Troben una nova clau per a entendre el mecanisme de resistència als antibiòtics que desenvolupen els bacteris
Un equip d'investigadors liderat pel científic valencià José Rafael Penadés, de la University of Glasgow, ha trobat un nou mecanisme per a la comprensió del procés evolutiu dels bacteris, clau en l'actual context de crisi sanitària per l'augment de les resistències als antibiòtics. La trobada, publicat hui en la revista científica Molecular Cell, revela com les illes de patogenicitat dels bacteris que causen infeccions més virulentes “segresten” virus per a expandir-se amb major rapidesa en el medi natural i convertir bacteris innocus en patògens virulents.
L'estudi descriu el moviment de les illes de patogenicitat oposades en els cromosomes de bacteris i superbactèrias resistents als antibiòtics com un mecanisme evolutiu intel·ligent. Aquestes illes de patogenicitat, que han denominat “Phage-Inducible Chromosomal Islands” o PICIs, constitueixen una nova família d'elements genètics mòbils presents en els bacteris patògens que juguen un paper important en la seua evolució i en el desenvolupament de la seua resistència als antibiòtics. Per tant, les PICIs són clínicament importants perquè transporten i disseminen gens de virulència patògena i resistència antibiòtica a altres bacteris. I la transferència d'aquest material genètic està en l'origen de l'augment de ‘clons’ dels bacteris i superbactèrias més virulentes i resistents.
Mecanisme evolutiu intel·ligent
Segons destaca el professor José Rafael Penadés, investigador principal de l'estudi, “la rellevància de la troballa radica que hem descrit com les illes de patogenicitat dels bacteris més perillosos segresten i retenen als virus per a servir-se d'ells en el seu procés d'expansió a altres bacteris. Per això hem denominat a aquest procés com el “segrest del segrestador". Un procés que demostra la intel·ligència evolutiva d'aquesta part del material genètic present en els bacteris.
Així, les illes de patogenicitat són capaces de detectar virus bacterians i ‘segrestar-los’ per a expandir-se a altres bacteris, en un mecanisme evolutiu veritablement intel·ligent per a fer més ràpida la seua expansió i, com a conseqüència, més efectiva la seua capacitat d'infecció”. De fet, aquesta activitat de les illes de patogenicitat s'ha detectat ja en un procés infecciós molt greu: la síndrome de xoc tòxic.
Equip investigador
L'investigador valencià José Rafael Penadés va ser el primer cap d'estudis de la Facultat de Veterinària del CEU, primera implantada a la Comunitat Valenciana, i continua col·laborant amb el Departament de Ciències Biomèdiques de la Universitat CEU Cardenal Herrera de València des de la University of Glasgow, on desenvolupa la seua labor investigadora en el Institute of Infection, Immunity and Inflammation de la universitat britànica.
L'equip liderat des de Glasgow per Penadés, ha estat integrat per la investigadora de la Universitat CEU Cardenal Herrera (CEU UCH) Roser Martínez Rubio, i per Alberto Marina i Rafael Ciges, de l'Institut de Biomedicina de València (IBV-CSIC), al costat de científics de la Shaqra University d'Aràbia Saudita i la National University of Singapore.
L'estudi, publicat hui en Molecular Cell, ha comptat per al seu desenvolupament amb el finançament del Medical Research Council (MRC), el Biotechnology and Biological Services Research Council (BBSRC), la fundació Wellcome Trust i el programa Advanced Grant del European Research Council (ERC).
