Urbanisme al servei de les persones

Tornar a casa a la nit i evitar passar pel carreró que porta directa al teu portal perquè està molt fosc i et sents insegura cada vegada que el creues, aparcar el cotxe en un descampat i accelerar el pas per a eixir de la zona i tornar a un carrer més transitat, passos subterranis pels quals mai passes -valga la redundància- o túnels de la ciutat pel que no caminaries sola. Són només alguns exemples de les situacions que vivim diàriament moltes dones quan caminem pels nostres barris, pobles i ciutats i amb els quals, paradoxalment, estem més que acostumades a viure.

 Hui es posa el focus sobre aquesta i moltes realitats que tenen molt a veure amb la planificació urbana. Perquè cada 8 de novembre se celebra el Dia Mundial de l'Urbanisme, una jornada per a d'advocar pels interessos públics i professionals de la planificació urbana. El Dia presenta, doncs, una excel·lent oportunitat per a contemplar la planificació des d'una perspectiva integral, sostenible i en la qual es tinga en compte la perspectiva de gènere.

“Hi ha dues qüestions bàsiques de gènere que l'urbanisme tradicional no aborda i estem obligats a fer-lo: les diferències entre sexes respecte al repartiment de les cures de xiquets i dependents, i respecte a la percepció de la seguretat en l'espai públic. Tots dos afecten entre altres coses a la mobilitat urbana dels ciutadans, a la forma dels habitatges i a l'entorn dels ciutadans”, explica a elperiodic.com el Director General d'Urbanisme, Vicente García Nebot.

I encara que el reportatge ha començat citant alguns exemples, n'hi ha molts més sobre els quals la Direcció General d'Urbanisme de la Conselleria de Política Territorial, Obres Públiques i Mobilitat vol posar el focus i el farà a través de l'Agenda Urbana Valenciana que està preparant i que contempla diversos objectius per a aconseguir un desenvolupament sostenible, sent un d'ells el de la Igualtat de Gènere.

Des de la difusió de la senyalització urbana igualitària, per a eliminar qualsevol imatge estereotipada o sexista, el clos de solars, la disminució de racons, atzucacs, escales o túnels per a assegurar una bona visibilitat i evitar els anomenats “punts negres” per a les dones.

Això sí, des de l'àrea d'Urbanisme de la conselleria destaquen que no es tracta d'una qüestió d'homes i dones i viceversa, sinó que va molt més allà: “La perspectiva de gènere permet donar major resposta de la societat a qüestions com el treball productiu remunerat, el treball reproductiu de la cura, les noves estructures familiars, els equipaments necessaris per a les persones dependents, els canvis demogràfics que se'ns aveïneu amb l'envelliment d'aquells que formem part del Baby Boom dels anys 60 i la urgència d'ajustar el model urbanístic a les noves necessitats.”

“Així doncs, esperem el tràmit de l'Agenda Urbana Valenciana perquè la societat valenciana puga confeccionar un document que inspire als nostres governants cap a un món més igualitari. També en l'urbanisme”, conclou Nebot. El de hui és, per tant, un esdeveniment que apel·la a la consciència ciutadana i les autoritats i crida l'atenció cap a l'impacte mediambiental que produeix el desenvolupament de ciutats i territoris, en una cosa tan comuna -ací ho hem vist- com eixir a caminar pel carrer.