La Universitat de València lidera un estudi per conèixer el paper dels aiguamolls davant del canvi climàtic
Antonio Camacho, catedràtic del Departament de Microbiologia i Ecologia de la Universitat de València (UV), lidera a Espanya el projecte europeu LIFE Wetlands4Climate, juntament amb la Fundació Global Nature (FGN). Aquesta proposta treballa perquè la gestió de les zones humides mediterrànies genere múltiples aliances i cree oportunitats de desenvolupament socioeconòmic en el medi rural i suposa un important aveanç en el coneixement dels balanços de carboni dels aiguamolls mediterranis. Hui dilluns 24 se celebra el Dia Mundial del Canvi Climàtic.
Els resultats preliminars d’aquest projecte i d’altres previs desenvolupats pel grup de recerca de Limnologia de l’Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva (UV), dirigit per Antonio Camacho, confirmen que l’estat de conservació d’un aiguamoll defineix la seua capacitat de mitigació del canvi climàtic. Segons l’expert, troba la màxima capacitat de retenció de carboni i mitigació climàtica quan estan en bon estat de conservació, i poden, per contra, arribar fins i tot a ser emissors nets de gasos d’efecte hivernacle en cas d’estar degradats. A més, els avanços obtinguts ja s'’estan aplicant en estudis similars i en polítiques nacionals i internacionals, i en el projecte LIFE Wetlands4Climate s’està treballant en el desenvolupament d’una metodologia estàndard nacional per integrar els aiguamolls en el mercat voluntari de carboni.
“Estem analitzant quant de carboni és realment capaç de retindre un aiguamoll en funció del seu estat de conservació i per primera vegada, des d’una perspectiva climàtica, quines mesures de gestió del sòl, la vegetació i l’aigua són les més apropiades per maximitzar la captura de carboni”, destaca la coordinadora del projecte europeu i tècnica de FGN, Vanessa Sánchez.
El Panell Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic (IPCC) reconeix que reduir o eliminar les fonts d’emissió de gasos d’efecte hivernacle (GEI) ja no serà suficient per assolir els objectius de l’Acord de París. Amb els compromisos globals adquirits fins ara, els estudis parlen d’un increment d’entre 2,4 i 2,7 ºC davant l’1,5 ºC fixat inicialment com a límit. Si bé el primer i fonamental pas ha de ser la reducció dràstica de les emissions de GEH, tots els escenaris de l’IPCC que mantenen l’escalfament global per baix d’aquest rang requereixen a més a més el segrest de carboni a gran escala en embornals.
Per arribar a aquesta reducció, els elements més coneguts són els boscos, però hi ha altres espais naturals menys coneguts capaços de fixar grans quantitats de carboni, com és el cas dels aiguamolls. Tot i la seua importància, la Convenció de Ramsar alerta que durant l’últim segle van desaparèixer més del 60% dels aiguamolls del planeta. El cas més recent d’alarma ha estat la dessecació de l’últim toll permanent a Doñana, situació molt infreqüent i especialment rellevant per la seua simbologia al territori i per ser la reserva natural més gran d’Europa.
Projecte europeu
LIFE Wetlands4Climate treballa perquè els aiguamolls mediterranis, un dels hàbitats més sensibles i amenaçats de la Unió Europea, puguen ser gestionats i generen múltiples aliances, i creen oportunitats de desenvolupament socioeconòmic en el medi rural. És un projecte amb el suport per la Comissió Europea a través de l’instrument financer LIFE, coordinat per la Fundació Global Nature i desenvolupat juntament amb l’Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva de la Universitat de València, l’Agència EFE i la Fundació València Clima i Energia. El projecte compta a més amb el suport per a la seua execució de l’Agència Estatal de Recerca del Govern d’Espanya, la Conselleria d’Agricultura Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica de la Generalitat Valenciana, la Regidoria de Conservació d’Àrees Naturals i Devesa-Albufera de l’Ajuntament de València, Ajuntament de Torreblanca i Naturgy.
