Unidos Podemos demana en el Congrés una comissió d'Investigació sobre les irregularitats de la planta Castor

El grup parlamentari Unidos Podemos- En Comú Podem- En Marea ha presentat en la Junta de Portaveus del Congrés, per al seu debat en ple, la proposta de Comissió d'Investigació que va registrar fa mesos al costat de Compromís. Davant el vot favorable del grup socialista, Àngela Ballester, diputada per València, afirma: «celebrem que la nostra iniciativa continue avançant, hi ha molt que esclarir i aplaudim que el PSOE haja votat a favor que es puga debatre en Ple malgrat tenir càrrecs implicats».

«Esperem comptar amb el suport de tots els grups en el Congrés perquè la setmana que ve aquesta comissió siga una realitat, és una oportunitat per a saber, depurar responsabilitats i sobretot evitar que es repetisca», ha afegit la diputada valenciana, «més d'1.300 milions d'euros de despesa (molts més segons alguna organització de consumidors) que assumim tots i totes amb els nostres impostos mereixen una investigació i que es depuren responsabilitats».

Per a Ballester el projecte Castor va ser «un error i una estafa». En aquest sentit ha manifestat que «no solament era un projecte innecessari i nociu per a les nostres costes, també per a les butxaques de tots i totes els que ara hem de pagar els plats trencats d'aquella operació irregular. Va ser una prova més d'un model energètic pensat per a satisfer els interessos de grans corporacions a costa dels interessos de la ciutadania».

Unidos Podemos i Compromís van sol·licitar fa mesos la creació d'una Comissió d'Investigació perquè s'estudien les irregularitats del projecte Castor després de fer-se públic un document del Ministeri d'Energia que demostra que el concurs públic va ser redactat expressament per a adjudicar la concessió a ACS, l'empresa de Florentino Pérez.

L'objectiu de la Comissió plantejada per la formació morada i la coalició valencianista és «esclarir les responsabilitats polítiques derivades de les irregularitats del procés d'adjudicació, finançament, construcció i indemnització del magatzem de gas Castor».

Enric Pla, alcalde de Vinarós, un dels municipis més afectats pels moviments sísmics provocats per la plataforma, ha recordat que «tot el procés va estar esguitat d'irregularitats (absència d'informes econòmics, manca o rebaixa d'informes tècnics, exempcions de controls i d'exigències i establiment d'indenmitzacions) i ha quedat en evidència que es va treballar molt més en la indemnització "exprés" als promotors que en els factors tècnics, ambientals, energètics, humans i econòmics».

«El Castor és un dels fracassos més importants de la història de les infraestructures energètiques. Un projecte innecessari i inviable que el Govern va considerar estratègic. El temps ha demostrat que va respondre a una planificació erràtica basada en un creixement il·limitat de la demanda que no es corresponia amb la realitat», ha afegit, «ara toca insistir en la importància que els i les congressistes òbriguen la possibilitat que els espanyols i espanyoles puguen saber el perquè de determinades decisions i assumisquen la seua responsabilitat aquells que van propiciar un projecte que ha causat tal prejudici a les arques públiques i als consumidors i tal desastre mediambiental.»

L'alcalde ha sol·licitat a més l'immediat i total desmantellament de la planta «per a evitar riscos mediambientals i nous sismes», el restabliment del paisatge i l'entorn ambiental i el rescabalament als propietaris de les servituds afectades pel gaseoducte.

La construcció de la plataforma marítima "Castor", que havia d'aportar a la comarca del Baix Maestrat castellonenc mig centenar de llocs de treball, consum de serveis i desenvolupament d'empreses auxiliars va culminar amb unes proves d'injecció de gas que van provocar centenars de terratrèmols, alguns d'ells d'entre 3 i 4,2 graus en l'escala de Richter, que van estendre la por en tota la zona.

Oficialment, la plataforma Castor ha costat als ciutadans i ciutadanes espanyols més d'1.350 milions d'euros, als quals es poden sumar altres 295 per drets reportats per la concessionària i un manteniment anual de 15 milions. Segons les organitzacions de consumidors, el cost final podria superar els 4000 milions que segons Enric Pla constitueixen «un clar exemple de la pràctica massa habitual de rescatar amb els diners de tots i totes una inversió privada que ha acabat en fiasco». Cal recordar a més que els usuaris i usuàries de gas estan pagant un recàrrec en la seua factura per a afrontar aquestes despeses.