El suport a ‘La Manada’ i els insults a la víctima, entre els comentaris més repetits en xarxes socials sobre el cas

Una investigació de la Universitat CEU Cardenal Herrera han analitzat les notícies i comentaris dels lectors en els mitjans digitals de major difusió a nivell nacional sobre el cas de ‘La Manada’ en els últims tres anys, per a avaluar si va haver-hi deslegitimació de la dona víctima en aquest cas de violència sexual durant les festes de Sant Fermín de 2016.

La investigació ha sigut realitzada per l'estudiant de Periodisme de la Universitat CEU Cardenal Herrera de València, Rosa Estevan Hernaiz, sota la direcció de les professores Elvira García de Torres, directora de l'Observatori d'Investigació en Mitjans Digitals OIMED, i Ruth Abril, responsable de la Unitat d'Igualtat universitària.

L'estudi ha contemplat un total de 16.754 comentaris realitzats sobre 540 notícies publicades entre el 7 de juliol de 2016, data en la qual es coneix el cas, fins a final de juny de 2019, dies després de publicar-se la sentència definitiva dictada pel Tribunal Suprem.

Segons destaca l'estudiant de Periodisme de la CEU UCH Rosa Estevan, autora de l'estudi, “en l'anàlisi del discurs dels lectors, els elements més sovint usats per a deslegitimar a la víctima han sigut tres: el suport exprés als els membres de ‘La Manada’, les crítiques pel judici mediàtic que estaven patint els agressors i els comentaris contra la víctima, sobretot per no haver-se oposat a l'agressió, però també per l'absència de seqüeles que els lectors dedueixen del seu ús de les xarxes socials posterior als fets.

Els autors dels comentaris que deslegitimen a la víctima també citen casos de denúncies falses sobre delictes sexuals interposades per dones”. Segons destaca la professora Ruth Abril, responsable de la Unitat d'Igualtat de la CEU UCH i co-directora de l'estudi, “aquests resultats reflecteixen que els detalls del cas i el judici no solament han acaparat l'atenció dels mitjans, sinó que han generat una gran controvèrsia social que ha aconseguit al debat polític, legislatiu i judicial, per això era molt rellevant la seua anàlisi”.

Per part seua, Elvira García de Torres, professora de Periodisme de la CEU UCH i directora de l'Observatori OIMED, destaca que en la investigació “s'han analitzat, a més dels comentaris, les notícies publicades en els mitjans de major difusió, per a avaluar el grau de compliment per part dels mitjans de les recomanacions i codis sobre el tractament mediàtic de la violència sexual”.

Tractament mediàtic

Per a l'anàlisi de les notícies publicades en mitjans digitals, les investigadores han avaluat el grau de compliment de les recomanacions de 9 codis d'autoregulació i decàlegs de recomanacions sobre el tractament de la violència contra la dona en els mitjans, elaborats per organismes com la Federació Internacional de Periodistes (FIP), la FAPE i la Va unir de Periodistes Valencians, o per mitjans de comunicació, com RTVE.

“Tots aquests codis coincideixen en la importància d'usar la terminologia correcta, no caure en la justificació de l'agressió o prioritzar l'ús de fonts expertes enfront dels testimoniatges de familiars, veïns o coneguts. Tot això, per a evitar la doble victimització que es causa quan el tractament informatiu no és adequat”, destaca l'estudiant Rosa Estevan, que ha elaborat el seu Treball Fi de Grau en Periodisme sobre aquest tema.

En les notícies analitzades, “les recomanacions que els mitjans compleixen menys són les de l'ús de fonts expertes i la d'informar sobre els recursos públics existents per a ajudar les víctimes. Però, en general, els mitjans usen la terminologia adequada, no justifiquen l'agressió, contextualitzen el cas com a problema social i preserven l'anonimat de la víctima. És a dir, la deslegitimació de la dona víctima no s'ha detectat en el relat periodístic del cas, sinó en els comentaris dels lectors”, destaca l'alumna de Periodisme de la CEU UCH Rosa Estevan.

Per a la professora Elvira García de Torres, directora del OIMED, “és necessari continuar estudiant el tractament dels mitjans en casos d'abús sexual com el de ‘El Ramat’, que hem analitzat, per a elaborar noves recomanacions específiques, que complementen les que ja existeixen sobre tractament de la violència cap a les dones. E

ntre aquestes noves recomanacions podrien incloure's algunes, com mostrar un avís específic als usuaris sobre la normativa del mitjà i el risc de doble victimització que poden generar els seus comentaris. I també augmentar la supervisió d'aquests comentaris en les notícies que tracten sobre grups vulnerables, com a víctimes o menors”.

Difusió internacional

 L'Observatori OIMED compta amb finançament del Ministeri d'Economia i Competitivitat per al desenvolupament d'un projecte d'anàlisi del discurs dels lectors. En l'estudi del cas de ‘La Manada’, les conclusions sobre periodisme participatiu, violència cap a les dones i ètica mediàtica obtingudes per l'equip investigador, basades en els resultats del Treball de Fi de Grau en Periodisme de Rosa Estevan, que han dirigit les professores de la CEU UCH García de Torres i Abril, s'han presentat en quatre fòrums científics internacionals: el congrés anual de la International Communication Association (ICA), celebrat al maig a Washington; el congrés de la International Association of Mass Communication Research (IAMCR), celebrat aquest mes de juliol a Madrid; el VI Congresso Internacional de Ciberjornalismo, de novembre a Porto; i l'I Congrés Internacional sobre Vulnerabilitat i Cultura Digital, que va tindre lloc a Madrid el mes d'octubre passat.

Al costat de l'estudiant Rosa Estevan i les professores Elvira García de Torres i Ruth Abril, també han format part de l'equip investigador els professors Hugo Aznar, director de l'Observatori de Governança, Transparència i RSC de la CEU UCH, i la professora Aurora Edo, investigadora d'aquest Observatori.