Analitzen el potencial de l’eritropoetina (EPO) com a tractament per a malalties neurològiques i psiquiàtriques
Investigadors d’onze centres d’Espanya, els Estats Units i Alemanya, entre ells la Universitat de València (UV), INCLIVA i l’Institut de Salud Carlos III, han analitzat l’efecte sobre el cervell humà de l’eritropoetina (EPO), una hormona secretada fonamentalment pels renyons, així com el seu potencial com teràpia per al tractament de malalties neurològiques i psiquiàtriques.
Els resultats de la investigació, liderada pel catedràtic del Departament de Biologia Cel·lular de la UV Juan Nácher, també integrant de l’Estructura de Recerca Interdiciplinària BIOTECMED (UV), membre del Grup de Recerca en Psiquiatria i Malalties Neurodegeneratives d’INCLIVA i cap de grup del Centre de Recerca Biomèdica en Xarxa de Salut Mental (CIBERSAM), s’han publicat en la revista Molecular Psychiatry.
La investigació, que posa de manifest els efectes del tractament amb eritropoetina (EPO) sobre l’estructura, connectivitat, plasticitat i activitat de les neurones inhibidores, és fruit de la col·laboració amb l’Institut Max Planck de Ciències Multidisciplinàries a Gottingen (Alemanya), a la que també hi ha participat Vicent Teruel, investigador del Departament d’Anatomia i Embriologia Humana de la UV.
La majoria dels estudis sobre l’EPO s’han centrat en el seu paper sobre la regulació de la producció de cèl·lules sanguínies o hematopoesi. Tot i això, des de fa anys, després dels resultats d’estudis en models animals i d’assajos clínics, hi ha evidència que l’EPO té, a més, efectes beneficiosos, independents de l’hematopoesi, sobre la cognició, a més de posseir propietats neuroprotectores i neuroregeneratives.
Les bases cel·lulars i moleculars d’aquests efectes de l’EPO sobre el sistema nerviós central han començat a elucidar-se a través del treball dels laboratoris dels investigadors d’aquest treball i d’altres, i revelen un impacte molt notable de l’hormona sobre l’estructura i el funcionament de les neurones excitadores, els components principals dels circuits del cervell.
“En aquest treball, hem demostrat que l’EPO també té un efecte molt rellevant sobre les neurones inhibidores o interneurones, una subpoblació neuronal que controla de manera molt precisa l’activitat i la sincronització de les neurones excitadores. Aquestes neurones inhibidores són també importants perquè estan alterades en diferents trastorns que afecten el sistema nerviós”, explica Juan Nácher.
En el treball s’han identificat, mitjançant eines de biologia cel·lular i molecular d’última generació, l’expressió de receptors d’EPO en les neurones inhibidores i s’han descrit els efectes del tractament crònic amb EPO sobre diferents categories de neurones inhibidores a l’hipocamp, una regió clau per a la formació de la memòria i que es troba alterada en diferents desordres neurològics i psiquiàtrics.
“Hem posat en evidència que aquest tractament modifica les interaccions moleculars entre les neurones inhibidores i excitadores. També indueix reduccions en la complexitat estructural de les interneurones i la seua connectivitat, així com canvis a les molècules que regulen la plasticitat d’aquestes neurones inhibidores. A més, el tractament disminueix el metabolisme i l’activitat de les interneurones”, afegeix Juan Nácher.
Els resultats proposen que els efectes positius del tractament amb EPO sobre malalties del sistema nerviós podrien ser causats, almenys en part, per un control restrictiu de l’hormona sobre les neurones inhibidores, que facilitaria la plasticitat de les neurones excitadores, afavorint canvis en la seua connectivitat i actuant sobre el balanç entre excitació i inhibició, que es troba alterat en diferents malalties del sistema nerviós central.
