Cinema Jove inaugura ‘Òrbites’, una nova secció a concurs dedicada als nous llenguatges
En la seua primera edició, aquest apartat estarà integrat per quatre llargmetratges
Les pel·lícules seleccionades en aquesta edició competiran per un nou premi de 2.500 euros
Totes les projeccions es realitzaran en el Teatre Rialto entre el 24 i el 27 de juny
La 38a edició de Cinema Jove, festival internacional de cinema organitzat per l’Institut Valencià de Cultura (IVC), incorporarà a la seua programació una nova secció a concurs dedicada als nous llenguatges i narratives experimentals. Les pel·lícules seleccionades en aquesta edició es projectaran en el Teatre Rialto entre el 24 i el 27 de juny i competiran per un nou premi de 2.500 euros.
Aquest nou apartat, inclòs en les seccions oficials del festival, estarà integrat en la primera edició per quatre llargmetratges valencians, encara que la intenció és ampliar el focus al panorama internacional a partir de l’any que ve.
Carlos Madrid, director de Cinema Jove, destaca: “No podíem deixar passar l’oportunitat de dedicar una secció a les propostes més arriscades; les produccions audiovisuals que, ja siga per la temàtica o per l’aproximació estètica que tenen, s’allunyen de les narratives convencionals. Són uns tipus de cinema que tenen una intenció artística específica i a vegades un públic molt concret, així que mereixien el seu propi espai dins de la programació”.
Entre els títols seleccionats hi ha dues estrenes internacionals. Una d’aquestes és ‘Soc filla de ma mare’ (2023), dirigida per Laura García Pérez; una pel·lícula íntima que reflexiona sobre la pròpia identitat a través de la reconstrucció dels records mitjançant testimoniatges i vídeos casolans familiars.
Cinema Jove serà també la plataforma de presentació internacional de ‘Bull Run’, una cinta poc convencional d’Ana Ramón Rubio que té com a rerefons la febra del ‘bitcoin’. La directora reflexiona sobre la seua experiència personal en el comerç de les criptomonedes i l’addicció a aquest món que va adquirir durant la pandèmia. El seu marit vol que vaja a teràpia i Ana decideix “metabolitzar” el seu problema mitjançant la realització d’aquesta pel·lícula.
‘Sóc vertical, però m’agradaria ser horitzontal’ és una pel·lícula inclassificable en què María Antón Gabot proposa una trobada impossible entre Belén Esteban i Sylvia Plath a Benidorm. La cinta parteix de la premissa que la poeta estatunidenca tria la popular ciutat alacantina com a destinació del seu viatge de noces en 1956. Després d’una discussió amb el marit, ix a fer una passejada; el sol pega fort i pateix una insolació. Confosa, viatja en el temps al 2022. Mentre deambula pel futur s’entropessa casualment amb la celebritat de la televisió espanyola, amb qui entaula una gran amistat.
La quarta pel·lícula de la secció ‘Òrbites’ és ‘València, t’estime’ (2023), de Carlos Giménez. Es tracta del primer llargmetratge que narra la història LGTBI de la ciutat de València des dels anys 70 fins al començament dels anys 2000. Una anàlisi interessant de la lluita política i activista d’aquest col·lectiu, així com de l’impacte cultural que va tindre en el ‘cap i casal’.
