Alondra Bentley: “M’il·lusiona tornar a València després de dos anys i a més presentant el meu nou disc”

Alondra Bentley és una artista anglo-espanyola, la banda de la qual està integrada per músics valencians. Porta a Espanya des dels cinc anys i, després de quasi dos, torna a la seua ciutat d'acolliment per a presentar nou disc: Solar System.

Els seus acords sonaran dissabte que ve 12 de gener en Amstel Art, espai cultural de  Veles e Vents. El nou treball de Bentley és un canvi de registre, passant del folk dels seus inicis al pop, l'electrònica i la psicodelia. Sobre aquest canvi i la seua forma de veure la música hem pogut xarrar amb ella:

Com vas conéixer el món de la música?

Vaig començar tocant fa més de deu anys però no va ser fins al 2009 quan vaig publicar el meu primer disc. La meua carrera s'inicia amb la meua guitarra sola en el meu dormitori. Vaig començar de forma autodidacta i intuïtiva i així he arribat fins hui.

Tens a més una relació molt pròxima amb València.

Sí. Això és perquè han aparegut persones molt importants en la carrera que són d'ací. Xema Forts (guitarra) i Cayo Bellveser (baix), m'han ensenyat a desenvolupar la veu de forma tan íntima i a portar-ho tot això al directe. La banda és cent per cent valenciana perquè també estan Alfonso Luna (bateria) i Amadeo Moscardó (teclats i sintetitzadors).

Tindràs llavors ganes de tornar a la teua ciutat d'acolliment...

Sí. Feia molt que no tocava, crec que vaig fer un acústic fa un parell d'anys però a més ara és especial perquè presente el nou disc. I és molt diferent al que he publicat anteriorment.

Quin canvi es produeix?

És obertament pop, amb molta mes presència de teclats, sintetitzadors i elements que fins ara no havien aparegut o ho havien fet però de forma anecdòtica. A més, igual que en el disc hi ha hagut una evolució bastant gran quant a so, en els directes també es produeix un canvi.

Què t'ha portat a virar?

És important mantindre't motivat quan fas les teues cançons. Per a mi, una manera d'aconseguir-ho és buscant coses noves. Com el fotògraf o pintor que canvia els seus registres, els artistes que més admire són els que han sabut reinventar-se i eixir de la seua forma de confort.

I és una forma de redescobrir-se també...

Exacte. Supose que tot al final ve una mica amb la maduresa. Es tracta de perdre-li la por a les coses ja que l'única cosa realment important és gaudir dels processos artístics, el motiu pel qual estàs fent música.

Finalment. Per què titular el teu disc Solar System?

El que intent és recordar on estem, el context en el qual ens trobem. Vivim la nostra vida de forma molt cega, molt desconnectada de qui som i d'on estem. El context és un sistema solar en un univers flotant. Li donem importància a coses mundanes que realment no la tenen.

Moltes gràcies per aquesta reflexió i per atendre a elperiodic.com. Que disfrutes el dissabte.

Gràcies a vosaltres!