La Diputació descobrix el llenguatge ocult de la indumentària taurina a través d'una mostra en l'Ateneu

El Museu Taurí de la Diputació descobrix el ‘Llenguatge ocult en la indumentària taurina’ a través d'una exposició que acollirà l'Ateneu Mercantil de València fins dimarts que ve 28 de febrer, en horari d'11 a 14 i de 16 a 20.30 hores. Una mostra organitzada pel propi museu provincial, un dels més visitats de la ciutat, que gira entorn de l'estètica que transmeten els toreros a través del seu vestit de torero i el capot de passeig.

“El que aparentment és una simple elecció de la forma, el color i els adorns de cada vestit, tanca tota una mística i un simbolisme que molts espectadors desconeixen i que té a veure amb l'estat d'ànim i les intencions dels toreros”, explica el president de la Diputació, Toni Gaspar, qui va participar este dilluns en l'obertura de la mostra, acompanyat pel responsable d'Assumptes Taurins de la corporació provincial, Toni Gázquez, i les responsables del Museu Taurí Inma Renales i Lina Casanovas.

La mateixa Lina Casanovas, conservadora del Museu Taurí i comissària de l'exposició, va destacar les vies de col·laboració amb altres ens en matèria cultural, en este cas amb una mostra “molt interessant que aborda un univers simbòlic i identitari que moltes vegades passa desapercebut i que ara podem descobrir a la sala d'exposicions de l'Ateneu en vespres de la fira taurina de Falles”.

Del blanc puresa al roig sang

L'estètica taurina és un món en si mateix que naix de l'elecció d'un sastre de confiança que siga capaç d'entendre al torero i traslladar a la indumentària les seues emocions. En el seu camí cap al triomf, el mestre, el vestit del qual es configura de manera diferent al de subalterns o picadors, no deixa a l'atzar cap detall que tinga a veure amb la seua imatge, arribant a considerar “màgiques” eixes variables en colors i adorns que no sols estan dirigides a afavorir l'aspecte físic sinó també a concedir el do de la fortuna.

L'elecció del color influïx directament en els sentits tractant de seduir, amb emocions que oscil·len entre la puresa del blanc i la vida del roig sang, passant pel groc sol, el rosa passió, el marró terra, el verd serenitat, el blau eternitat o l'aurora que simbolitzen els tons ataronjats. El violeta i el porpra s'associen al poder, mentre el negre, ací no hi ha sorpresa, s'identifica amb el dol.

En el cas dels brodats, la seua fi és més informativa, amb la utilització de combinacions d'elements geomètrics, vegetals, florals i animals, quan no imatges antropomòrfiques i grafemes. Entre rombes, pinyes, papallones i ovals, símbols que encarnen la proporció, la prosperitat, la perseverança i el principi de tot, destaca l'ampli catàleg d'adorns florals, des de les roses de la perfecció fins a la flor del taronger de l'amor, sense oblidar els clavells de la bellesa, els pensaments de la decència, les margarides de la puresa i les peònies de la bona sort. Tampoc falten les imatges brodades de verges i cristos entre els fons del museu provincial i de les col·leccions Coso de Monleón, Justo Algaba i Maestra Nati, que han cedit algunes de les seues peces per a l'exposició.