LA UNIÓ denuncia que el Pla d'Acció del Ministeri d'Agricultura contra el Cotonet de Sud-àfrica ha resultat ineficaç i demana un major pressupost per a combatre'l
L'organització reclama una actualització del Pla i ajudes per a implantar les mesures higièniques i de bioseguretat
Des que es va presentar al setembre del passat any la plaga s'ha estés per la Comunitat Valenciana i també ha entrat a Catalunya i Múrcia
LA UNIÓ de Llauradors denuncia que el Pla d'Acció que va posar en marxa el Ministeri d'Agricultura al setembre del passat any contra el Cotonet de Sud-àfrica (Delottococcus aberiae) no ha servit per a frenar l'expansió d'aquesta plaga per la major part de les zones citrícoles de la Comunitat Valenciana i fins i tot ha entrat ja a Múrcia i Catalunya.
L'organització indica que el Cotonet és ja un problema d'emergència nacional citrícola i per això reclama un major pressupost al Ministeri d'Agricultura per a frenar aquesta plaga importada que posa en escac a la citricultura valenciana i a la de la resta de l'Estat. En l'última Conferència Sectorial es van repartir per a enguany un total de 11,8 milions d'euros per a la prevenció i lluita contra les plagues agrícoles, una quantitat totalment insuficient per a fer front a elles. Només la Generalitat Valenciana ja inverteix de fons propis un total de 26 de milions d'euros per a previndre i combatre les plagues.
L'objectiu del pla d'acció per al MAPA era “evitar la dispersió de Delottococcus aberiae, i reduir la seua incidència en els llocs on actualment és present amb la finalitat que els danys provocats en les espècies hostes es minimitzen”. No obstant això, lluny de l'anterior el Cotonet s'ha estés per la major part de zones citrícoles de la Comunitat Valenciana, i a les que ja es referia el Ministeri en el seu Pla cal afegir les comarques del Camp de Túria, La Serrania o la Ribera Baixa en la Comunitat Valenciana o les veïnes Catalunya i Regió de Múrcia on també ha entrat ja la plaga. El seu procés de dispersió és creixent i cada vegada hi ha més zones infestades.
També s'indicava en el Pla d'Acció del MAPA que “s'aniria actualitzant sempre que es considere necessari a mesura que es produïsquen avanços en el coneixement científic de la plaga i en les seues mesures de control”, circumstància que no li consta a LA UNIÓ que s'haja fet i advoca per una actualització urgent del mateix perquè la situació així ho requereix.
El Pla d'Acció del MAPA enfront del Cotonet indicava també que “les mesures encaminades a evitar una propagació de la plaga consisteixen en l'aplicació de mesures higièniques i de bioseguretat. Amb caràcter general, qualsevol moviment de caixes, persones i maquinària, entre zones infestades i zones no infestades, només es podrà produir prèvia desinfestació i neteja”. LA UNIÓ creu que per a garantir una estratègia adequada de control i establir eixes mesures higièniques i de bioseguretat caldria establir ajudes per part del Ministeri d'Agricultura per a la implicació de tots els agents implicats.
I és que un recent estudi de LA UNIÓ ja posa de manifest que les despeses que els llauradors es veuen obligats a realitzar per a lluitar contra el Cotonet suposen en aquests moments un augment del 55% sobre els costos totals de producció en els cítrics. Els costos per a combatre les plagues arriben així una xifra de 5.243 €/ha, dels quals 3.699 €/ha es destinen al Cotonet, la qual cosa representa un increment del 239% en relació als costos habituals per a aquesta mena de tractaments. Lluitar contra la plaga del Cotonet suposa que els costos de produir un quilo de cítrics s'eleven en 0,14 €, una quantitat inassumible per als productors. Carles Peris, secretari general, indica que ”no pot ser que els qui no tenim la culpa que entrara la plaga, ara hàgem de fer front amb els nostres propis recursos a la plaga, per això insistim que el Ministeri d'Agricultura no ens pot deixar a l'estacada”.
En les plantacions citrícoles hi ha cada vegada més temor a detectar l'aparició de Cotonet. Els danys més importants es produeixen en el fruit quan aquest és xicotet, ja que l'insecte és capaç de causar fortes deformacions i reduir la seua grandària que comporten la seua completa depreciació comercial. D'altra banda, igual que la resta de pseudocóccidos, s'alimenta de saba i excreta melassa que causa la proliferació de fongs saprofitos i fumagina (fredolic). Aquests hàbits alimentosos comporten una disminució de la fotosíntesi i la pèrdua del vigor de la planta.
