El Centre del Carme acull la mostra 'Constel·lacions d'un tot infinit'

El director del Centre del Carme, José Luis Pérez Pont, ha presentat l'exposició 'Constel·lacions d'un tot infinit', que acull el Centre del Carme Cultura Contemporània fins al febrer de 2018.

Pérez Pont ha estat acompanyat pel comissari de la mostra, Juan Luis Toboso, i pels artistes Pepa López Poquet, David Ferrando Giraut i Vicente Tirado del Olmo.

El tercer moment del projecte 'Reinventar el possible / Accionar l'imaginable' se centra en el paisatge, i concretament en la relació que s'estableix amb l'artista que retrata el paisatge per mitjà de la tecnologia. ¿Fins a quin punt la tecnologia funciona com a element mediador que modifica la nostra percepció del paisatge?

En aquest sentit, la mostra acull els projectes dels artistes Pepa López Poquet, David Ferrando Giraut i Vicente Tirado del Olmo, que utilitzen la imatge per a platejar diferents qüestions entorn del posicionament de l'ésser humà davant del paisatge.

El director del Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana, José Luis Pérez Pont, ha manifestat que "la tercera proposta del projecte de Juan Luis Toboso ens dóna l'oportunitat d'acostar-nos a l'obra de tres artistes que utilitzen la imatge fotogràfica o audiovisual com a recurs o element d'anàlisi amb projectes que s'interrelacionen".

Segons el comissari de la mostra, Juan Luis Toboso, "l'exposició parteix de la base que per a retratar el paisatge sempre hi ha instruments de mediació, i en aquest cas seria la tecnologia".

En les tres propostes apareix la imatge com a recurs o com a element inspirador: en el cas de David Ferrando, com a recurs d'animació on plasmar una reflexió sobre les polítiques energètiques a Espanya; Pepa López Poquet, per la seua banda, analitza el mètode de construcció de la imatge del paisatge en el món digital, i, finalment, en l'obra de Vicente Tirado la fotografia es presenta com a objecte evocador de la naturalesa.

Juan Luis Toboso ha explicat que "tota definició de 'paisatge' porta implícita una certa idea de construcció, una forma d'articulació conjunta entre subjecte i objecte, una doble tensió que oscil·la entre un conjunt d'idees que prové de l'exterior i una forma d'entendre-les en conjunt a un imaginari interior".

Algunes de les preguntes que ací es plantegen són: com ens posicionem enfront del paisatge? com analitzem i documentem les capacitats sensorials de la naturalesa? de quina manera la tecnologia ha condicionat la percepció d'alguns aspectes sensorials del paisatge?

La imatge com a matèria per a l'anàlisi del sensorial, el paisatge com a objecte de desig, i l'estudi de la naturalesa, la seua estructura, els components i els principis en què es fonamenta la realitat, són les claus per a entendre aquesta exposició i per a percebre que, en l'actualitat, hi ha sempre una imatge disponible per a representar el món. I de forma quasi generalitzada aquesta imatge ha sigut generada per un mecanisme autònom: un producte d'enginyeria en el qual hem delegat perquè ens represente.
.
Pepa López Poquet, David Ferrando Giraut i Vicente Tirado del Olmo analitzen en aquesta exposició algunes d'aquestes idees i posen en circulació i relació una sèrie d'imatges fixes i en moviment que transiten entre aquestes tres sales com a projectes independents i al mateix temps interrelacionats.

L'exposició forma part del cicle 'Reinventar el possible / Accionar l'imaginable', projecte guanyador de la primera convocatòria pública 365 dies VLC, un programa d'investigació, creació, exposició i debat al voltant del pensament ecològic, no sols ambiental, sinó també polític i subjectiu.

Pepa López Poquet

Pepa López Poquet, artista visual i professora titular del Departament de Pintura (Àrea d'Audiovisuals) de la Universitat Politècnica de València, comparteix la docència amb el treball plàstic, plasmat en instal·lacions, intervencions, fotografia, cine i vídeo.

Per a aquesta exposició, l'artista presenta el projecte 'Morel.2. Il·lusionisme i revelació', un projecte d'instal·lació que reprén el vídeo 'Morel', realitzat el 2015, inspirat en l'obra literària 'La invención de Morel', d'Adolfo Bioy Casares. A partir d'aquest vídeo, el projecte continua la investigació sobre la generació i percepció de la imatge. 'Morel.2' conjuga tècniques analògiques i digitals, dispositius de projecció i estructures objectuals construïdes que acullen i mostren les imatges realitzades amb moviment i sense, i hi dialoguen.

David Ferrando Giraut

David Ferrando Giraut viu i treballa entre Espanya i el Regne Unit. És Graduat en Belles Arts per la Universitat Politècnica de València i MFA en Belles Arts pel Goldsmiths College. El seu treball, centrat principalment en vídeo, so i instal·lació, es troba en la intersecció de diversos fils conceptuals com són la hibridació d'elements naturals, tecnologia i organització sociopolítica, i com aquesta s'ha gestionat al llarg de la història.

En la seua obra 'Prótesis discursiva (Una conversación alquímica)', David Ferrando qüestiona la difícil relació entre investigació científica i processos de presa de decisions polítiques mitjançant entrevistes a un grup heterogeni de persones (activistes, advocats, economistes, geòlegs, ecòlegs, filòsofs). L'obra planteja la relació entre els elements naturals i la seua domesticació tecnològica com un dels trets definitoris de la cultura humana al llarg del pas del temps, i qüestiona la percepció de naturalesa i cultura com a realitats estanques.

Vicente Tirado del Olmo

L'artista castellonenc Vicente Tirado del Olmo utilitza el suport fotogràfic com a mitjà d'expressió artística. El paisatge, gènere que utilitza amb major assiduïtat, li permet abordar una reflexió sobre el nostre entorn on compromís i evocació estan en permanent diàleg.

'Fantasía' és el nom del creuer des d'on van ser captades les imatges que componen el seu projecte per a 'Constel·lacions'. En cada una d'elles trobem un doble signe que oscil·la entre la realitat i la ficció, una sèrie de paisatges construïts per a estimular el desig de consum. Una naturalesa, com un altre, i que es presenta de forma simplificada per a ser ràpidament compresa. En aquest sentit, la tensió que hi exerceix la nostra mirada vibra entre un sentiment de responsabilitat i evocació, i activa la idea d'artifici com a forma natural.