El arzobispo de Valencia reivindica ante la Virgen María de los Desamparados una caridad “sin diferencias entre los de aquí y los de fuera”
L’arquebisbe de València, Enrique Benavent, ha centrat el seu discurs en la Missa d’Infants del dia de la Mare de Déu dels Desemparats en un missatge d’esperança, pau i caritat autèntica, davant una plaça de la Mare de Déu convertida de nou en el gran punt de trobada de la devoció valenciana.
Durant la seua intervenció, Benavent ha recordat unes paraules de l’himne de la Coronació per a expressar el sentiment que, segons ha assenyalat, compartixen els qui cada any acudixen a esta celebració: “Tenim Mare, no estem desemparats”. L’arquebisbe ha subratllat que la festa permet reviure les tradicions valencianes i manifestar amb goig la confiança dels fidels en la patrona.
“Per a mi i per a tots és un goig vore com cada any, plens d’alegria, quan naix el dia, tants valencians i valencianes veniu a alabar el nom de Santa Maria, la Mare de Déu”, ha destacat Benavent, en una homilia en què ha combinat el to festiu propi de la jornada amb una reflexió religiosa i social sobre el sofriment, l’esperança i l’atenció als més vulnerables.
L’arquebisbe ha saludat el bisbe de Sogorb-Castelló, els bisbes auxiliars de la diòcesi de València, altres bisbes nascuts en la diòcesi, sacerdots, diaques, seminaristes, membres de la vida consagrada, autoritats civils, militars, judicials i acadèmiques, així com la Fallera Major Infantil i la seua cort d’honor, que al final de la celebració van realitzar una ofrena de flors a la Mare de Déu en representació dels xiquets i xiquetes valencians.
Benavent també ha tingut paraules per a la Reial Arxiconfraria de la Mare de Déu dels Desemparats, la Cort d’Honor, els seguidors, l’escolania i les associacions que treballen perquè la devoció a la Mare de Déu “siga cada vegada més forta, més autèntica i més profunda”. A més, ha estés la seua salutació als valencians de les quatre diòcesis de la Comunitat Valenciana: València, Oriola-Alacant, Sogorb-Castelló i Tortosa.
Benavent demana resar pels malalts, els majors, les persones soles i les famílies que travessen dificultats
En una de les parts centrals de l’homilia, l’arquebisbe ha recordat l’escena de Maria al peu de la creu per a explicar el sentit de la devoció a la Mare de Déu. Segons ha assenyalat, en eixe moment Maria està més unida que mai al seu Fill, perquè “quan un fill patix, ningú compartix el sofriment com sa mare”.
Benavent ha explicat que, de la mateixa manera que Crist va fer seu en la creu el dolor de la humanitat, Maria porta també en el seu cor “els gojos i les esperances, els sofriments i les angoixes” de cada persona. Per això, ha indicat, els fidels acudixen a la basílica, que ha definit com “la casa de la Mare i el cor espiritual de la nostra diòcesi”, buscant el consol de la seua mirada amorosa.
L’arquebisbe ha convidat els presents a resar de manera especial pels malalts i els ancians, pels qui viuen en soledat, per les famílies que travessen moments de dificultat i per totes aquelles persones que han demanat, o que sense demanar-ho necessiten, ser recordades davant la Mare de Déu. “Que l’oració de tots i la mirada de la Mare de Déu siga per a tots vosaltres consol i esperança”, ha expressat.
L’homilia ha insistit que la imatge de Maria al peu de la creu no parla únicament de dolor, sinó també d’esperança. Benavent ha recordat que el camí de fe de la Mare de Déu no va acabar en la creu, sinó en la Pasqua, i que la seua confiança en Déu es va vore plenament satisfeta.
“Quan li dirigim la nostra mirada, quan li obrim el cor, ho fem per a compartir amb ella les nostres esperances i els nostres anhels, com un fill quan se sincera amb sa mare”, ha afirmat l’arquebisbe, que ha presentat la mirada de Maria com una invitació a l’esperança i a la vida a la qual, segons la fe cristiana, tots estem cridats.
Un llamament a la pau, a la dignitat humana i a una caritat que no siga fingida
Benavent ha dedicat també una part important del seu discurs a reflexionar sobre el sofriment del món actual. A partir de la lectura de l’Apocalipsi, ha parlat del desig humà d’un “cel nou i una terra nova”, però ha lamentat que cada dia apareguen signes que allunyen eixa esperança: víctimes innocents, guerres, falta de respecte a la vida i a la dignitat humana, indiferència davant el sofriment dels pobres i divisions entre persones i pobles.
“Quants signes de mort! quantes víctimes innocents! Quantes guerres! Què poc és respectada la vida i la dignitat humana!”, ha expressat l’arquebisbe, abans d’advertir que moltes vegades persones i pobles obliden els principis morals per a aconseguir els seus objectius, la qual cosa es convertix en font d’injustícies i guerres.
En este context, l’arquebisbe ha defensat que el camí cristià no passa per imposar els propis desitjos, sinó per treballar per la pau des de la veritat de l’Evangeli. “Condemnar la guerra no és justificar cap injustícia, és proclamar que únicament la pau és el camí”, ha assenyalat Benavent, que també ha manifestat la comunió dels cristians de les diòcesis valencianes amb el papa Lleó.
La part final de l’homilia ha girat entorn de la caritat. Benavent ha recordat que la devoció a la Mare de Déu dels Desemparats “naix de la caritat i ens espenta a la caritat”, i ha advertit que una devoció autèntica ha de traduir-se en un amor verdader cap als altres.
L’arquebisbe ha citat l’exhortació de la carta als Romans, “que la vostra caritat no siga una farsa”, per a denunciar qualsevol forma de caritat fingida, simulada o egoista. Segons ha assenyalat, l’amor autèntic veu l’altre “com un germà en Crist” i només pot anunciar-se quan s’estima més l’altre que a un mateix.
Benavent ha defensat que la caritat cristiana no distingix “entre bons i roïns, entre pròxims i estranys, entre els d’ací i els de fora, entre els que pensen d’una manera i els que pensen d’una altra”. Per a l’arquebisbe, la prioritat de qui desitja viure una caritat verdadera ha de ser la vulnerabilitat de qui necessita ajuda.
L’homilia ha conclòs amb una oració a la Mare de Déu dels Desemparats pels qui viuen en el sofriment, per les víctimes de les guerres i per tots els desemparats del món. Benavent ha demanat a la patrona que mire els seus fills, que en ella s’emparen, en una jornada en què la tradició, la fe i el missatge social van tornar a trobar-se en el cor de València.
