Què és la síndrome de la cabanya?

Si presentem símptomes com a ansietat i por, a més d'una incertesa major del normal davant el desconfinamiento progressiu anunciat pel govern, hauríem de demanar ajuda psicològica. Ho adverteix la directora tècnica de Clíniques Origen, Pilar Conde, per a qui la situació que estem travessant ens fa susceptibles de patir l'anomenada Síndrome de la Cabanya.

Aquest trastorn, fins i tot no reconegut en els manuals de psicologia, ve a consistir en un conjunt de reaccions de temor i inquietud que suscita a un individu davant un canvi imminent d'entorn, de l'aïllament a un àmbit de moviment i relació normals.

La definició ens representa en l'actual situació de confinament i volta a la normalitat per fases, en un entorn controlat de COVID19. Aquestes circumstàncies, explica la psicòloga, no sols suposen el nostre aïllament a casa, (a vegades total si vivim sols) sinó que pot ser que hàgem patit perdudes significatives. Si a això li sumem la por al fet que algú dels nostres li succeïsca alguna cosa o a contagiar-nos nosaltres mateixos, som candidats ideals a patir alteracions anímiques, estats ansiosos i altres problemes de conducta.

En aquests moments, reconeix Conde, s'estan atenent anomenades a persones que ja són preses d'aquesta síndrome. Les consultes en línia han augmentat, sobretot en els qui viuen sols i/o tenen dificultats d'accés a internet.

La bretxa tecnològica influeix doncs en aquesta Síndrome de la Cabanya, que, d'altra banda, no exclou a persones que mai hagen tingut problemes psicològics. Una situació de pandèmia pot ser un detonant perquè comencen a donar la cara problemes com la hipocondria, la tendència a la depressió o senzillament la falta de tolerància a la incertesa i la frustració.

A tots, sense excepció, poden ajudar-los aquests consells d'Origen:

• Anar reprenent les activitats del dia a dia, conforme vaja ampliant-se la desescalada, conduint-nos cap a l'estil de vida que prèviament s'emportava
• Anar enfrontant-se de manera progressiva, tant en el temps com en les distàncies, mantenint les mesures de seguretat.
• Mantindre contacte amb familiars i amics, seguint les pautes de les autoritats.
• Expressar els nostres temors, entendre'ls, validar-los, i triar el camí d'afrontaments que volem.
• No són consells que, en principi, semblen difícils de seguir. Així que, si ens trobem davant un nivell considerable d'impediment per a reintegrar-nos a la vida de manera escalada, el millor és sol·licitar sempre l'ajuda d'un professional.