El Suprem confirma la nul·litat parcial de la norma que regula l'Oficina de Drets Lingüístics
L'Associació per a la defensa del castellà va denunciar que l'entitat creada pel Consell naixia per defensar només els parlants de valencià
La Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Suprem ha desestimat el recurs de cassació presentat per la Generalitat valenciana contra la sentència del Tribunal Superior de Justícia de la dita comunitat, de 22 de maig de 2020, que va declarar la nul·litat de ple dret de 12 articles del Decret 187/2017, de 24 de novembre, del Govern autonòmic, pel qual es regula el funcionament de l'Oficina de Drets Lingüístics (ODL) a la Comunitat Valenciana.
El Suprem coincideix amb el TSJ valencià que la regulació que la norma reglamentària realitza de les actuacions de l'Oficina en matèria de reclamacions i suggeriments no és conforme a dret perquè no preveu la tramitació d'un procediment administratiu i la possibilitat consegüent que l'acte administratiu siga recorregut o impugnat.
Per a l'alt tribunal, “això és clarament contrari als principis de seguretat jurídica i responsabilitat i interdicció de l'arbitrarietat consagrats a l'article 9.3 de la Constitució Espanyola i, a més, resulta contrari als articles 103.1 i 105.d) de la pròpia Constitució que consagren l'obligació que l'Administració actue "amb sotmetiment ple a la llei i al dret" i la previsió sobre les bases constitucionals de l'actuació administrativa quan disposa que la llei regularà "el procediment a través del qual s'han de produir els actes administratius, …”, sent clar que aquesta previsió conté un doble mandat: a) que el legislador regule el procediment a través del qual s'han de produir els actes administratius; b) que per al dictat dactes administratius es tramite un procediment”.
La Generalitat valenciana, per contra, mantenia que les reclamacions i suggeriments regulats en el Decret no constituïen actes administratius, cosa que excloïa la necessitat de quedar subjectes a procediment administratiu, sent innecessari per tant la regulació per llei. Afegia que la intervenció de l'Oficina en matèria de reclamacions i suggeriments era una "actuació/funció de mediació-assessorament" que no genera actes administratius ni exigeix l'existència d'un procediment administratiu.
El Suprem no comparteix aquesta argumentació, i destaca que cal partir que la norma reglamentària impugnada, que regula aquest tipus d'actuació en funció de si la reclamació o els suggeriments vénen referits a actuacions de la pròpia Administració, d'altres administracions o de persones físiques o jurídiques privades, determina a l'article 10 que, en tots els casos, l'Oficina “iniciarà un expedient informatiu per esbrinar si els fets exposats per la persona interessada constitueixen una vulneració dels drets lingüístics d'acord amb la normativa vigent” i que “les persones interessades seran informades pel que fa a l'estat de la tramitació. La comunicació de la resposta es regirà per les normes que regulen el tràmit de la notificació per als actes administratius.”
“Per tant –afegeix el tribunal–, en principi, ens trobem que l'Administració –l'ODL– rep una denúncia (però també pot actuar d'ofici per coneixement propi ex article 4), inicia un expedient informatiu per investigar uns fets, qualifica els fets com a vulneradors o no dels drets lingüístics, actua davant de tercers públics i privats si aprecia aquesta vulneració, i dóna una resposta que es notifica a l'interessat afectat de la mateixa manera que els actes administratius”.
