El Centre del Carme exalça la importància del gest en l’art com a espai de resistència

El Centre del Carme Cultura Contemporània ha mostrat en els últims mesos diverses propostes que tensen els límits de la creació contemporània transgredint el concepte tradicional d’una exposició d’art o invertint el rol de l’espectador passiu pel d’actor del fet cultural.

Es mostren exposicions amb obres que es poden tocar, olorar o sentir, o laberints que obliguen el visitant a prendre les seues pròpies decisions davant de la creació artística i, en definitiva, a participar d’aquesta.

L’exposició ‘Fragments que representen el món’ ha sigut presentada pel director del Centre del Carme, José Luis Pérez Pont, i per la comissària d’aquesta, Diana Guijarro. És una mostra que, com les sèries de televisió, actualment tan en voga, s’oferirà per capítols, amb personatges nous que entren de manera periòdica a escena i les aportacions dels quals nodreixen i transformen l’espai en connexió amb la resta d’artistes i amb el públic.

‘Fragments que representen el món’ és la segona exposició del cicle ‘Totalitat i Infinit (economies de la transferència en altres temps per a l’art)’.

Aquest segon moment expositiu es planteja com un cicle d’intervencions progressives en l’espai, on cinc artistes construeixen un relat fragmentat carregat de futur i de presagis.

El director del Centre del Carme, José Luis Pérez Pont, ha destacat que “cada un dels elements que componen aquesta exposició, des del seu full de sala, compost pels poemes i relats que han inspirat les obres, fins a la mateixa estructura de la mostra, conformen un dispositiu artístic que acciona nous modes d’aproximar-nos a la creació contemporània”.

Pérez Pont ha afegit que “aquesta exposició està en la línia del treball que realitzem des del Centre del Carme de ruptura amb el model d’exposició estàtica, per models de contaminació i mestissatge quant al format expositiu, en definitiva, projectes que evolucionen i que es transformen de manera que fomenten la participació”.

Segons Diana Guijarro, “en aquest relat, els llocs s’envaeixen i els residus s’assenten per a obrir-nos a la relliscada de l’imprevist, el que flueix de tota acció comunicativa que es presta a la intercanviabilitat de rols entre emissor i receptor”.

“Un territori en què configurar un gest simbòlic que aprofundeix en el polític, màgic, social i coreogràfic que amaguen els nostres cossos”, ha ressaltat la comissària.

El repartiment està encapçalat per l’artista alacantina Rosana Antolí, les propostes audiovisuals de la qual estan ja a disposició del públic a la Sala Carlos Pérez del centre d’art. Es tracta de sis videocreacions on Antolí ressalta la importància del gest en l’art, com a espai de resistència: el gest com una representació de la inscripció cultural en el cos.

Amb això, l’artista alacantina convida a explorar el nostre comportament i els nostres gestos diaris a través de les seues coreografies i performances. “Des de la quotidianitat al més extraordinari, del polític cap a l’absurd, com una resistència contra el nostre paradigma”, assenyala Antolí.

La proposta que presenta Antolí per al Centre del Carme forma part del seu projecte ‘Virtual Choreographies’, en el qual treballa des de 2016, que consisteix en un mapatge de gestos del món. Al centre d’art valencià, es mostren, en aquests moments, gestos que l’artista ha recollit a Londres i a Madrid. El pròxim 21 de febrer, l’artista convidarà el públic a participar en el seu projecte gravant els gestos de València per a l’elaboració d’una nova peça audiovisual que s’incorporarà a l’exposició i al projecte global. El projecte ‘Virtual Choreographies’ compta amb el suport de l’Arebyte Gallery a Londres i l’Arts Council England.

Respecte a l’obra de l’artista alacantina, Pérez Pont ha manifestat que “Rosana Antolí ens porta des del gest, des del cos a través de les seues performances i coreografies fins a la ment, i ens convida a reflexionar sobre la importància de les xicotetes accions que cada un aporta al món”.

Després de les propostes de Rosana Antolí, se sumaran a la mostra les intervencions de Gerard Ortin i Rodríguez-Méndez, el 7 de març, Fran Meana, el 28 de març, i Julia Mariscal, el 4 d’abril.

L’exposició ressalta, igual que el cicle, la importància de formar part d’un tot, en què l’artista realitza un gran acte de transferència en què el missatge només té sentit quan el descodifica el públic.

Totalitat i Infinit

‘Totalitat i Infinit’ és un projecte d’investigació curatorial que planteja la idea d’exposició artística com un gran acte de transferència, un espai en què l’art, els subjectes i les coses es comprometen a intercanviar experiències en una zona de ‘sentiencia’. Sota aquest concepte, s’estructura una programació expositiva que pretén reflexionar sobre el món que configura la nostra realitat i arribar a la conclusió que tot allò humà que hi ha es pot distorsionar, qüestionar i, fins i tot, desarticular fins a l’infinit.

‘Totalitat i Infinit’ és el resultat de la convocatòria pública ‘365 dies VLC’, que selecciona un projecte de comissariat per a la Sala Carlos Pérez del Centre del Carme, durant un any.