Com diferenciar les fake news de les notícies reals
La UV es troba investigant les característiques de les faules sobre el COVID19
El grup de recerca ScienceFlows, que treballa en la comprensió pública, la percepció social i la divulgació de la ciència, ha iniciat un estudi sobre les característiques dels rumors i de les fake news sobre el COVID-19 que arriben a través de WhastApp. En el treball, emmarcat en el projecte europeu No Rumour Health dirigit a que la ciutadania puga diferenciar si les notícies que rep via xarxes socials són veritables o falses, participen l‘Agència SINC, Maldita Ciencia, Salud Sin Bulos i l'Associació per protegir el malalt de Teràpies pseudocientífiques (APETP).
Des que el president del govern d'Espanya, Pedro Sánchez, anuncià el dissabte 14 de març el decret sobre l'Estat d'Alarma a tot el país, s'han difós i propagat a través de WhatsApp diversos rumors i fake news o notícies falses sobre el COVID-19. Per dur a terme aquest estudi, s'han habilitat un compte de correu electrònic (coronavirus.scienceflows@gmail.com) i un número de WhatsApp (623.037.376) als quals la ciutadania pot enviar notícies falses o rumors que haja rebut d'una persona coneguda a través d'aquest canal de missatgeria. El període d'anàlisi serà des que es va activar el decret d'alarma (15 de març) fins que aquest finalitze.
“El nostre objecte d'estudi són les cadenes de text, els vídeos i els àudios sobre el coronavirus. No estudiarem memes, ni fotos, ni vídeos, ni muntatges humorístics, perquè l'objectiu és arribar a aquelles r“falses notícies” que es reben com si foren veraces”, ha destacat Carolina Moreno, catedràtica de Periodisme de la Universitat de València i investigadora principal del grup ScienceFlows, del qual també forma part personal investigador del Centre d'Investigacions Energètiques, Mediambientals i Tecnològiques (CIEMAT), de l'ESIC Business & Marketing School de València, de la Universitat Autònoma de Madrid, i de la Universitat d'Otago (Dunedin, Nova Zelanda).
Rumors i fake news poden fer referència a teories de la conspiració sobre el COVID-19; persones que diuen saber què és el que s'està fent a l'interior dels hospitals; o notícies que no estan basades en l'evidència científica, com la difusió que l'ibuprofè era perjudicial per a la infecció per COVID-19; o que els metges italians estan practicant l'eutanàsia als pacients infectats pel COVID-19. També seran objecte d'estudi notícies sobre multes, bans municipals o decrets autonòmics falsos.
Amb l'anàlisi d'aquest material, ScienceFlows vol conèixer quins patrons discursius hi ha als vídeos (l'estudi del llenguatge verbal i del no verbal), en els àudios (la identificació de l'emissor, el to de l'missatge i l'ús de lèxic) i en les cadenes de text (l'anàlisi terminològica i els elements de ficció).
