Cinema Jove, a la "caça" de joves talents

Cinema Jove, el festival internacional del cinema organitzat per l’Institut Valencià de Cultura, es consolida enguany com a cercatalents de valors joves del cinema. Enguany es dona la coincidència que sis dels deu films de la Secció Oficial de Llargmetratges a competició són òperes primes. Els títols procedents de Geòrgia, Noruega, els Països Baixos, Israel, la Xina i Corea del Sud suposen el debut dels directors en el llargmetratge. La programació es completa amb segones incursions de realitzadors procedents de l’Argentina, el Brasil, els EUA i Alemanya.

La condició de novells dels directors no els resta, no obstant això, qualitat. De fet, les pel·lícules que competeixen enguany per la Lluna de València estan avalades per reconeixements en els festivals South By Southwest d’Austin, la Berlinale, Toronto, Tòquio i Busan.

El festival internacional de cinema de València posa habitualment el focus en els llargmetratges a concurs en les etapes de canvi que viuen xiquets i adolescents. En coherència amb el nom del certamen i amb la trajectòria, la desena de pel·lícules seleccionades en la 34a edició exploren en una àmplia diversitat les situacions d’inquietud que afronta la joventut tant en la part vital com en la social, i la resolució o no d’aquests tràngols.

Adéu als pares

Quatre pel·lícules coincideixen a retratar el dol adolescent davant la pèrdua recent d’un progenitor. Així, en ‘Los miembros de la familia’, de l’argentí Mateo Bendesky, dos germans obsessionats respectivament amb el cos i el misticisme es queden atrapats en una ciutat del litoral quasi deserta per a tractar de complir els últims desitjos de la mare morta.

Les localitats d’estiueig fora de temporada són un escenari habitual del gust dels joves cineastes argentins i uruguaians. Bendesky justifica aquesta coincidència en el “fort component de malenconia, una cosa que abunda en aquests escenaris costaners”.

L’argentí va poder desenvolupar el guió de ‘Los miembros de la familia’ gràcies a una beca MacDowell que va guanyar en 2016 en el Festival de Toronto. No és la primera vegada que el director se centra en les relacions filials. Els seus dos curtmetratges previs, ‘El ser magnético’ i el relat iniciàtic ‘Nosotros solos’, també estan protagonitzats per germans.

En l’estatunidenca ‘Thunder Road’, de Jim Cummings, un oficial de policia s’enfronta a una crisi personal després d’un divorci i la mort de la mare. La proposta ha sigut destacada per l’edició anglesa de la revista mensual ‘Esquire’ com “la pel·lícula indie més divertida, trista i barata de l’any”. El director assumeix el protagonisme, signa el guió i ha compost el tema principal de la banda sonora.

La comèdia agredolça pren com a punt de partida un curt homònim de dotze minuts rodat en una sola presa. En els títols de crèdit, el director dona les gràcies als prínceps Guillem i Enric d’Anglaterra, les imatges afligides dels quals, en el funeral de Lady Di, li van servir d’inspiració.

La noruega ‘Harajuku’ d’Eirik Svensson arranca amb el suïcidi de la mare de la protagonista, una adolescent aficionada a l’anime i el manga, amb els cabells tenyits de blau, que només somia a deixar arrere la fosca i freda Oslo per la ciutat dels seus somnis, Tòquio. La jove otaku s’evadeix del seu dolor projectant evocacions i fantasies en forma d’anime, seqüències somiadores que la pel·lícula plasma amb seqüències d’animació. La pel·lícula està ambientada en vespres de Nadal i reflexiona sobre la figura del pare absent.

Els protagonistes de la israeliana ‘The Dive’, de Yona Rozenkier, també acusen l’absència del patriarca de la família, però, en aquest cas, perquè mor. El director protagonitza al costat dels germans aquest drama familiar amb tints d’humor negre on se subratlla com d’absurda és la contesa militar. Les bombes serveixen de teló sonor de fons en el retrobament de tres germans en el quibuts on van créixer per a complir els últims desitjos del patriarca. Aquesta pel·lícula semibiogràfica està ambientada en 2006, durant la segona guerra del Líban, i mostra de quina manera marca l’individu i, per extensió, el seu clan, créixer en un país en conflicte continu.

