La UPV desenvolupa una App per a gestionar catàstrofes naturals que aniran en augment amb el canvi climàtic

Una de les conseqüències del canvi climàtic és la proliferació dels fenòmens meteorològics adversos. Cada vegada són més freqüents grans tempestes, inundacions, nevades copioses o temperatures extremes, fenòmens tots ells que requereixen d'una ràpida intervenció per a previndre les seues possibles conseqüències, de manera que l'impacte siga el menor possible. I, per a això, les xarxes socials es poden convertir en un gran aliat.

I és en això en el que treballa un equip d'investigadors de la Universitat Politècnica de València (UPV), pertanyent al Grup de Xarxes de Computadors-DISCA i al Departament de Lingüística Aplicada (DLA). El seu últim desenvolupament és WATERSensing, una aplicació que ajuda a gestionar en temps real les crisis derivades d'episodis de pluges torrencials, inundacions, etc., a partir de l'anàlisi de les publicacions en Twitter, feed RSS o Telegram. El projecte ha sigut desenvolupat de manera conjunta amb investigadors de l'Escola Politècnica de la Universitat Catòlica de Múrcia i els resultats han sigut publicats en la revista IEEE Consumer Electronics Magazine.

Previndre i gestionar els desastres naturals

WATERSensing rastreja textos d'aquestes xarxes i els analitza mitjançant tècniques de processament de llenguatge natural. “L'anàlisi d'aquestes fonts d'informació obri noves oportunitats per al desenvolupament de sistemes d'alerta que ajuden a previndre, però també a gestionar els efectes dels desastres naturals. Cada persona es converteix amb les seues publicacions en sensors socials, en fonts d'informació de gran valor per a prendre l'una o l'altra decisió. Les xarxes socials poden contribuir a salvar vides”, apunta José Mª Cecilia, investigador del GRC-DISCA de la Universitat Politècnica de València.

Una app capaç de discernir entre els tuits fiables i els falsos

L'aplicació processa informació en temps real i és capaç de discernir i classificar els tuits i als usuaris més rellevants i fiables, descartant així informació falsa o no ajustada a la realitat que puga publicar-se en la xarxa. Per a això, incorpora un mòdul de rastreig que recopila dades de les diferents xarxes socials; un segon mòdul encarregat d'analitzar semànticament la informació recopilada, utilitzant diverses mètriques per a classificar els tuits segons la probabilitat que reflectisquen un problema determinat; i, en últim lloc, un tercer paquet que identifica, a partir de l'anàlisi del text, les possibles localitzacions on succeeix un problema determinat.

"A través de les paraules que componen els nostres missatges en les xarxes socials no sols descrivim les situacions i esdeveniments del nostre entorn, sinó també la forma en què els percebem, la qual cosa serveix per a determinar el nivell de preocupació pública que existeix davant un problema", comenta Carlos Periñán, investigador del DLA de la UPV.

El cas de la tempesta Gloria

Per a avaluar la seua utilitat, els investigadors de la UPV van analitzar el cas de la tempesta Gloria. “I els resultats són clars: la percepció del problema en xarxes socials i mitjans de comunicació coincideix amb l'evolució del desastre natural”, apunta José Mª Cecilia.

L'investigador del GRC-DISCA afig a més que, combinant la informació que rastreja WATERSensing amb altres fonts com YouTube, Facebook o Instagram, es podria millorar encara més l'eina, aportant material gràfic del desastre, ajudant més si cap a la presa de decisions per part de les autoritats i del personal de resposta a emergències.

“La metodologia que hi ha darrere d'aquesta eina es pot aplicar a moltes altres amenaces naturals, com a terratrémols o incendis, fins i tot a crisis sanitàries, com per exemple la que vivim actualment amb la COVID. En tots els casos, les xarxes socials són un magnífic sensor de la realitat, sempre que s'analitze i interprete de manera adequada la informació i això és el que permet el nostre treball”, conclou José Mª Cecilia.

El desenvolupament de WATERSensing va comptar amb finançament dos projectes: l'europeu Smartlagoon i el WATERot, entre els socis del qual es troben els investigadors de la UPV