat a viure la pandèmia des de la calma”, ja que han viscut moments d'oració en família i han pogut gaudir d'un temps junts, “que en una situació normal, quan anem de cap, no ocorre”, segons Carla.
Igualment, el benefici de la venda dels exemplars serà destinat als economats de Càritas Diocesana i l'ajuda a persones amb escassos recursos. Durant el confinament, assegura “vam ser conscients de la trista realitat que moltes persones vivien al carrer, comencem a reflexionar amb els xiquets sobre com era possible que ens queixàrem d'estar a casa i no poder eixir, malgrat totes les comoditats que teníem, quan aqueixos dies hi havia gent vivint la pandèmia al carrer”, comenta Carla.
