20 d’octubre de 2020 20/10/20

Un de cada cinc rumors per WhatsApp sobre la COVID-19 tracta la seua prevenció o curació amb substàncies o accions

    Tres investigadores de la Universitat de València dirigides per la catedràtica de Periodisme Carolina Moreno han publicat un estudi en el qual s’analitzen els rumors difosos per WhatsApp a Espanya durant la pandèmia de COVID-19, amb l’objectiu d’identificar quin tipus de substàncies es va promoure per al seu consum. Una de cada cinc cadenes de text, vídeos o àudios va ser sobre prevenció o curació del coronavirus, argumentats sobre el principi d’autoritat mèdica i bàsicament promovent l’ús i consum de substàncies d’origen natural.

    La majoria dels rumors promouen el consum de substàncies relacionades amb els remeis casolans clàssics contra la grip, com ara prendre Vitamina C, all o mel, o inhalar vapor d’aigua. Uns altres rumors són no posar-se cremes hidratants a les quals es podria enganxar la SARS-CoV-2; fer gàrgares amb antisèptics, desinfectants o antibacterians; prendre antimalàrics, com la cloroquina i hidroxicloroquina; així com irrigar la zona nasal amb solucions alcalines o aplicar a aquesta zona aire calent amb un assecador. Segons l’estudi, també es previndria la COVID-19 exposant-se al sol, amb una dieta rica en aliments alcalins o amb un ionitzador antivirus al cotxe, entre d’altres.

    “L’objectiu principal del treball va ser identificar la tipologia dels rumors que estaven circulant per la missatgeria privada durant l’estat d’alarma a Espanya per la COVID-19; és a dir, com arribaven a la ciutadania aquests missatges virals i sense evidència científica (a través d’imatges, fotos, àudios, textos, etc.), sobre quin tipus de substàncies o accions es parlaven en els missatges disseminats; i qui transmetia els missatges (a través de dues variables: les professions i el gènere de l’actant)”, ha destacat Carolina Moreno. L’article publicat a la revista Gaceta també el signen les investigadores Empar Vengut, Lorena Cano i Isabel Mendoza.

    Pel que fa al missatge llançat pels rumors, la prevenció de la infecció per SARS-CoV-2 va ser l’únic assumpte del 50,8% dels missatges; la curació en el 31,7%; els dos objectius combinats va ser el 7,9% dels casos; i els missatges que únicament pretenien recomanar accions representaven el 9,5%.

    En la majoria d’aquests materials s’ha constatat que el subjecte que es presentava en els rumors era personal mèdic (36,5%), persona anònima (30,9%), personal polític (12,7%), científics i científiques ( 9,5%) i individus que defensaven teràpies alternatives (6,3%). Un 3,9% el constituïa un altre tipus de personal sanitari. Pel que fa a el gènere, el 45,2% dels rumors, recollits entre el 18 de març i el 18 d’abril, van tenir com a protagonistes homes, mentre que el 13,5% van ser dones.

    Per la seua tipologia, la major part d’aquests missatges eren cadenes de text (39%) i vídeos (30%). D’aquests, els vídeos van tindre una durada entre dos minuts i mig i quasi 19 el més llarg, mentre que els àudios van ser més curts, entre minut i mig i fins a un màxim de quasi huit.

    L’article destaca que el volum d’aquests missatges en el període analitzat va correspondre amb el fenomen denominat infodèmia, terme encunyat per l’OMS per a descriure la desinformació produïda en situacions d’alarma generalitzada i teories conspiratives.

    Metodologia

    Per elaborar aquest estudi es va habilitar un número de telèfon en el qual rebre rumors per WhatsApp. Es van obtenir 2.353 missatges, dels quals es van identificar 584 rumors. Se’n va seleccionar una submostra de 126. La majoria d’aquests documents eren vídeos (38) i cadenes de text (49), així com altres materials (fotos, infografies, captures de pantalla, etc.). Aquest estudi s’ha dut a terme en el context del projecte europeu No Rumour Health, coordinat per la Universitat de València i en el qual participen diversos països europeus.

    Pujar