Llicenciat en la Steve Tisch School de la Universitat de Tel Aviv, Rozenkier ha dirigit els curtmetratges ‘Bugs on a Helmet’ (2011) i ‘Raz and Radja’ (2012), part d’un projecte israelià-palestí.

Lula al Brasil, la màfia a Itàlia

Altres dos films també prenen com a rerefons episodis històrics reals. En ‘The Last to See Them’, la pel·lícula alemanya de Sara Summa, l’espectador assisteix a l’últim dia de vida d’una família en el sud d’Itàlia. El destí dels protagonistes es basa en una història real esdevinguda en 2012. En la vespra d’unes noces, els Durati van ser assassinats per motius desconeguts, però es va assumir una connexió amb la màfia.

“La pel·lícula connecta amb el clàssic de Truman Capote ‘A sang freda’, perquè humanitza les víctimes, sempre anònimes, d’un crim de la crònica de successos, però en aquest cas s’exclou els victimaris”, anticipa el director de Cinema Jove, Carlos Madrid.

La brasilera ‘Domingo’, de Clara Linhart i Fellipe Barbosa, se situa temporalment l’1 de gener de 2003, en plena celebració de la investidura del president Lula. Els canvis promesos pel nou cap de l’Estat provoquen entusiasme i preocupació a parts iguals entre els membres de dues famílies de Rio Grande do Sul reunides en una casa antiga. Adolescents i adults viuen un remolí emocional on es produeixen confusions amoroses i sexuals durant els preparatius d’una festa de la ‘quinceañera’.

“Aquesta pel·lícula coral pot fer recordar tant ‘La ciénaga’, de Lucrecia Martel, per la calor sufocant i l’atmosfera asfixiant de tancament que genera crispació entre els protagonistes, com ‘La regle du jeu’, de Jean Renoir, per la interrelació de les classes socials en les mateixes quatre parets”, opina Carlos Madrid.

Amor mal entés

Les relacions familiars també es tiben en l’holandesa ‘Light as Feathers’, de Rosanne Pel, ambientada en un xicotet poble polonés. L’òpera primera indaga en els orígens de la violència sexual a través de la història d’un xic de quinze anys que manté una relació de codependència amb sa mare, manipuladora i dominant, en què sobrevola el complex d’Èdip. El jove trasllada la confusió emocional al vincle afectiu que manté amb la seua veïna de tretze anys, de la qual abusa tant físicament com emocionalment. La directora s’ha inspirat en el treball de la filòsofa Hannah Arendt per a explorar el binomi de culpabilitat i càstig. Pel ha optat per centrar-se en el punt de vista del perpetrador de l’abús, fet que provoca una reflexió més profunda en l’espectador.

I de l’excés al defecte d’atenció, la protagonista de ‘House of Hummingbird’, de la coreana Bora Kim, és una xica solitària de catorze anys privada de l’atenció de la seua família disfuncional. Darrere d’aquest afecte que anhela, intenta establir relacions romàntiques tant amb xics com amb xiques del veïnat. La trama d’aquest ‘coming of age’ es desenvolupa al Seül de 1994 i està basada en la pròpia adolescència de la directora i guionista. Kim és una artista interdisciplinària i sociòloga i basa el seu procés creatiu en la investigació cultural al voltant de l’espectacle i la representació de la feminitat asiàtica.

El seu debut en el llargmetratge es va endur el premi a la millor pel·lícula en la secció Generation 14plus de l’edició passada de la Berlinale i els premis NETPAC a la millor pel·lícula asiàtica i del públic en l’últim festival de Busan.

Xiquets i adults

El drama antropològic ‘A First Farewell’, de la directora xinesa Lina Wang, també té trets biogràfics. Com els seus protagonistes infantils, la realitzadora va nàixer a Xinjiang, al nord-oest de la Xina on, envoltat de camps de cotó i el desert, es troba el poble uigur. Aquest drama iniciàtic reflecteix els reptes que assumeix aquesta minoria musulmana en un entorn on la supervivència econòmica resulta complexa si no es parla mandarí.

Fotografiat amb una bellesa inigualable, el llargmetratge es va fer amb l’Os de Cristall de la Generació KPlus de la Berlinale i amb el Premi al Futur d’Àsia en el Festival de Tòquio.

