Absolts els tuiteros que van desitjar la mort del xiquet torero que va morir de càncer

El titular del Jutjat penal número 2 de València ha absolt als tres acusats que van ser jutjats dilluns passat per escriure en xarxes socials, a l'octubre de 2016, missatges ofensius cap a Adrián, el xiquet de huit anys malalt de càncer que de major volia ser torero. Aquestes publicacions van ser realitzades després de la celebració d'una correguda benèfica que tenia com a finalitat recaptar fons per al menor, qui va morir sis mesos després a causa de la seua malaltia.

Encara que el magistrat qualifica algunes de les expressions abocades de “fràgils” o “repulsives”, no aprecia en elles un delicte d'incitació a l'odi, contra la integritat moral ni d'injúries greus, contràriament al que sostenien, segons el cas, la Fiscalia, l'acusació particular i l'acció popular, que demanaven penes de un i tres anys de presó per als implicats.

La sentència, que pot ser recorreguda en apel·lació davant l'Audiència Provincial de València, al·ludeix a la jurisprudència del Tribunal Suprem i conclou que el Codi Penal no pot “convertir-se en la primera resposta davant aquest tipus d'accions”. El jutge recorda que el present procediment analitzava exclusivament els comentaris que cadascun dels acusats va realitzar en Twitter o Facebook, “i no la resta de missatges que van ser publicats en diferents xarxes socials o enviats per diferents aplicacions de missatgeria, contenint amenaces de mort i imatges explícites d'armes i morts”, als quals va tindre accés el denunciant, pare d'Adrián.

El magistrat considera que les frases atribuïdes als acusats, i l'autoria dels quals van assumir ells mateixos durant el judici, no són constitutives d'un delicte contra la integritat moral, malgrat “el fràgil” que puguen resultar. “No s'estimen d'entitat suficient per a considerar-les com a tracte degradant apte per a generar el menyscapte greu a la integritat moral que exigeix el tipus”, assenyala.

El primer dels acusats, M.O.C., es queixava en el seu compte de Twitter de la despesa “innecessària” que comportava la recuperació del menor, la vida del qual, segons deia, li importava “dos collons”, perquè probablement ja estava “sent tractat en la sanitat pública” amb els seus diners.

La segona, A.E.O., en un missatge privat del seu perfil de Facebook, desitjava directament la mort de “un xiquet malalt que vol curar-se per a matar a hervíbor innocents i sans que també volen viure”.

Finalment, B.E.S.L., criticava als internautes que donaven suport a “un xiquet que prefereix matar a un animal” i li desitjava també la mort. El jutge entén que aqueixes expressions tampoc encaixen en el delicte d'odi tipificat en l'article 510 del Codi Penal.

El xiquet patia una malaltia terminal “de la qual no es pot fer responsable a cap dels acusats”, per més que aquests l'aprofitaren per a escriure “una repulsiva frase”, fer “una parenceria macabra” i de “incontinència escrita” o expressar “el desig de la mort del menor”, explica el jutjador.

Finalment, la fallada descarta la comissió d'un delicte d'injúries greus. En el cas del tuit de M.O.C., no pot considerar-se que existisca un insult a Adrián, “sinó una grollera manera d'exterioritzar una absència total d'empatia”. Respecte als comentaris i frases usats per a.E.O. i B.E.S.L., “resulten certament ofensius, però l'actitud denota desafiament i taxativitat grollera com a ànim predominant” i no aconsegueixen “la gravetat suficient per a considerar que les mateixes puguen tindre repercussió penal”.