València es tiny de verd el primer dia de vaga indefinida en l’educació pública valenciana
A. CAMARENA
-
11/05/2026
Milers de docents, estudiants i famílies recorren el centre de València en una protesta quilomètrica que reclama una “educació pública i de qualitat”
La primera gran mobilització del sector educatiu valencià ha reunit este 11 de maig milers de mestres, professors i personal vinculat a l’ensenyament públic al centre de València. A ells s’han sumat també estudiants i famílies que han secundat la protesta en una convocatòria marcada per un ambient reivindicatiu però plenament pacífic.
Ver esta publicación en Instagram
La jornada començava molt abans que la capçalera iniciara el seu recorregut pels carrers de la capital. A Gandia, un dels molts punts d’eixida, des de primera hora del matí desenes de docents es congregaven ja a l’estació ferroviària per a agafar, cap a les 10:15 hores, un tren amb destinació València. Un trajecte que, a mesura que avançava, ja deixava entreveure l’impacte de la mobilització.
A cada parada, cada vagó anava incorporant nous passatgers vestits de verd. Tavernes de la Valldigna, Cullera, Sueca i altres estacions intermèdies sumaven gradualment grups de professors, mestres i treballadors de l’ensenyament públic fins a omplir completament el tren encara a diverses estacions de la capital del Túria. Les converses giraven entorn de la situació educativa, les reivindicacions laborals i l’abast que podria tindre una vaga que el col·lectiu considera històrica.
L’arribada a València ha evidenciat finalment la magnitud de la convocatòria. L’eixida des de les andanes de l’Estació del Nord s’ha retardat prop de quinze minuts a causa de l’enorme quantitat de persones que intentaven abandonar simultàniament les instal·lacions ferroviàries. Els passadissos i accessos, mig col·lapsats per una riuada verda que desembocava als voltants de l’estació i a la plaça de Sant Agustí.
Allí, poc abans del migdia, arrancava la manifestació. Puntualment, molt pocs minuts després de les 12, la capçalera començava a avançar entre càntics i consignes mentre continuaven arribant columnes de docents procedents de diferents punts de la província de València.
Entre els lemes més repetits destacava especialment la reivindicació en valencià d’una “educació pública i de qualitat (i en valencià)”, convertida durant tota la jornada en el principal crit col·lectiu de la protesta. La consigna apareixia escrita en pancartes, cartells i fulls sostinguts pels manifestants i s’alternava amb altres reclamacions relacionades amb les condicions laborals del professorat i amb la necessitat de més recursos per a desenvolupar l’activitat educativa.
Lluny d’un clima de tensió, la manifestació ha transcorregut en un ambient festiu. La música ha acompanyat gran part del recorregut amb dolçaines, tabals, grups de percussió i fins i tot instruments de banda que aportaven ritme a la marxa.
La meteorologia ha contribuït també al desenvolupament de la jornada. El cel clar i unes temperatures agradables, superiors als 20 graus, han afavorit una àmplia participació i han permés que milers de persones recorregueren els carrers del centre de València sota l’ambient càlid de la mobilització.
Encara que a la capçalera se situaven representants sindicals d’organitzacions com STEPV, Comissions Obreres, UGT o CSIF, gran part de l’organització visible durant el recorregut s’articulava al voltant dels mateixos centres educatius. Nombrosos instituts i col·legis públics marxaven agrupats darrere de pancartes amb el nom dels seus centres, formant petits blocs identificables que reforçaven la dimensió col·lectiva de la protesta.
Un dels aspectes més cridaners de la protesta ha sigut precisament la seua dimensió. A mesura que la capçalera avançava cap als Jardins del Túria passant per la plaça d’Alfons el Magnànim, centenars de manifestants continuaven encara travessant la plaça de l’Ajuntament. Però la imatge més significativa arribava diversos centenars de metres més arrere: la cua de la manifestació romania encara a la plaça de Sant Agustí, el punt d’inici de la marxa, on milers de persones continuaven concentrades esperant incorporar-se al recorregut.
L’escena oferia una fotografia poc habitual fins i tot per a les grans mobilitzacions celebrades a València durant els últims anys. La protesta s’estenia al llarg de bona part del centre urbà en una manifestació clarament quilomètrica que obligava a mirar diversos carrers arrere per a comprendre la seua vertadera magnitud.
El verd, omnipresent durant tota la marxa, ha acabat convertint-se en un dels elements simbòlics més recognoscibles de la protesta. Un color triat pel col·lectiu docent i que este dilluns ha impregnat literalment els carrers de València. Verd com a senya d’identitat de la vaga i també com a representació visual de les expectatives dipositades en unes reivindicacions que el professorat considera fonamentals per al futur de l’educació pública.
La vaga indefinida inicia així el seu primer capítol amb una demostració de força multitudinària que deixa imatges difícils d’ignorar per a l’administració educativa valenciana.
