Castellano
ENTREVISTA

Serna (ATEVAL): “Cal fer una política industrial clara i decidida, no sols declaracions d'intencions”

Serna (ATEVAL): “Cal fer una política industrial clara i decidida, no sols declaracions d'intencions”
  • Parlem amb el nou president de la patronal tèxtil valenciana, ATEVAL, per a conéixer els seus reptes en aquesta nova etapa

Després de 24 anys en un segon pla com a secretari general de ATEVAL, Pepe Serna pren el relleu de Càndid Penalba al capdavant de la patronal tèxtil valenciana. Ho fa en un moment clau per al sector i marcant-se per davant importants reptes a complir, entre ells la modernització.

Serna vol posar en valor la gran capacitat productiva que té el tèxtil en la Comunitat i ho fa reclamant una política industrial “clara i decidida” per part de les administracions, als qui insta a signar un pacte per la indústria.

En elperiodic.com parlem amb ell per a conéixer en profunditat els seus nous objectius com a president de ATEVAL. Pots llegir l'entrevista al complet, a continuació:

Pregunta: Presa les regnes de ATEVAL com a president després de 24 anys en un segon pla Quins reptes es marca en aquesta nova etapa?

Resposta: Els reptes són múltiples i variats, són fonamentalment els que considerem que necessita hui la indústria per a ser competitiva i estan fonamentalment relacionats amb les noves tecnologies, la digitalització i la indústria 4.0.

D'altra banda l'economia circular i la internacionalització perquè el mercat nacional se'ns queda cort, perquè el 70% de la producció va a l'exportació. A més, hi ha reptes sobre la innovació en productes i gestió, en la competitiva i sobretot en la gestió del talent.

Tot és un entramat de factors amb els quals volem treballar. A part que el sector ha de modernitzar-se i invertir.

P: Com s'adapten tots ells a la nova normalitat?

R: L'anomenada nova normalitat el que fa és posar més complexitat al sistema, tot s'ha d'adaptar al nou consum que va variant. És anar adaptant-se. Ací no sobreviu qui és més fort i intel·ligent, si no el que és més adaptable, el que més s'adapta a les circumstàncies del moment.

I això és el que haurà de fer el sector: adaptar-se als nous paradigmes de la realitat que comporta la pandèmia i les futures situacions derivades d'ella, que no sabem com acabarà.

P: Adaptar-se és una cosa que han fet ja moltes empreses tèxtils de la Comunitat. No són poques les que han decidit reorientar la seua producció cap a temes sanitaris Considera que aqueix tipus de producció pot mantindre's en el temps o serà temporal?

R: Entenem que aquesta producció ha vingut per a quedar-se, no solament la de la producció sanitària i el monocultiu de la màscara, sinó un munt de productes derivats com poden ser les bates o els pijames d'hospital.

Hi ha una sèrie d'elements que ens fan pensar que aquesta indústria continuarà. El mer fet que ací no hi haguera producció de màscares fa 4 mesos i ara tinguem una capacitat de producció de 30 milions de màscares mensuals és perquè hi ha producció, capacitat i inversions.

A més, això portarà al desenvolupament d'una indústria relacionada amb els equips de protecció individual ,pensem que el futur ha de ser la indústria de tèxtils i productes avançats perquè hi ha moltes aplicacions en els diferents camps d'activitat econòmica no sols en sanitat també en uns altres com l'esport, la construcció, agricultura, automoció….

P: Seria necessari llavors canviar la política d'industrialització autonòmica…

R: Vénen a ser productes de mes alt valor afegit que necessiten un tipus de producció diferent, uns processos i protocols per a fer la manufacturació diferent i homologacions de productes. És un sistema més avançat de producció per a fer productes de major qualitat i de major exigències per part del consumidor.

P: Quin paper jugarien les administracions públiques en aquest procés de reindustralizació?

R: Les administracions publiques crec que han d'actuar en dos nivell. Un en el que és la defensa de la reciprocitat comercial perquè es controle l'entrada de productes que no complisquen les exigències que a nosaltres se'ns requereixen, i que hi haja major reciprocitat comercial a nivell internacional. I sobretot que s'ajuden a les pimes, que són les que generen major nivell de riquesa tant a nivell sectorial com territorial.

Tenim uns bons clúster que són empreses familiars, els qui en general inverteixen molt i es juguen el seu patrimoni. Crec que és on han d'apostar. Entenc que les administracions han de fer política industrial però de manera decidida i clara, no sols que es quede en declaració d'intencions sinó amb fets i intencions.

P: Des del principi de la crisi sanitària el Consell va anunciar moltes ajudes Creu que s'han quedat en una declaració d'intencions? Han funcionat aqueixes ajudes o s'han quedat en un anunci?

R: Estan preparant-se per a iniciar importants ajudes però en realitat les úniques que han eixit durant la crisi ha sigut una que va eixir per a inversions de caràcter sanitari que van ser 5 milions d'euros i es va llevar una altra línia d'ajudes de 32 milions que eren per a inversions. Som coneixedors que la Generalitat té intenció de tornar a activar aqueix pressupost, esperem que així siga i que es consideren totes les apostes comercials que havien perquè si no és així això descoratja la inversió.

Cal fer una política industrial decidida, ha d'haver-hi un pacte d'estat amb anys vista i uns pressupostos de major valor que en la realitat aquestes quantitats de diners es queden molt curtes per a la quantitat d'indústria que hi ha.

Ara s'ha vist, en aquesta crisi, que no podem dependre solament dels serveis, que el món està globalitzat i que la pandèmia ens ha enxampat amb una producció que no teníem i una falta de producció de proximitat. Cal viure d'activitats que generen valor.

P: Des de ATEVAL que xifres manegeu de com està afectant la crisi a les empreses associades

R: Fins i tot és prompte de fer una valoració però depén els subsectors hi ha major o menys afectació. Per exemple, els sectors que tenen la seua clientela en el món de l'hostaleria perquè han patit molt igual que el comercio.se ha perdut una campanya – la de primavera estiu – i el consum aquesta recaigut.

El que és l'activitats relacionades amb el tèxtil per a la llar s'ha revitalitzat el consum i ara també els productes d'esport que ara tenen més demanda amb l'eixida del confinament. A més, el sanitari està en plena producció treballant a tres torns.

P: Finalment, en aquesta nova etapa com a president si haguera de marcar-se un objectiu a complir Quin seria?

R: El que m'agradaria és un sector més transformat, més modern, més competitiu i cooperatiu. I amb una aposta pel valor afegit i avançat amb la producció de tèxtils, això seria el desitjable. Un sector més modern i més avançat.

Pujar