Finalment, i com única excepció a una secció oficial protagonitzada per xiquets i adolescents, la georgiana ‘Parade’, de Nino Zhvania, se centra en la reunió entre tres vells amics a Tbilissi. La pel·lícula està plantejada a manera de ‘road movie’, on els protagonistes no solament es desplacen amb cotxe, sinó també amb autobús, a la carrera o passejant. El trio ha passat els cinquanta i la seua vida ha estat marcada pel passat soviètic del país hui independent.

La pel·lícula s’inspira tant en ‘Husbands’ (John Cassavetes, 1970), com en els records de la realitzadora sobre les converses entre son pare i els seus amics, part de la generació perduda de Geòrgia.

Secció Oficial de Curtmetratges

Cinema Jove ha seleccionat aquesta edició 49 curtmetratges a la competició en la Secció Oficial que estaran distribuïts en deu programes que podran veure’s al Teatre Rialto.

Destaca enguany la varietat de gèneres, estils i procedències. Segons Álvaro Yebra, membre del comité de selecció de curtmetratges: “hi ha hagut un augment del gènere documental amb 15 títols i també de la presència de pel·lícules d’animació, amb un total de 8 curts”. Segons la procedència, la secció compta amb 14 treballs espanyols, dels quals 6 són valencians, i amb altres pel·lícules arribades de països com els Estats Units, el Canadà, la Xina, l’Argentina, França, Polònia, Grècia o Portugal, entre altres. 23 nacionalitats que manifesten la gran varietat de procedències en els curtmetratges participants.

Entre els curts seleccionats destaquen títols com ‘Lo siento mi amor’ (2018) del també actor Eduardo Casanova que després de l’èxit que va obtindre el seu llargmetratge ‘Pieles’ torna al curtmetratge. Entre els directors que caminen del llarg al curt destaca igualment Carla Simón, que després de la premiada pel·lícula ‘Estiu 1993’ (millor òpera prima en el Festival Internacional de Cine de Berlín, Biznaga de Oro a la millor pel·lícula en el Festival de Màlaga, guanyadora de diversos premis Goya i seleccionada per als Òscar) presenta el seu curtmetratge ‘Después también’ (2019).

Els curtmetratges valencians que competeixen en aquesta secció són: ‘Snorkel’ (Borja Soler, 2019), el projecte del qual va ser presentat en Curt Creixent l’edició passada i s’ha vist materialitzat enguany en la Secció Oficial; ‘Cuzco’ (Víctor Sánchez, 2019), un projecte que prové de la producció teatral del mateix títol estrenada en 2017 al Teatre Rialto; ‘Cocodrilo’ (Jorge Yúdice, 2018), acabada d’estrenar en la Berlinale; ‘Muero por volver’ (2019) de Javier Marco Rico qui va participar en edicions anteriors de Cinema Jove amb curts com ‘El vestido’; el curtmetratge d’animació ‘Miss Mbulu’ (Ben Fernández, 2019) i ‘Los que desean’ (2018) d’Elena López Riera, premiat en el Festival de Locarno. La directora, una de les valencianes més internacionals, ha sigut premiada recentment en el Festival de Cannes pel seu projecte de llargmetratge ‘El agua’.

Destaca un gran nombre d’òperes primes en la secció, entre les quals es troben: ‘Pauline Asservie’ (Charline Bourgeois-Tacquet, 2018), ‘Shadow Boxing’ (Talia Lumbroso, 2019), ‘You See the Moon’ (Miguel Nunes, 2018), ‘Tonight’ (Emily Shir Segal, 2018), ‘Double D’ (Fey Lehiane, 2018), ‘La Mala Fe’ (Eva Pauné, Marina Pauné, Elena Pauné, 2018) i ‘La Chanson’ (Tiphaine Raffier, 2018).

La Secció Oficial de Curtmetratges inclou sis treballs realitzats per estudiants d’escoles internacionals que han sigut seleccionades per a formar part de ‘Programants’: ‘Sisters’ (Lodz Film School), ‘Tracing Addai’ (Konrad Wolf), ‘Their Voices’ (Lodz Film School), ‘Tonight’ (The Steve Tisch School), Double D (Utrecht School Of The Arts) y ‘La Mugre’ (Universitat Pompeu Fabra). Un comité compost per estudiants valencians d’audiovisuals compondrà amb diversos d’aquests curts el programa especial ‘Programants’, que es projectarà el 21 de juny a les 18 hores al Teatre Rialto.